BARCELONA, 30 set. (EUROPA PRESS) -
Macià Alavedra, mort als 84 anys, va ser un dels consellers essencials dels governs de Jordi Pujol, encara que va dimitir de la seva última cartera arran del cas Estivill i aquest mateix any el van condemnar pel cas Pretòria.
L'Audiència Nacional el va condemnar al juliol a un any i 11 mesos de presó --com a l'ex-secretari de la Presidència Lluís Prenafeta-- per tràfic d'influències i blanqueig de capitals en cobrar comissions il·legals a canvi d'intervenir en tres 'pelotazos' urbanístics a l'àrea metropolitana de Barcelona.
La sentència el va multar amb 3,2 milions d'euros i va evitar la presó després d'un acord de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció, que va rebaixar la seva petició de sis a dos anys de presó en reconèixer al començament de la vista oral que havia cobrat aquestes comissions.
FILL DE JOAN ALAVEDRA
Macià Alavedra i Moner (Barcelona, 26 de març de 1934) era fill de l'escriptor i polític Joan Alavedra --que va ser secretari dels presidents Francesc Macià i Lluís Companys-- i de Montserrat Moner Busquets, amb els quals se'n va anar a França en acabar la Guerra Civil, fins el 1949.
Amb una infància envoltada a l'exili per personalitats com Pau Casals i Pompeu Fabra, es va formar després al Liceu Francès i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1958, i un any després es va casar amb la pintora Doris Malfeito, ja difunta.
CDC I PRIMER ESTATUT
Als 18 anys va començar la seva trajectòria política, quan va començar a militar al Front Nacional de Catalunya, i ja el 1974 va confundar amb Ramon Trias Fargas Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), partit que va acabar diluint-se en CDC.
El 1977 i el 1979 va sortir escollit diputat a les Corts; també en la transició va ser un dels ponents de la redacció del projecte de primer Estatut de la democràcia, l''Estatut de Sau'; i el 1980 va entrar al Parlament, escó que també va obtenir el 1984 i el 1988.
CONSELLER CLAU DE PUJOL
En l'època de governs de CiU de Jordi Pujol, va ocupar departaments fonamentals, i des de la d'Economia i Finances va negociar amb el Govern socialista de Felipe González la cessió a Catalunya del 15% del recaptat en concepte d'IRPF.
Alavedra va negociar amb l'Estat sobre la base d'una proposta elaborada pel llavors catedràtic d'Hisenda Pública Antoni Castells --futur conseller d'Economia-- i molts anys després (1993) es va iniciar el traspàs d'aquesta cistella d'impostos.
Però aquesta no era la primera vegada que el van nomenar conseller: ho havia estat en 1982, quan es va convertir en titular de Governació, des d'on es va engegar l'escola de Mossos, la xarxa de parcs de Bombers i la reorganització territorial catalana.
El 1986 va deixar aquest càrrec per concórrer a les eleccions generals, sent escollit diputat al Congrés, fins que Pujol el va nomenar al capdavant d'Indústria i Energia: en 1988 va ser triat diputat al Parlament i ratificat en el seu càrrec, que va canviar a l'any següent convertint-se en el titular de la Conselleria d'Economia i Finances.
DIMISSIÓ I CAS ESTIVILL
Aquest va ser el seu últim càrrec polític, que va ocupar des de 1989 fins a juliol de 1997 --any en què també va renunciar com a diputat--, i va dimitir després que informacions periodístiques el vinculessin a l'exjutge Lluís Pascual Estivill i al judici posterior.
I també va ser polèmica la seva relació amb Javier de la Rosa, malgrat que ell es va desmarcar de l'actuació de l'empresari quan era responsable de Grand Tibidabo.
Després va ser nomenat president de l'empresa concessionària d'autopistes Aucat, càrrec que va exercir fins el 2003; i també va presidir Kern Pharma i Abertis Logística.
