Han de debatre sobre el fons de la Llei de Consultes o decidir si prorrogar la seva suspensió
MADRID, 8 febr. (EUROPA PRESS) -
Quatre magistrats del Tribunal Constitucional (TC) treballen des de fa setmanes en equip per ultimar les ponències que han de ser portades al ple en relació amb els recursos del Govern espanyol contra les dues lleis de Consultes catalanes, la convocatòria inicial del 9N i la de l'anomenat "procés participatiu" que, finalment, s'ha fet a iniciativa del Govern català i del president de la Generalitat, Artur Mas.
Així ho han assenyalat a Europa Press fonts del tribunal de garanties que indiquen que els magistrats, dos de tendència progressista --Luis Ortega i Juan Antonio Xiol-- i altres dos conservadors --Pedro González-Trevijano i Ricardo Enríquez--, estan mantenint reunions i ultimant el contingut de les ponències que podrien debatre's al ple que es farà els dies 17, 18 i 19 d'aquest mes.
La vigència de dos de les normatives recorregudes, la Llei de Consultes aprovada el setembre passat i el decret de convocatòria inicial dels actes del 9N va ser suspesa el passat 29 de setembre per cinc mesos.
Per aquesta raó, el Tribunal ha de decidir aquests dies si vol tancar ja definitivament l'assumpte portant-lo a l'últim ple ordinari del mes o bé a una sessió extraordinària abans que arribi març. Si finalment no s'arriba a una resolució sobre el fons, en tot cas, haurà de discutir sobre una pròrroga de la suspensió que pesa sobre els dos textos.
QUATRE RECURSOS PENDENTS
El Govern espanyol ha presentat aquests recursos davant del TC argumentant que una comunitat autònoma no té competència per organitzar un referèndum i, a més, en el cas de la convocatòria del 9N, que "el seu contingut atenta contra l'atribució de la sobirania nacional, que correspon al poble espanyol" i contra l'"indissoluble unitat de la Nació espanyola".
Ortega és el ponent del recurs més antic, el presentat en el seu moment pel Govern espanyol contra la llei catalana de consultes populars del 2010, que és la que permet sol·licitar a l'executiu central la convocatòria de referèndums sobre "qüestions d'especial transcendència política".
El TC va suspendre inicialment la vigència d'aquesta Llei de manera automàtica en compliment de la Constitució (article 161.2), que així ho estableix quan és el Govern estatal el que presenta els recursos d'inconstitucionalitat i ho sol·licita de manera expressa. Tot i això, la suspensió es va aixecar el juny de 2011 i des d'aleshores l'assumpte està sense resoldre.
El segon recurs pendent és el presentat per l'executiu central contra l'última Llei de Consultes, aprovada pel Parlament el setembre de 2014 i que va servir de fonament a la convocatòria inicial de consulta dissenyada per al 9 de novembre. El ponent d'aquest recurs és González-Trevijano, mentre que Xiol ha estat el designat per al que es va presentar contra la convocatòria inicial de la consulta sobiranista. A l'equip s'hi ha integrat Enríquez per ser expert en contenciós administratiu.
L'últim recurs que s'ha de resoldre en relació amb el 9N és el presentat contra l'anomenat procés participatiu del 9N juntament amb els seus actes de preparació, que ha costat a Mas una querella per desobediència que es tramita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La providència d'admissió d'aquest últim recurs no incloïa advertència expressa al Govern de Mas sobre l'obligació del compliment de l'esmentada suspensió via l'article 87.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), tot i haver-lo sol·licitat l'Advocacia de l'Estat en el text de la impugnació. Aquest article estableix que "tots els poders públics estan obligats al compliment del que el Tribunal Constitucional resolgui".
