VALERIA MONGELLI / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO
BRUSSELLES 14 set. (EUROPA PRESS) -
El reconeixement del catal, el basc i el gallec com a llengües oficials de la UE que Espanya mirar d'aprovar dimarts en una reunió de ministres a 27 ja ha xocat amb les reserves de diversos socis que no comparteixen la urgncia del Govern central per adoptar una decisió el mateix dia en qu s'aborda l'assumpte i que observen amb dubtes pressupostaris i polítics obrir la porta a llengües minoritries cooficials.
Dimecres, Sucia va ser el primer país a mostrar-se públicament indecís i va demanar examinar "més a fons quines són les conseqüncies jurídiques i financeres de la proposta", per més delegacions han mostrat dubtes en contactes informals, segons han informat a Europa Press diferents fonts europees, fet que complica que Espanya pugui comptar amb la unanimitat per arribar a un acord en el Consell d'Afers Generals.
"Hi ha moltes preguntes, poques respostes i cap urgncia per a ningú excepte Espanya", resumeix una font diplomtica després que la petició s'ha debatut aquesta setmana a Brusselles en un primer grup de treball a nivell tcnic per preparar la reunió de dimarts.
L'afer es tornar a examinar divendres a nivell d'ambaixadors, en qu diversos pasos demanaran a Espanya més concreció sobre el cost per a les arques comunitries de la inclusió del catal, el basc i el gallec i qüestions com la capacitat per tenir prou traductors i intrprets.
Per pasos com Blgica o els Pasos Baixos és complicat prendre una decisió sense tenir sobre la taula avaluacions d'impacte o detalls sobre com "articular" l'entrada de tres llengües i una reflexió sobre la manera en qu aix afectar el funcionament de la UE.
D'altra banda, per a altres pasos com Frana, on el reconeixement de les llengües regionals és un assumpte delicat, les reserves van més enll dels elements tcnics. Fins ara, cap estat membre ha pres una posició en contra de la proposta espanyola i alguns s'hi han mostrat receptius des del primer moment, per la decisió requereix el suport unnime i són uns quants els que demanen estudiar amb cautela el procés.
POR D'UN EFECTE DMINO
A més a més, Espanya no és l'únic país amb llengües minoritries al seu territori i a altres delegacions els preocupa que obrir aquest debat pot generar un "efecte dmino" que desperti reivindicacions similars en altres regions, explica l'alt funcionari d'un estat membre.
En tot cas, el debat a nivell de ministres tindr lloc dimarts a Brusselles en una reunió a la qual assistir el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, fet inusual perqu és el secretari d'estat per a la UE, Pascual Navarro, qui habitualment representa Espanya en el Consell d'Afers Generals.
En aquest cas, hi seran presents tots dos, Navarro per moderar la reunió des de la posició de presidncia de torn de la UE i Albares per explicar la proposta i defensar-la davant els seus socis. L'intercanvi d'opinions es donar per fet, mentre que la votació dependr del que decideixi la presidncia espanyola en el curs del debat.
