MADRID, 7 nov. (EUROPA PRESS) -
El magistrat de l'Audiència Nacional, José Ricardo de Prada, un dels cinc membres del tribunal que ha confirmat la competència de la jutgessa Carmen Lamela per investigar per sedició els incidents dels passats dies 20 i 21 de setembre a Catalunya, ha mostrat la seva "disconformitat" amb la interpretació de la magistrada, ja que, de fet, la veu "summament forçada i extensiva de la norma jurídica".
Així contesta De Prada als arguments que va esgrimir la titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 en acceptar la denúncia de la Fiscalia pel delicte de sedició, segons els quals "no tots els delictes de sedició són competència de l'Audiència Nacional, sinó únicament els que puguin suposar una ofensa contra la forma de Govern".
Lamela explicava a la seva interlocutòria que en els fets esdevinguts al setembre "la finalitat última" de les mobilitzacions era la de "aconseguir la celebració d'un referèndum per aconseguir la proclamació d'una república catalana independent d'Espanya, sent conscients els intervinents que desenvolupen una actuació al marge de les vies legals impedint l'aplicació de l'ordenament jurídic en el seu conjunt i, en particular, la norma fonamental de tots els espanyols, la Constitució".
Per aquests fets estan investigats els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament --tots dos a la presó provisional--, així com l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.
"NO ÉS UN TOTUM REVOLUTUM"
Doncs bé, el magistrat De Prada, que pertany a la Secció Segona de la Sala penal, que és la que està jutjant la primera època de la trama Gürtel, subratlla en el seu vot particular que "el concepte de delictes contra la forma de Govern no és un totum revolutum on càpiga qualsevol delicte contra la Constitució".
A més, recorda que "delictes com l'alçament públic amb la finalitat de derogar, suspendre o modificar totalment la Constitució, declarar la independència d'una part del territori o sostreure la Nació o part d'ella a l'obediència del Govern mai han estat delictes contra la forma de Govern, per la qual cosa mai han estat competència de l'Audiència Nacional, per no trobar-se dins dels supòsits previstos per l'article 65 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, ni ho poden ser ara per la mateixa raó".
Així, considera que "el Jutjat Central d'Instrucció número 3 va haver d'inhibir-se, davant la seva manifesta falta de competència, en favor del jutge ordinari competent del territori on es van produir els fets" perquè fos aquest el que investigués els incidents de setembre.
CATEGORIA JURÍDICA INEXISTENT
De Prada retreu a Lamela que, per valorar la seva competència, no es limités a "qualificar els fets" que van tenir lloc el 20 i 21 de setembre, sinó que aprecia que és tendent a la celebració d'un referèndum il·legal, circumstància que sembla donar alguna classe de sustantivitat pròpia als fets".
En utilitzar aquest plantejament, diu el magistrat, "sembla que s'està creant una categoria jurídica inexistent, fora del que estableix la norma penal". "El delicte de sedició preveu en la seva descripció típica únicament la finalitat immediata d'impedir l'aplicació de les lleis o l'exercici de funcions a subjectes públics, compliment d'acords o resolucions administratives o judicials, sense contenir cap element teleològic ulterior", explica.
Per a De Prada, és "lògic" que els "subjectes actius" del delicte de sedició "gairebé sempre tindran alguna classe de finalitat última per realitzar aquests actes", però subratlla que "per al dret penal" això és "irrellevant", tret que "la persecució d'aquesta finalitat sigui en si mateixa delictiva, per la qual cosa en aquest cas ja no serà delicte de sedició, sinó un altre diferent".
NO POT SER ESTIRAT A CONVENIÈNCIA
De fet, el magistrat destaca que el delicte de sedició ve regulat en la legislació com "un delicte contra l'ordre públic, separat dels delictes que afecten el règim constitucional, amb una tipificació molt precisa que exclou els elements tendencials".
D'aquesta manera, De Prada afirma que el concepte de delictes contra la forma de Govern que argumenta Lamela per investigar els incidents de setembre com a sedició "no pot ser estirat a conveniència per donar cabuda a qualsevol delicte contra la Constitució o assimilats, sinó únicament a la forma com la Constitució defineix la forma política de l'Estat, com a Monarquia parlamentària".
