Tres integrants del sector progressista trenquen l'unanimitat a favor dels drets polítics del líder d'ERC
MADRID, 17 des. (EUROPA PRESS) -
Tres magistrats del sector progressista del Tribunal Constitucional defensen que el Tribunal Suprem podria haver imposat a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras durant la instrucció i judici pel procés independentista a Catalunya una mesura "menys lesiva" que la presó preventiva perqu aix "hagués tingut menys afectació" en el seu dret de representació política.
Així ho assenyalen els magistrats Juan Antonio Xiol, María Luisa Balaguer i Fernando Valdés en el vot particular de la sentncia en la qual la majoria del tribunal de garanties desestima el recurs de Junqueras contra la seva permanncia en presó provisional durant el judici.
La sentncia, el contingut íntegre de la qual ha estat donat a conixer aquest dimarts, va suposar per primera vegada la ruptura de la unanimitat dels dotze magistrats que s'havia mantingut fins ara en els assumptes relacionats amb el conflicte independentista.
Segons el parer d'aquests magistrats "era possible adoptar una decisió que, tot i que no enervés totalment el risc que es mira de controlar amb el manteniment de la presó provisional, fos menys lesiva per als interessos constitucionals vinculats al dret de representació política". Quan es va optar per no aplicar aquestes mesures, el seu dret "es va veure anullat", afegeixen.
En el seu vot, que s'estén al llarg de 17 pgines, els discrepants sostenen que ha existit una vulneració del dret a exercir les funcions representatives perqu np s'ha dut a terme degudament el judici de proporcionalitat que requeria l'afectació d'aquest dret.
Consideren que hagués calgut ponderar adequadament els interessos constitucionals concurrents en la decisió de mantenir la situació de presó provisional del recurrent i la intensitat amb qu quedava afectat cadascun d'ells.
També retreuen l'absncia dels seus companys d'un raonament sobre si les mesures alternatives a la presó --que Junqueras va patir des del 2 de novembre del 2017, quan va declarar en instrucció davant la jutgessa de l'Audincia Nacional Carmen Lamela--, podien permetre o no un control suficientment del que, no obstant aix, reconeixen que era un "intens del risc de reiteració delictiva".
Semblava, a més, que calia valorar, segons aquests magistrats, el fet que la decisió havia de prendre's en un context en qu aquelles conductes havien provocat ja l'excepcional aplicació del mecanisme de l'article 155 de la Constitució Espanyola, "cosa que havia suposat, entre d'altres coses, el cessament del recurrent en el seu crrec de vicepresident de la Generalitat i la dissolució del Parlament del qual el recurrent n'era diputat", recorden.
"Aquestes consideracions ens porten a entendre que hagués estat procedent, al nostre parer, d'estimar l'empara i anullar les resolucions impugnades amb la finalitat que la Sala de recursos del Tribunal Suprem, al seu lliure criteri, efectués una nova valoració ponderant els elements que han quedat assenyalats en aquest vot particular, i qualssevol altres que poguessin ser rellevants per completar el judici de proporcionalitat", conclouen.
AFECTACIÓ "INTENSA" EN SER CANDIDAT
Recorden a més respecte a una de les resolucions del Suprem recorregudes --quan la Sala va decidir, en apellació, confirmar el manteniment de la presó del líder independentista--, que Junqueras era un candidat electe "i per tant l'afectació del seu dret de representació política era especialment intens en all subjectiu i institucional, perqu s'impedia al recurrent l'exercici de funcions per les quals és consubstancial la seva presncia en persona".
S'estava privant a més al Parlament de la participació en els seus processos deliberatius i decisoris d'un dels seus membres d'especial rellevncia política, "si es té en compte la seva condició de president d'un partit polític i candidat a la Presidncia de la Generalitat", afegeixen.
Subratllen en aquest punt que el dret fonamental de representació política té una dimensió institucional en ser també "instrumental del correcte funcionament del sistema de democrcia parlamentria".
"La seva importncia estructural és de tal magnitud i intensitat que explica dins del mateix disseny constitucional i estatutari amb específiques institucions de protecció davant d'eventuals interferncies d'altres poders de l'Estat, com són les prerrogatives parlamentries", segons diu el vot particular.
