BARCELONA, 19 maig (EUROPA PRESS) -
El gestor cultural i activista de la cultura popular Lluís Puig i Gordi (Terrassa, Barcelona, 1959) ha estat nomenat de nou com a conseller de Cultura, aquesta vegada des de l'estranger, després de la seva breu etapa amb aquesta cartera: la va ocupar de juliol a octubre fins a anar-se'n a Brussel·les juntament amb Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Meritxell Serret.
El juliol de 2017 va substituir a Santi Vila en el càrrec i el 27 d'octubre el Govern va ordenar, quan es va intervenir l'autonomia, el seu cessament i el de tot el Govern de Puigdemont.
Acusat de presumpta sedició, rebel·lió i malversació per l'Audiència Nacional, va marxar a Brussel·les i a les eleccions del 21 de desembre va ser triat diputat per JxSí, encara que va renunciar a la seva acta per facilitar la investidura.
CULTURA POPULAR I TRADICIONAL
Durant la seva trajectòria ha cursat estudis musicals, de dansa, producció audiovisual i d'humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Destaca en la seva trajectòria l'estudi, la promoció i la pràctica de la cultura tradicional, i ha estat sardanista, 'dansaire' i director de diverses agrupacions d''esbart', i el 1984 va guanyar el Premi Nacional de Dansa.
També ha estat músic del grup de folk Ministrils del Raval; fundador i gestor d'entitats culturals de Terrassa; impulsor el 2005 del projecte Casa de la Música de Terrassa, que va dirigir, i ha format part de les taules sectorials d'Indústries Culturals i de Música pel Pacte Cívic per a la Cultura de Terrassa.
El 2001 va cofundar l'empresa dedicada a la cançó, música i dansa catalana d'arrel tradicional Vesc --Vèrtex Empresarial de Serveis Culturals--.
Va dirigir el festival Mercat de Música Viva de Vic el 2017, abans va ser director artístic de la Fira Mediterrània de Manresa (1999-2010), i també havia estat cap de recursos del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat (1998-2000), del que va ser nomenat director el 2011.
També ha escrit llibres sobre cultura tradicional, especialment sobre dansa: 'Terregada. Apunts sobre folklore de Terrassa' (1991) i 'Crònica i calendari de dansa tradicional' (1994), i ha coeditat 'Danses de la Terra' (1998), 'Calendari de danses tradicionals catalans' (1998) i 'Les festes a Catalunya' (1999).
