EUROPA PRESS/PARLAMENTO ANDALUZ
SEVILLA 8 oct. (EUROPA PRESS) -
La jutge Mercedes Alaya, que investiga la presumpta administració fraudulenta de la partida pressupostària 31L dels fons autonòmics, traduïda en ajudes arbitràries i expedients de regulació d'ocupació (ERO) irregulars, té previst prendre aquest dimarts declaració, a les 10,00 hores i en qualitat d'imputada, a l'exconsellera andalusa d'Economia i Hisenda i exministra de Foment Magdalena Álvarez. L'exconsellera gaudeix del corresponent dret constitucional a no declarar, si bé fonts pròximes a ella han manifestat a Europa Press que Magdalena Álvarez ha decidit declarar davant de la jutge.
Va ser a començaments del mes del juliol passat quan la jutge Alaya va emetre una sentència en la qual anunciava un "pas qualitatiu" en la instrucció del cas amb la imputació de 20 càrrecs i exalts càrrecs de la Junta d'Andalusia.
En aquella sentència figurava la imputació del llavors viceconseller de presidència i director general de Pressupostos entre el 2002 i 2009, Antonio Vicente Lozano Peña, de l'exinterventor general de la Junta d'Andalusia Manuel Gómez Martínez, o els exviceconsellers d'Economia i Hisenda, José Salgueiro; d'Innovació, Ciència i Empresa, Jesús María Rodríguez i Gonzalo Suárez; i de d'Ocupació, Just Aragoneses.
Però sobretot, entre les imputacions destacava la de la consellera d'Economia i Hisenda entre el 1994 i 2004, exministra de Foment i actual vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI), Magdalena Álvarez.
LES TRANSFERÈNCIES DE FINANÇAMENT
Assenyalant el "procediment específic" gràcies al qual l'antic Institut de Foment d'Andalusia (IFA), ara convertit en l'agència IDEA, gaudia de transferències de finançament per lliurar les ajudes investigades, la jutge es remetia a un informe de fiscalització de la Cambra de Comptes per destacar que resulta "clar que la utilització via modificació pressupostària o a través dels pressupostos de la comunitat autònoma, de les transferències de finançament per al pagament de tals ajudes sociolaborals, hauria permès la concessió de subvencions al marge de la seva normativa reguladora, en què es requereix la fiscalització prèvia per part de la Intervenció".
"Ha arribat el moment de donar un pas qualitatiu (...) i determinar la participació en els fets investigats d'altres persones" que, "en l'execució de les seves respectives competències, haurien permès aquest ús indegut de les transferències de finançament, amb les conseqüències del dispendi continuat de fons públics que indiciàriament s'ha vingut observant al llarg de la present instrucció", assenyalava la jutge en aquella sentència. I és que les subvencions investigades haurien mancat del corresponent procés de fiscalització i fins i tot de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Junta d'Andalusia (BOJA).
EL PAPER DE MAGDALENA ÁLVAREZ
Esmentant expressament Magdalena Álvarez, detalla la jutge que es tracta de "la persona que va dictar les normes en les quals es recollia el concepte pressupostari de les transferències de finançament a través de l'ordre que data el 4 de juny del 2003", tot i això "la transferència de finançament venia utilitzant-se per al pagament d'ajudes sociolaborals des del 1999 al 2001.
La jutge recorda que, conforme la Llei, "correspon al conseller d'Hisenda vetllar per l'execució del pressupost i pels drets econòmics de la hisenda de la comunitat, exercint les accions econòmico-administratives i qualsevol altres que la defensa de tals drets exigeixin, amb respecte absolut als principis de legalitat i eficàcia", motius pels quals imputava tant Álvarez com el seu viceconseller, José Salgueiro.
Segons el parer de la jutge, tots dos tindrien "una important intervenció en les referides modificacions pressupostàries i en els pressupostos de la comunitat autònoma, on es mantindria durant molts anys les transferències de finançament com a crèdit pressupostari per al pagament de les subvencions sociolaborals del programa 31L".
LES TRANSFERÈNCIES DE FINANÇAMENT
En el recurs elevat a l'Audiència Provincial en un intent que fos revocada l'esmentada sentència d'imputació, la defensa de l'exconsellera considerava "vulnerat" el seu dret a la tutela judicial efectiva "per manifesta falta de concreció tant dels fets com dels delictes que es basa la imputació", ja que la imputació no hauria estat acompanyada de "l'exigible argumentació fàctica i jurídica que permeti conèixer els termes en què tal imputació se sosté".
Pel que fa a les transferències de finançament, sostenia aquest recurs que "no pot assignar-se caràcter delictiu a la utilització 'per se' de l'esmentada figura pressupostària com a vehicle de finançament d'un programa d'ajudes sociolaborals", ja que "per més que pugui resultar controvertida la naturalesa o finalitat de les transferències de finançament, constituiria un error categorial derivar de tal absència de clarificació conceptual una il·licitud jurídico-penal, convertint el que no és sinó una discussió d'índole tècnico-pressupostària en matèria penal, i declarar com 'il·legal' el que, a tot estirar, pogués qualificar-se d'ús 'inadequat' de l'instrument pressupostari elegit per part de la Conselleria competent per executar els crèdits".
Segons el parer de la defensa de l'exconsellera, en qualsevol cas, els presumptes delictes que se li atribueixen, com són els de prevaricació administrativa i malversació, haurien "prescrit".
