BARCELONA, 7 set. (EUROPA PRESS) -
La teoria de l'espiral del silenci, formulada l'any 1972 per la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Newmann segueix estant vigent 40 anys després, com assegura el llibre 'Elisabeth Noelle-Neumann. La vigència de l'Espiral del Silenci a la societat xarxa', que aquest estiu ha publicat Edicions UOC i que ha escrit el periodista barceloní Jaume Risquete.
A partir de la seva experiència en estudis d'opinió, campanyes electorals i la formació de l'opinió pública a l'Alemanya Federal posterior a la Segona Guerra Mundial, Noelle-Neumann (1916-2010) va formular la seva teoria, a començament dels anys 70.
En el seu plantejament, Noelle-Neumann creu que hi ha una sèrie de valors, actituds, opinions i comportaments que difereixen dels acceptats en una societat que els individus decideixen no compartir amb la resta d'individus "per por de l'exclusió i l'aïllament social".
A diferència del que ocorria en el passat, en les societats democràtiques la por no és cap a un càstig físic, sinó psicològic, que és la por de sentir-se aïllat, sol, en minoria.
L'obra també analitza la trajectòria vital de Noelle-Neumann en tota la seva complexitat, i també el seu passat com a periodista en mitjans de comunicació que difonien els posicionaments nazis i fins i tot com va ser una trobada personal que va tenir amb Adolf Hitler quan tenia 20 anys.
Risquete apunta que Noelle-Neumann no cita en cap moment que la seva teoria servís per explicar per què una societat culta com Alemanya va aconseguir catapultar els nazis al poder el 1933.
El que sí posa de manifest és que tant els partidaris com els detractors d'aquesta teoria segueixen apel·lant i discutint sobre ella, el que prova la influència que ha tingut en els estudis sobre opinió pública a les societats actuals.
Una altra prova de la seva vigència, segons Risquete, és que el concepte de 'majoria silenciosa' que Noelle-Neumann va teoritzar segueix sent utilitzat per part dels dirigents polítics actuals, i en aquest sentit, cita els discursos que actualment fan a Catalunya les forces que s'oposen a la consulta, i també es referia a aquest concepte la propaganda russa anterior al referèndum i posterior annexió de Crimea.
