Roger Mateos reconstrueix un cas que considera oblidat i paradigma de la repressió del règim
BARCELONA, 8 maig (EUROPA PRESS) -
L'assaig 'Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista' (Anagrama), del periodista Roger Mateos, busca llançar llum al "silenci clamorós" sobre les circumstàncies que van envoltar la mort d'aquest obrer andalús que, després d'emigrar a Catalunya, es va enrolar des de la clandestinitat al Partit Comunista.
En la presentació del llibre aquest dimarts, Mateos ha explicat que es tracta d'un cas oblidat "paradigma de l'abús i la repressió durant la dictadura franquista", i ha destacat que és pràcticament coetani a una altra mort del règim que sí que va tenir gran notorietat: la de Salvador Puig Antich.
'Cipriano Martos Jiménez va morir el dilluns 17 de setembre del 1973. Aquí comencen i acaben les certeses d'un cas insòlit, nauseabund i oblidat, o més aviat silenciat pels que intuïen que no li agradaria saber què és el que va passar', comença el llibre.
Amb aquest punt de partida i través d'un investigació documental exhaustiva i amb testimoniatges de l'època, Mateos reconstrueix la vida de Martos i tracta de donar certeses a diverses incògnites; la principal, com va morir després de ser detingut per agents de la Guàrdia Civil.
Martos va morir després d'ingerir el contingut d'un còctel molotov mentre estava sota custòdia i després d'un interrogatori amb tortures, i el règim va buscar que la versió oficiosa de la seva mort --mai va haver-hi l'oficial-- fos que l'havia pres per voluntat pròpia, ha dit.
ASSASSINAT O SUÏCIDI?
L'objectiu fonamental del llibre és dilucidar si va ser un assassinat o un suïcido dins d'una caserna de Guàrdia Civil, però també busca respondre a altres qüestions; per exemple, què va portar Martos a arriscar la seva vida per defensar les seves conviccions contra el règim.
Mateos, actualment a l'agència Efe, defensa que el cas és especial per dues raons: "La crueltat amb la qual va ser tractat i que va acabar amb la seva vida i pel silenci espès i terrible que va decretar el règim franquista sobre aquest cas", en contrast amb altres, com el de Puig Antich.
VA TALLAR LLAÇOS AMB LA FAMÍLIA
El silenci que el llibre busca combatre es deu, a part de per l'interès del règim, al fet que el Partit Comunista no estava molt ben vist --pel seu radicalisme i dogmatisme-- per altres sectors de l'oposició antifranquista, i també per la falta de recursos de la família del mort per "donar una rellevància més gran al cas", relata Mateos.
Entre la singularitats de la història vital de Martos destaca que, a mesura que va intensificar la seva militància antifranquista, va anar tallant llaços amb la família per desvincular-la tot el que fos possible del risc que suposava la seva activitat clandestina.
EL TESTIMONI DEL GERMÀ
També ha participat en la presentació del llibre el germà del mort, Antonio Martos, que ha definit el protagonista com un home generós: "Preferia passar gana abans de veure altres persones patint", i ha rememorat com van anar perdent contacte amb ell, fins a saber la seva mort.
"Al juliol --del 1973, dos mesos abans de la mort-- em vaig casar i vaig tenir el dolor a la meva ànima de no poder tenir-lo a les meves noces per no saber on era per convidar-lo", relata el germà, que recorda com els van negar sempre amb displicència les explicacions sobre com havia mort Cipriano.
L'única judicialització del cas que existeix actualment és la de la macroquerella contra els crims del franquisme que des del 2010 instrueix una jutgessa argentina, mentre que a Espanya totes les vies estan tancades per la llei d'amnistia del 1977.
Isabel Obiols, de l'editorial Anagrama, ha afirmat que és una obra exemplar pel seu ritme narratiu i la quantitat d'informació que aporta, i que és necessària per "fer front al revisionisme i a la simplificació interessada de la història".
