Publicat 09/10/2021 14:12CET

Lucena (Aena): la polèmica sobre El Prat "només és l'aperitiu" del dilema progrés-medi ambient

Ministra de Transports, Raquel Sánchez; presidents de Renfe i Aena, Isaías Táboas i Maurici Lucena; primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i alcaldessa de Badia del Vallès, Eva Menor
PSC

Táboas (Renfe) defensa el pagament per ús de la xarxa viària per afavorir el transport públic

BARCELONA, 9 oct. (EUROPA PRESS) -

El president d'Aena, Maurici Lucena, ha advertit aquest dissabte que la polèmica sobre l'ampliació de l'Aeroport del Prat "només és l'aperitiu" d'un debat general, que durarà lustres, sobre el dilema entre progrés econòmic i protecció mediambiental.

Lucena ha compartit un dels debats de l'Escola de Tardor del PSC amb la ministra de Transports, Raquel Sánchez; el president de Renfe, Isaías Táboas; el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i l'alcaldessa de Badia del Vallès i presidenta de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, Eva Menor.

"Aquest és el gran desafiament dels nostres temps: com resolem l'aparent dilema entre progrés econòmic i protecció mediambiental", ha dit.

Ha xifrat en més d'11 milions el nombre de persones amb problemes econòmics a Espanya i, per això mateix, ha advertit que la transició ecològica s'ha de gestionar amb molta cura o tindrà importants costos "que hauran d'absorbir les persones i també les empreses".

També ha avisat que, si no es compagina progrés econòmic i protecció mediambiental, hi haurà "fenòmens d'un gran dany i que tindran conseqüències polítiques", tot i que considera que els partits socialdemòcrates ho sabran compaginar.

"COQUETEIG D'EXTREMA ESQUERRA"

A més, ha mostrat la seva preocupació pel "coqueteig que es percep en posicions ideològiques d'extrema esquerra, vetllada o explícitament, amb les tesis de decreixement econòmic".

Ha demanat que l'esquerra s'esforci a superar la sensació "profundament injusta" que veu reflectida en les enquestes que els partits de dreta o centre poden gestionar millor l'economia.

Lucena ha explicat que al 2050 caldrà aconseguir les emissions zero, i que, si algunes tecnologies no poden aconseguir aquest nivell per a llavors, "caldrà tenir unes altres que en capturin les emissions".

En el cas dels aeroports d'Aena, han de tenir zero emissions abans del 2040, i el seu president ha destacat que els avions han d'evolucionar tecnològicament en el mateix sentit que els aeroports.

ISAÍAS TÁBOAS

Isaías Táboas ha explicat que la recuperació de l'actual crisi econòmica ha de també "disminuir el grau d'incertesa, perquè provoca una reacció de por i un descens del consum i de l'activitat".

El president de Renfe constata que es va recuperant la demanda dels seus serveis, però li sorprèn que no es recuperi tant la demanda de Rodalies, motiu pel qual detecta "un traspàs del transport públic al de la carretera"; per això veu necessari impulsar polítiques perquè la gent torni al transport públic.

Sobre la digitalització ferroviària, ha dit que servirà en gran part per millorar el servei al client --per exemple, optimitzant el pagament--; per millorar la comunicació amb el passatger --en bona part, informant-lo directament de possibles problemes--, i perquè un sol moviment en una app serveixi per llogar un vehicle que porti al viatger a l'estació de tren i també per comprar el bitllet.

Segons ell, tot això ha d'afavorir el transport públic davant del privat de cara al futur, i ha defensat alhora el pagament per ús a la xarxa viària: no només per al manteniment de la xarxa, sinó perquè "si no existeix aquest pagament, la gent té tendència a fer servir el vehicle privat en comptes del vehicle públic".

"No podem mirar les infraestructures i la mobilitat independentment", cosa que requereix coordinació entre empreses i administracions implicades en la mobilitat.

JAUME COLLBONI

Jaume Collboni ha dit que avui ja s'està veient una primera fase de recuperació de la crisi i que cal encarar la segona: inclusió social --que implica digitalització--, sostenibilitat, i diversificar l'economia, un factor que ha defensat impulsar des de les administracions públiques.

El primer tinent d'alcalde ha destacat que l'Ajuntament de Barcelona està treballant en aquesta direcció, cercant talent, promocionant l'economia i atraient empreses.

Ja a llarg termini, ha demanat un debat per consensuar un model de desenvolupament, que ha definit com "el model de prosperitat" al qual s'aspira, i en aquest punt ha citat l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona, i ha al·legat que serveix per créixer.

Respecte a la transició ecològica i digital, ha dit que fa falta tenir un model, lideratge i diners, i ha afegit que l'Ajuntament de Barcelona té en marxa diversos exemples, com l'app És Mou (amb alternatives al vehicle privat, i amb 450.000 usuaris en aquesta iniciativa de l'empresa municipal BSM).

Ha citat també com a exemples els 600 punts de recarrega públics a Barcelona, amb l'objectiu d'arribar a 3.200 (si hi contribueixen els fons europeus); acords amb grans operadores per a un 5G equilibrat territorialment a la ciutat, i un fons publicoprivat per a sostres solars en edificis.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés