Publicat 01/03/2015 14:01

Madrid, Catalunya i València concentren el 70% de la recaptació de l'impost de dipòsits bancaris

Cristóbal Montoro y Rafael Catalá en el Debate sobre el estado de la Nación
EUROPA PRESS

MADRID, 1 març (EUROPA PRESS) -

Madrid, Catalunya i el País Valencià es repartiran aquest any el 70% de la recaptació estimada pel Ministeri d'Hisenda de l'impost sobre dipòsits bancaris i que es calcula per a tot l'exercici en 316,76 milions d'euros. El 50% ha estat pagat a compte a les autonomies en 2014.

Segons les dades previstes per Hisenda, als quals ha tingut accés Europa Press, la Comunitat de Madrid recaptarà aquest any 122,4 milions d'euros, la xifra més alta de totes al tenir major nombre d'oficines bancàries i d'estalvis dipositats. La segueixen Catalunya, per a la que Hisenda preveu 65,6 milions de recaptació, i a distància, el País Valencià, amb 32,74 milions.

Per comunitats, l'estimació per a 2015 és de 12 milions per a Aragó; Astúries, 8,57; Illes Balears, 6,6 milions; Cantàbria, 4,2; Castella i Lleó, 22,35; Castella-la Manxa, 12,1 milions; Galícia, 19; Múrcia, 8,1; i la Rioja, 2,7 milions d'euros.

A més, Hisenda compensarà amb uns altres 274,98 milions d'euros a les tres comunitats van tenir aquest impost abans que l'Estat ho assumís: 169,5 milions corresponen a Andalusia, 72,9 milions a les Canàries i 32,5 a Extremadura.

IMPOST POLÈMIC

L'impost sobre els dipòsits bancaris va ser creat el 2013 pel govern Espanyol amb la intenció de donar un "tractament homogeni" a un tribut que era implantat en algunes comunitats.

L'any passat, l'executiu va elevar el tipus al 0,03% amb efectes des de l'1 de gener de 2014, per aconseguir una recaptació amb la qual compensar els ingressos previstos per les autonomies. Per a 2015, l'estimació ronda els 316,7 milions d'euros.

Segons el Govern, la creació del nou impost estatal, que han de pagar les entitats financeres, pretén que els dipòsits dels bancs rebin un tractament tributari homogeni i el sistema financer no perdi eficiència. L'objectiu és, per tant, "potenciar i garantir" la unitat de mercat, segons l'executiu.

SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

L'assumpte ha provocat l'intercanvi de recursos entre les comunitats que havien regulat l'impost i l'Estat. La primera sentència del Tribunal Constitucional va arribar el 2012 i va donar la raó a la Junta d'Extremadura, pionera a crear aquest tribut per augmentar la seva recaptació. L'alt tribunal ha avalat la capacitat de la comunitat per regular l'impost, entre d'altres arguments, per entendre que no suposa una trava a la lliure circulació de capitals.

Aquest passat divendres, tot i això, el Tribunal Constitucional va avalar l'impost estatal aprovat el desembre de 2012 amb tipus zero i ha desestimat el recurs presentat pel Parlament de Catalunya, a l'entendre que amb la llei no s'ha vulnerat la competència de l'Estat per crear impostos ni l'autonomia financera de les comunitats autònomes.

La sentència, que ha comptat amb el vot en contra de cinc magistrats del Constitucional, analitza en primer lloc la naturalesa jurídica de l'impost per determinar si la seva creació s'enquadra en les competències que la Constitució atorga a l'Estat per crear tributs. Així, explica que si bé la finalitat central dels tributs és recaptatòria, aquesta figura "pot perseguir altres finalitats, diferents a la de reunir fons per la Hisenda Pública".

Per tant, el TC assegura que té cabuda la possibilitat que el legislador configuri un tribut amb un "tipus de gravamen zero", és a dir, que no acabi en l'obtenció d'una quota tributària, sense que per aquesta raó pugui parlar-se, com fan els recurrents, de "simulació d'impost".

TRACTAMENT FISCAL HARMONITZAT

La sentència també rebutja que l'Estat no sigui competent per crear un impost "amb l'esmentada finalitat d'assegurar un tractament fiscal harmonitzat" dels dipòsits en les entitats de crèdit. De fet, assenyala que quan es tracta de la creació d'impostos, la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) dóna "preferència a l'Estat en l'ocupació dels fets imposables", preveient específicament la possibilitat que l'Estat estableixi tributs sobre fets imposables gravats per les comunitats.

"En altres paraules, la LOFCA atribueix a l'Estat la capacitat de limitar la competència autonòmica per establir nous tributs amb la finalitat última de coordinar el seu propi sistema tributari amb els de les comunitats autònomes", reitera el Constitucional, que afegeix que l'Estat és competent per establir un tribut amb la finalitat central de coordinació de la subjecció a gravamen de les entitats de crèdit "o el que és el mateix", l'harmonització d'aquesta matèria imposable.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés