LAS PALMAS DE GRAN CANARIA, 21 maig (EUROPA PRESS) -
El vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), José Macías Castaño, ha assenyalat aquest dilluns que amb la proposta que ha fet el president de la Generalitat, Quim Torra, és "molt difícil" formar un govern "de debò", per la qual cosa considera que l'article 155 haurà d'estar vigent fins que s'aposti per una proposta "més viable".
Macías, que és català, va ser director General d'Assumptes Contenciosos de la Generalitat de Catalunya entre 2002 i 2003, i actualment és vocal del CGPJ, qüestió per la qual aquest dilluns ha presidit la inauguració d'un fòrum en el qual s'han citat els 17 presidents de les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de Justícia i de l'Audiència Nacional a Las Palmas de Gran Canaria.
Quan li han preguntat sobre la situació en la qual es troba Catalunya i l'article 155 de la Constitució, el vocal del CGPJ ha admès que "l'article 155 està en la situació complicada que ha quedat" després de la proposta de govern realitzada per Torra que, va afegir, "no sembla que sigui una proposta molt encertada en un camí viable", per aquest motiu tem que "haurà d'estar en vigència fins que es faci una proposta més viable".
"No la qualificaré --la proposta de Torra--, no entraré en si és raonable o no, sinó senzillament viable. Amb dos consellers a la presó i dos més escapolits o fugits, és molt difícil formar un govern de debò", va postil·lar en declaracions als mitjans.
Així, en relació a la legitimació que té l'Estat per mantenir l'article 155, Macías va subratllar que té la que "li dona la mateixa Constitució, el mateix article 155, que està a la Constitució, i que no és cap precepte insòlit a Europa", i recorda que "està copiat d'un precepte equivalent de la Llei fonamental de la Constitució alemanya".
A més, va agregar que li dona la legitimació que li aporta el que "el Senat hagi autoritzat la seva aplicació i li dona la legitimació que es mantinguin en les circumstàncies, que no són molt diferents de les que hi havia al moment en el qual es va adoptar". Per això, va considerar "perfectament legítim" el que el Govern decideixi continuar amb l'autorització que li va donar el Senat.
LA CONSTITUCIÓ
D'altra banda, a la pregunta que Torra no jurés la Constitució en la seva presa de possessió, Macías va puntualitzar que "tota autoritat en aquest país deriva a la legitimitat de la seva autoritat de la Constitució, no la deriva de cap altre lloc", per aquest motiu va considerar que "seria bé que, en tot cas, es fes un esment explícit a aquest acatament perquè no hi hagués el menor dubte" sobre aquest tema.
Va afegir que, "potser perquè no hi ha hagut, segurament en termes històrics, un plantejament que poguessin produir-se esdeveniments" com els actuals, doncs els esments que té la norma "són una miqueta imprecises", ja que va apuntar que si bé estan "molt clares" en la llei del Règim Electoral General quan es tracta de càrrecs representatius, no sent un càrrec representatiu l'anàlisi jurídica que s'ha de fer és "més complexa".
En relació amb això, va recordar que aquest tema té els seus 'inicis' en una sentència "molt antiga" del Tribunal Constitucional (TC), de finals dels anys 80 o principis dels 90, quan diputats d'algunes forces polítiques "van començar a prendre possessió amb jurament del tipus per imperatiu legal, que semblava que anticipava una espècie de reserva mental al compliment de la Constitució".
Quant a aquest tipus de preses de possessió, el TC va dictar unes sentències que "admetien aquestes fórmules sempre que hi hagués un acatament de la Constitució i que s'expressés els motius, acabava en una cosa indiferent, segons la doctrina Constitucional, i des de llavors fins aquí ha generat problemes".
Per això, va considerar que si el TC hagués anticipat fins a quin punt la seva doctrina es dissiparia "per fer irreconeixibles els juraments d'acatament de la Constitució, doncs potser hagués dit una altra cosa", és pel que creu que "ha arribat un punt en el qual seria molt convenient" que sobre aquest tema hi hagués una "clarificació legal molt molt explícita, que quedés clar a un responsable públic que deriva la seva legitimació de la Constitució, que ha d'acatar-la en tot cas, i que si no està disposat a acatar-la, potser no hauria de ser responsable públic".
Finalment, Macías va subratllar que la solució de Catalunya "no és judicial, judicial serà donar resposta a les violacions de la llei que es vagin produint i se seguirà donant resposta sempre, i en tot cas, per part del Poder Judicial". En aquest sentit, va afirmar que la solució "serà política i quan els qui tenen la responsabilitat d'arribar a solucions polítiques, doncs siguin capaces de trobar un terreny de trobada", alguna cosa pel que s'han de "donar facilitats i, de moment, sembla que no s'estan donant".
