MADRID, 6 gen. (EUROPA PRESS) -
La Rifa del Nen repartirà aquest 6 de gener 560 milions d'euros, la mateixa xifra que en l'edició anterior, que suposaran el 70% de l'emissió, un total de 800 milions d'euros, segons ha anunciat la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat (Selae).
Els dècims i resguards per a la rifa han estat a la venda en els més de 10.400 punts de venda de la xarxa comercial; el preu del dècim és de 20 euros i la rifa constarà de 40 sèries de 100.000 números cadascuna.
El primer premi repartirà 80 milions d'euros (dos milions d'euros per sèrie), el segon serà de 30 milions d'euros (750.000 euros per sèrie) i el tercer premi repartirà 10 milions d'euros (250.000 euros per sèrie). Aquesta edició no tindrà el premi "excepcional" de 40 milions d'euros a un dècim.
A més, hi haurà un total de 2.120 premis més per sèrie respecte als repartits a l'últim rifa, passant dels 35.800 premis que es van repartir en l'edició del 2014 fins a 37.920 que hi haurà el 2015.
La Rifa tindrà lloc a les 12.00 hores al saló de Sortejos de LAE pel sistema de bombos múltiples. Pel que fa al dibuix del bitllet, aquest any en cada dècim apareix una vinyeta amb el següent text: "'Adoración de los Reyes Magos'. Retaule renaixentista de l'Altar Major de Sta. María de Tauste (Gabriel Joly)".
D'altra banda, respecte a la freqüència del reintegrament del primer premi en aquest tipus de rifa, el 0 ha estat el número més repetit, després de sortir 20 vegades, seguit del 7 i el 9 (tretze vegades cadascun) i el 6, 5 i 4, amb 10.
Per contra, la terminació en número 3 ha estat la menys premiada, després de sortir mitja dotzena de vegades. Per poblacions, Madrid i Barcelona han estat les més premiades des que es va començar a fer la Rifa del Nen.
Respecte a les dades de consignació, LAE ha consignat 15,02 euros de mitjana per habitant. Segons dades facilitades per la institució, la consignació mitjana per habitant és més entre els asturians (23,37 euros), castellanolleonesos (22,75 euros) i els bascos (20,5 euros). per contra, els nivells més baixos corresponen a Ceuta (3,36 euros), Melilla (3,58 euros) i Balears (8,20 euros).
A nivell nacional, la consignació supera els 707,8 milions d'euros, amb al voltant de 3.539 milions de bitllets consignats. Per autonomies, la major consignació s'ha registrat a la Comunitat Valenciana (amb 104,6 milions), Madrid (101,7 milions), Andalusia (92,2 milions) i Catalunya (87,2 milions). En la banda oposada, es troben Ceuta (282.500 euros), Melilla (299.740 euros) i la Rioja (6,5 milions d'euros).
VENDES DE LA RIFA ANTERIOR
A més, el País Valencià amb 523.100 bitllets; la Comunitat de Madrid, amb 508.755 dècims i Andalusia, amb 461.070 dècims tenen el major nombre de bitllets consignats. En canvi, les comunitats autònomes amb menys bitllets a la venda seran Ceuta (1.412,5) i Melilla (1.498,7).
Pel que fa a les vendes de la rifa anterior, les xifres van arribar als 604,7 milions d'euros, el que va suposar un 3,40% menys que l'aconseguida a l'any 2013. La despesa per habitant en aquesta ocasió ha estat de 12,8 euros.
ORIGEN DE LA RIFA
Pel que fa a la història d'aquesta segona rifa tradicional del Nadal, fins ara ha estat difícil determinar amb exactitud la seva data inicial ja que ni en els programes respectius, ni en les resolucions insereixes en publicacions oficials ni en les llistes de números premiats, figura el títol de Rifa del Nen, extrem que queda solucionat a partir del 1966.
Aquests sortejos existien amb anterioritat a aquests anys sent així coneguts popularment, potser per la proximitat a l'Epifania del Senyor o Adoració del Nen pels Mags d'Orient.
Els sortejos s'han celebrat pel sistema antic o tradicional fins al 1965 i pel sistema Modern o de Bombos Múltiples des del següent any. Des del 1999 se celebra el dia 6 de gener en lloc del 5.
