El llibre 'Tota la veritat' rebutja que l'1-O el fes la gent: "El va defensar la gent. El va organitzar el Govern"

Publicat 19/11/2019 21:19:59CET
Autors del llibre 'Tota la veritat'
ARA LLIBRES

Aprofundeix en la desconfiança d'ERC i PDeCat i la marxa de Puigdemont a Brussel·les sense dir-ho als seus

BARCELONA, 19 nov. (EUROPA PRESS) -

Els sis periodistes que signen el llibre 'Tota la veritat' (Ara Llibres) han fet públics detalls entorn de l'1-O sobre la base de 100 entrevistes amb els implicats, demostrant que va requerir d'una preparació mil·limètrica.

"Dir que l'1-O el va fer la gent és una mica frívol. L'1-O el va defensar la gent, però qui el va organitzar és el Govern a través del que es va dir l'Estat Major", ha explicat aquest dimarts un dels autors, el sotsdirector de Nació Digital, Ferran Casas, en la presentació del llibre.

"L'1-O va ser un element cuinat en secret. Per això va ser reeixit, per això no es va poder desmantellar. Es va fer en compartiments estancs", afegeix el cap de política d'Efe, Roger Mateos, mentre que el seu homòleg a l'Ara, Gerard Pruna, considera que han fet un retrat que no és complaent i pot ser que agradi o no als seus protagonistes, però espera que tots ells s'hi reconeguin.

'Tota la veritat' és el treball de recerca periodística que durant dos anys van fer els periodistes Ferran Casas (Nació Digital), Odei A.-Etxearte (VilaWeb), Marc Martínez Amat (Rac1), Roger Mateos (Efe), Gerard Pruna (Ara) i Neus Tomàs (eldiario.es) per desvetllar els secrets d'un dels períodes més convulsos de la política catalana: la preparació de l'1-O, el seu impuls i la impossibilitat de fer efectiu el seu resultat.

Els autors descriuen com la marxa de l'expresident Carles Puigdemont no estava acordada; i relaten que el cap de setmana després de declarar constituïda la república independent catalana, el missatge del llavors president és que el dilluns els consellers vagin als seus llocs de treball per mostrar "normalitat".

Després de la declaració del Parlament aprovada --que inclou la proclamació en l'exposició de motius que no se sotmet a votació-- el 27 d'octubre, els membres de l'Executiu de Puigdemont, excepte Oriol Junqueras i Carles Mundó, s'instal·len a la comarca francesa de Conflent a l'espera d'ordres, mentre el president es reuneix a Vilaür (Girona), a 40 quilòmetres de la frontera, amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira.

El missatge de Puigdemont és mostrar normalitat malgrat el 155 que ha tret al Govern les seves funcions, i, com a mostra d'això, explica a Rovira que diumenge ell anirà a l'estadi de Montilivi, on Girona FC i Reial Madrid juguen un partit de Lliga, i que dilluns anirà a la Generalitat, com un dia qualsevol; un pla que també transmet en la sobretaula d'un dinar amb Josep Rull i Jordi Turull a Sant Julià de Ramis (Girona); però no arribarà a passar.

Assessorat per un expert en seguretat, aquest mateix diumenge Puigdemont agafa un cotxe que el portarà directament a Brussel·les, generant el desconcert en el seu gabinet, que té altres indicacions, la qual cosa provoca que uns segueixin el seu exemple i uns altres decideixin seguir amb el pla previst, com Rull i Junqueras, que van dilluns als seus departaments respectius.

L'ESTAT MAJOR

El llibre aprofundeix en la desconfiança entre els actors implicats en el referèndum i explica la tasca del denominat Estat Major, l'òrgan de direcció paral·lela encarregat d'abordar la logística i l'estratègia per fer possible l'1-O, i que va fer de pont entre les formacions que integraven JxSí --ERC i PDeCAT--, format per Puigdemont, Junqueras i exdirigents i persones amb vinculació als partits implicats.

A més, relata que, quan aquest òrgan, que es volia clandestí, va veure la llum en els mitjans de comunicació, es va assenyalar a l'exconseller Francesc Homs com el responsable de la filtració "a partir d'una deducció imprecisa", encara que al llarg de l'existència de l'Estat Major es constata com la desconfiança mai arriba a superar-se entre els socis del Govern.

També s'explica amb agilitat els passos que es van dur a terme per aconseguir les urnes --comprades per un particular a la Xina i que van aconseguir sortejar el control del Govern central--, les paperetes i els censos; com un grup de hàckers s'instal·la a la Generalitat per encarregar-se de la logística informàtica, mentre la Guàrdia Civil centra la seva investigació en el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i el 'call center' per dissipar dubtes durant l'1-O que també s'instal·la en el Palau de la Generalitat.

L'ÚLTIM GIR DE PUIGDEMONT

Es desvetllen converses entre els qui estaven al corrent de la preparació de la consulta, i d'aquests amb els representants del Govern central, abans, durant i després del denominat xoc de trens; com Puigdemont va deixar el seu mòbil en un cotxe mentre canviava de vehicle per eludir el seguiment que li feien i poder votar l'1-O; i com l'expresident va canviar d'opinió el 27 d'octubre, no va convocar eleccions i va decidir proclamar la república.

En aquest capítol es revela que la nit del 26 a les 02.00 de la matinada, quan Puigdemont va concloure que avançaria els comicis, Junqueras li va dir: "Si ho has de fer fes-ho ja", i, quan el llavors president anava a signar el decret de dissolució del Parlament, l'exconseller Santi Vila li diu que no és estètic fer-ho de matinada, ho posposa i, l'endemà, canvia d'opinió quan els republicans filtren que s'ho està pensant.

Un altre dels múltiples detalls que treu a la llum la investigació periodística concreta que aquest dia, abans del ple del 27 d'octubre on la fractura es plasma en la part dispositiva d'una resolució parlamentària, Puigdemont es reuneix en secret amb un expert en relacions internacionals que ha anat de públic al ple del Parlament: "Li demana si considera que Bèlgica és un bon lloc per exiliar-se".

Ja des de l'estranger, concretament a Berlín, el llibre exposa com l'expresident, després de diversos plens d'investidura fallits, assenyala per videoconferència el seu successor, Quim Torra --al qui van proposar anar en la llista d'ERC i que va demanar anar més amunt en la llista de JxCat--; en la recambra, per si Torra rebutjava l'encàrrec, hi havia l'actual conseller d'Interior, Miquel Buch, avui en dubte per propis i estranys: "Si Torra hagués dit que no, hauria estat ell. Es va quedar prop del càrrec".

Contador