Táboas (Renfe) defensa el pagament per ús de la xarxa viria per afavorir el transport públic
BARCELONA, 9 oct. (EUROPA PRESS) -
El president d'Aena, Maurici Lucena, ha advertit aquest dissabte que la polmica sobre l'ampliació de l'Aeroport del Prat "només és l'aperitiu" d'un debat general, que durar lustres, sobre el dilema entre progrés econmic i protecció mediambiental.
Lucena ha compartit un dels debats de l'Escola de Tardor del PSC amb la ministra de Transports, Raquel Sánchez; el president de Renfe, Isaías Táboas; el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i l'alcaldessa de Badia del Valls i presidenta de Desenvolupament Econmic de la Diputació de Barcelona, Eva Menor.
"Aquest és el gran desafiament dels nostres temps: com resolem l'aparent dilema entre progrés econmic i protecció mediambiental", ha dit.
Ha xifrat en més d'11 milions el nombre de persones amb problemes econmics a Espanya i, per aix mateix, ha advertit que la transició ecolgica s'ha de gestionar amb molta cura o tindr importants costos "que hauran d'absorbir les persones i també les empreses".
També ha avisat que, si no es compagina progrés econmic i protecció mediambiental, hi haur "fenmens d'un gran dany i que tindran conseqüncies polítiques", tot i que considera que els partits socialdemcrates ho sabran compaginar.
"COQUETEIG D'EXTREMA ESQUERRA"
A més, ha mostrat la seva preocupació pel "coqueteig que es percep en posicions ideolgiques d'extrema esquerra, vetllada o explícitament, amb les tesis de decreixement econmic".
Ha demanat que l'esquerra s'esforci a superar la sensació "profundament injusta" que veu reflectida en les enquestes que els partits de dreta o centre poden gestionar millor l'economia.
Lucena ha explicat que al 2050 caldr aconseguir les emissions zero, i que, si algunes tecnologies no poden aconseguir aquest nivell per a llavors, "caldr tenir unes altres que en capturin les emissions".
En el cas dels aeroports d'Aena, han de tenir zero emissions abans del 2040, i el seu president ha destacat que els avions han d'evolucionar tecnolgicament en el mateix sentit que els aeroports.
ISAÍAS TÁBOAS
Isaías Táboas ha explicat que la recuperació de l'actual crisi econmica ha de també "disminuir el grau d'incertesa, perqu provoca una reacció de por i un descens del consum i de l'activitat".
El president de Renfe constata que es va recuperant la demanda dels seus serveis, per li sorprn que no es recuperi tant la demanda de Rodalies, motiu pel qual detecta "un trasps del transport públic al de la carretera"; per aix veu necessari impulsar polítiques perqu la gent torni al transport públic.
Sobre la digitalització ferroviria, ha dit que servir en gran part per millorar el servei al client --per exemple, optimitzant el pagament--; per millorar la comunicació amb el passatger --en bona part, informant-lo directament de possibles problemes--, i perqu un sol moviment en una app serveixi per llogar un vehicle que porti al viatger a l'estació de tren i també per comprar el bitllet.
Segons ell, tot aix ha d'afavorir el transport públic davant del privat de cara al futur, i ha defensat alhora el pagament per ús a la xarxa viria: no només per al manteniment de la xarxa, sinó perqu "si no existeix aquest pagament, la gent té tendncia a fer servir el vehicle privat en comptes del vehicle públic".
"No podem mirar les infraestructures i la mobilitat independentment", cosa que requereix coordinació entre empreses i administracions implicades en la mobilitat.
JAUME COLLBONI
Jaume Collboni ha dit que avui ja s'est veient una primera fase de recuperació de la crisi i que cal encarar la segona: inclusió social --que implica digitalització--, sostenibilitat, i diversificar l'economia, un factor que ha defensat impulsar des de les administracions públiques.
El primer tinent d'alcalde ha destacat que l'Ajuntament de Barcelona est treballant en aquesta direcció, cercant talent, promocionant l'economia i atraient empreses.
Ja a llarg termini, ha demanat un debat per consensuar un model de desenvolupament, que ha definit com "el model de prosperitat" al qual s'aspira, i en aquest punt ha citat l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona, i ha allegat que serveix per créixer.
Respecte a la transició ecolgica i digital, ha dit que fa falta tenir un model, lideratge i diners, i ha afegit que l'Ajuntament de Barcelona té en marxa diversos exemples, com l'app És Mou (amb alternatives al vehicle privat, i amb 450.000 usuaris en aquesta iniciativa de l'empresa municipal BSM).
Ha citat també com a exemples els 600 punts de recarrega públics a Barcelona, amb l'objectiu d'arribar a 3.200 (si hi contribueixen els fons europeus); acords amb grans operadores per a un 5G equilibrat territorialment a la ciutat, i un fons publicoprivat per a sostres solars en edificis.
