MADRID 30 nov. (EUROPA PRESS) -
La majoria dels governs autonòmics tant de PP, com de PSOE i Coalició Canària ha expressat aquest dijous reticències a una quitació del deute amb l'Estat, una idea que defensen fa temps la Comunitat Valenciana i Balears i que han rellançat el candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat, Miquel Iceta.
Només Madrid ha expressat avui el seu rotund 'no' a qualsevol possibilitat de condonar deute, al que Aragó ha afegit que és una "idiotesa", perquè no creu que l'Estat ho accepti; de l'altre banda, també només Balears i la Generalitat Valenciana han defensat sense pegues que aquesta mesura és necessària. Al mig s'han situat la majoria de responsables autonòmics, que exigeixen condicions per alguna cosa així començant per que la negociació i la decisió sigui conjunta.
El deute del conjunt autonòmic amb l'Estat ascendeix a 157.087 milions, segons les últimes dades publicades pel Banc d'Espanya i recollides per Europa Press, el 55 per cent del deute total (285.907 milions). Es deu fonamentalment als fons de finançament com el FLA i el Pagament a Proveïdors, engegats per Hisenda donats els problemes de les autonomies per aconseguir diners als mercats.
Encapçala la llista en xifres totals Catalunya (52.499 milions), seguida per la Comunitat Valenciana (35.405), Andalusia (24.030), Castella-la Manxa (10.132), Múrcia (6.671), Balears (6.225), Canàries (4.958), Galícia (4.566), Aragó (2.827), Cantàbria (2.070), Castella i Lleó (2.053), Extremadura (2.031), Madrid (1.919), Astúries (1.428) i La Rioja (273 milions d'euros).
MONTORO, "OBERT" A ESTUDIAR SUGGERIMENTS
La possibilitat que l'Estat perdoni una part d'aquest deute no és nova; el propi ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, admetia ja al març que estava "obert" a estudiar suggeriments sobre aquest assumpte, que després van incloure al seu informe els experts que han opinat sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic.
Una part d'ells creu que perquè les CCAA tornin al mercat i deixin de demanar diners a l'Estat es necessita una reducció del deute, per la qual cosa proposen quitacions encara que tenint en compte quina part d'aquests compromisos financers procedeixen d'un insuficient finançament i quina part d'haver gastat de més.
Aquest és precisament l'argument esgrimit per alguna comunitat aquest dijous. El conseller d'Hisenda i Administracions Públiques de Castella-la Manxa, Juan Alfonso Ruiz Molina: és necessari distingir quina part d'aquest deute es deu a decisions de despesa dels governs autonòmics, que no s'hauria de condonar. Sí es pot parlar de la part que es degui a la infrafinanciació, ha explicat.
El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha demanat avui que qualsevol debat es realitzi entre totes les comunitats i ha avisat que no es poden comparar situacions diferents: unes comunitats, com la seva, van acudir al FLA fa dos anys i d'altres porten cinc. "Són realitats diferents", ha admès.
L'asturià Javier Fernández va exigir ja ahir que ningú porti avantatge en aquest assumpte i es negociï de forma multilateral, el mateix missatge que es llança des d'Andalusia.
MADRID ES NEGA
Per la seva banda, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, s'ha negat a aquesta possibilitat perquè seria un càstig per les quals s'han esforçat per no endeutar-se, ha dit. Castella i Lleó i Canàries són igualment crítiques amb aquesta via, encara que no la descarten si s'assegura que no es discriminarà a ningú.
La portaveu de la Junta, Milagros Marcos, ha avisat que la quitació hauria de ser per a totes les autonomies i no premiar a qui "ha gastat sense tenir" i incomplint sistemàticament els objectius d'estabilitat.
El president canari, Fernando Clavijo, ha posat l'accent que no es produeixi un tracte privilegiat perquè la seva comunitat és la que té menor deute per càpita "a costa del sacrifici dels ciutadans de Canàries de ser rigorosos amb la gestió", ha puntualitzat.
A aquest grup de comunitats crítiques pot sumar-se l'opinió de la Xunta de Galícia, que en diverses ocasions ha deixat clar que no accepta una quitació de les comunitats que van acudir al FLA perquè seria discriminatori amb les autonomies que van complir amb els objectius d'estabilitat.
VALÈNCIA I BALEARS, D'ACORD
La vicepresidenta de la Generalitat valenciana i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, ha recordat aquest dijous que fa temps que la seva comunitat ve demanant una quitació, perquè creu que el deute és un "cop" a les autonomies que afebleix l'Estat del Benestar.
Per a aquest govern, les comunitats estan ofegades pel Govern, que les manté mal finançades i controlades pels fons com el FLA. "Busca afeblir de pas l'Estat del Benestar, que és el segon objectiu que es persegueix amb la infrafinanciació i el deute", ha afegit Oltra.
També Balears s'ha mostrat a favor d'una condonació per part de l'Estat, si escau perquè creu que "una injustícia que una comunitat aportadora com és Balears, tingui un deute tan elevat derivat, en part important, per aquesta deficiència de recursos".
