Actualitzat 28/10/2020 17:07

L'oposició planteja tres alternatives a Sánchez perquè comparegui al Congrès per avaluar l'estat d'alarma

El president del PP, Pablo Casado, arriba al Congrés dels Diputats. Madrid, (Espanya), 14 d'octubre del 2020.
POOL. Luis Diaz/La Razón

MADRID, 28 oct. (EUROPA PRESS) -

L'oposició ha arribat a plantejar tres alternatives per obligar Pedro Sánchez a retre comptes periòdicament sobre el nou estat d'alarma: el PP i BNG volen que comparegui al Congrés cada 15 dies; Cs, Més País i Compromís que hi assisteixi mensualment, i ERC i Bildu que ho faci cada dos mesos, el termini més llarg, que és precisament el que accepta el PSOE.

Així, el Govern espanyol planteja estendre l'estat d'alarma durant sis mesos fins al 9 maig, tot i que aquest dimecres Sánchez ha ofert revisar la vigència de la mesura al cap de quatre mesos, el 9 de març, i que el Consell Interterritorial de Salut prengui una decisió sobre la qüestió en funció de l'evolució de la pandèmia.

No obstant això, en les propostes de resolució dels grups parlamentaris que també es votaran en la sessió plenària d'aquest dijous, el PP planteja rebaixar a vuit setmanes la durada de l'estat d'alarma, fins tot just abans de Nadal, mentre que Cs proposa tres mesos, la meitat que l'executiu.

El PP també planteja que Sánchez comparegui al Congrés cada quinze dies per informar sobre l'estat d'alarma, de la mateixa manera que el BNG, mentre que Cs, Més País i Compromís aposten perquè ho faci cada mes, i ERC i Bildu, cada dos.

ILLA CADA SETMANA I SÁNCHEZ CADA DUES

D'entrada, el PSOE ha acceptat la proposta d'ERC i es preveu que Sánchez comparegui al Congrés bimensualment, fins que acabi l'estat d'alarma, i que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ho faci mensualment en la Comissió de Sanitat.

En el primer estat d'alarma, el ministre Illa assistia cada setmana al Congrés i Sánchez cada quinze dies defensava la pròrroga en el ple, perquè s'havia de sotmetre a votació, un examen parlamentari que ara el govern vol evitar.

A més, els socialistes també han defensat la idea d'ERC que la conferència de presidents, amb l'acord favorable del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, formuli una proposta per aixecar l'estat d'alarma un cop hagin transcorregut quatre mesos, a la vista de l'evolució dels indicadors sanitaris, epidemiològics, socials i econòmics.

JxCAT VOL TORNAR A LES VOTACIONS

D'altra banda, JxCat vol que el Congrés voti totes les pròrrogues i que siguin, a tot estirar de dos mesos, una proposta que se suma a una bateria d'esmenes en les quals planteja millores fiscals per a autònoms, l'extensió dels ERTO i que la Generalitat controli la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i coordini Protecció Civil i la Unitat Militar d'Emergències (UME), entre d'altres mesures.

El PNB ha presentat una esmena perquè enclavaments com el Comtat de Treviño, que pertany a Burgos, apliqui les restriccions que s'aprovin a Àlaba, en la mateixa línia que en l'anterior estat d'alarma.

A més, la CUP se centra a reclamar una taxa covid per als patrimonis de més d'un milió d'euros, permetre utilitzar instal·lacions de la sanitat privada i promoure mesures per garantir els serveis i drets bàsics.

Finalment, Fòrum ha qüestionat que l'executiu deixi en mans de les comunitats l'autoritat de l'estat d'alarma o que amb aquesta mesura pretengui restringir la mobilitat nocturna o limitar les reunions de mes de sis persones.