Barcelona encapçalarà l'obertura del tràmit per activar aquest instrument d'impugnació sense precedents
MADRID, 7 febr. (EUROPA PRESS) -
Onze partits de l'oposició han segellat un acord perquè 3.500 ajuntaments de tot el país que representen 15 milions d'habitants presentin un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Reforma Local.
Segons els seus promotors, serà la primera vegada que s'utilitzi aquest mecanisme d'impugnació previst a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional sota la denominació de Conflicte en Defensa de l'Autonomia Local.
La iniciativa sorgeix amb el suport de la immensa majoria de l'oposició --PSOE i PSC, Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), CiU, ERC, BNG, Coalició Canària-Nova Canàries, i Compromís-Equo--. Els nacionalistes bascos no s'han unit ja que la Llei de Reforma local no afecta els seus territoris.
Diputats de totes aquestes formacions s'han reunit aquest divendres al Congrés amb diversos alcaldes de les mateixes per perfilar el contingut del recurs i constatar que comptaran amb el suport necessari per poder presentar-lo.
La Llei Orgànica del Tribunal Constitucional estableix com a requisits que la impugnació compti amb el suport d'un mínim d'un setè del total d'ajuntaments espanyols, és a dir, un mínim de 1.160 municipis, i que aquests representin al seu torn com a mínim una sisena part de la població --7,6 milions d'habitants--.
INTENT FALLIT EL 2002
El secretari de Política Municipal del PSOE, Gaspar Zarrías, ha avançat que aquestes condicions es compliran de sobres perquè els partits que impulsen el recurs aconseguiran reunir uns 3.500 ajuntaments on viuen 15 milions d'habitants.
Zarrías confia que sigui la primera vegada que s'aconsegueixi utilitzar aquesta eina després de l'intent que es va fer el 2002 contra la Llei d'Estabilitat Pressupostària aprovada pel Govern de José María Aznar, que finalment no va fructificar per deficiències formals.
Després de l'acord polític el mecanisme formal previ a la presentació del recurs arrencarà dilluns que ve, quan tots els ajuntaments començaran a fer plens per decidir si presenten o no recurs.
Una vegada que s'hagi arribat a la xifra de 1.160 ajuntaments i de 7,6 habitants que es necessiten com a mínim, el consistori amb més població dels quals se sumin encapçalarà, en representació de tots els altres, el document que s'enviarà al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques perquè demani opinió sobre el recurs al Consell d'Estat.
Segons han informat a Europa Press fonts parlamentàries, el fet previsible és que l'Ajuntament de Barcelona --per ser el de més població-- sigui el que encapçali l'escrit que es dirigirà al departament que dirigeix Cristóbal Montoro perquè sol·liciti informe pertinent al Consell de l'Estat, que és preceptiu, però no vinculant. Una vegada que l'òrgan consultiu contesti, els municipis tindran un mes per fer efectiva la interposició del recurs davant del TC.
TAMBÉ LA RECORRERAN DIPUTATS I GOVERNS AUTONÒMICS
Aquest recurs dels ajuntaments se sumarà a més al que presentaran a nivell general els grups de l'oposició citats anteriorment des del Congrés amb la firma de 50 diputats, i als quals preparen Comunitats Autònomes com Astúries, Andalusia i Catalunya, així com diversos parlaments autonòmics.
Els arguments de tots aquests recursos seran els mateixos: que la Reforma Local vulnera competències autonòmiques i atempta contra l'autonomia local que consagra la Constitució. En aquesta tesi han incidit els partits que han fet front comú contra una llei que, segons han denunciat, el PP ha aprovat "sense consens" i que obre la porta a la "privatització" si no la "desaparició" dels serveis socials que presten els ajuntaments.
"No volem que els ajuntaments siguin meres oficines administratives sota la tutela del ministre de torn", ha proclamat Zarrías. Segons la seva opinió, la nova norma suposa la "desapoderació competencial" dels consistoris que supera nivells "brutals" en el cas dels municipis amb menys de 20.000 habitants. També ha criticat que amb ella s'estableixi una dependència jeràrquica i els ens locals quedin subordinats a altres administracions.
La portaveu socialista d'Administracions Públiques al Congrés i diputada del PSC, Meritxell Batet, per part seva, ha alertat de la pèrdua d'ocupació pública que comportarà la reforma i que suposarà "un torpede" contra les polítiques socials que implementen els ens locals. En la mima idea ha insistit la diputada d'IU, Ascención de las Heras, qui ha abundat que la llei donarà lloc que hi hagi "ciutadans de primera, segona i tercera", en funció de la situació financera del lloc on resideixin.
COMPROMÍS PER A LA SEVA DEROGACIÓ
De las Heras ha definit la norma com "un atemptat a la democràcia" i ha posat l'èmfasi que, com faran amb altres lleis "imposades per la majoria absoluta" del PP, quan els que ara estan en l'oposició tinguin "força de govern" la substituiran per una altra que garanteixi la independència local.
El coordinador del grup parlamentari d'UPyD, Andrés Herzog, ha denunciat que el Govern central hagi optat per reforçar les competències de les Diputacions Provincials, en lloc de suprimir-les, per ser un focus de "clientelisme i corrupció" i que hi hagi rebutjat l'opció de la fusió de municipis.
Des de CiU, la seva diputada Carme Sayós ha carregat contra l'"obsessió recentralitzadora" del PP i ha posat de relleu que 500 ajuntaments en els quals CiU té representació i que representen uns 4 milions d'habitants secundaran el recurs davant del TC.
En representació de Compromís-Equo, Joan Baldoví, ha mostrat el seu "suport entusiasta" al recurs en defensa dels ajuntaments que són, segons la seva opinió, "l'administració que mira els ciutadans a la cara i als ulls i que millor coneix les seves necessitats". Per a Chesús Yuste, de la CHA, la llei caurà com una "bomba nuclear" per al mapa municipal de la seva comunitat perquè amenaça al 96% de les seves localitats, ja que a Aragó només hi ha quatre municipis amb més de 20.000 habitants i només 25 amb més de 5.000.
Els promotors del recurs han demanat a l'Alt Tribunal que, una vegada es presenti, ho resolgui amb "celeritat", tot i que donen per fet que no hi haurà resolució abans de les eleccions municipals previstes per al 2015.
