Diu que si fos investit sense estar present seria "un altre dia negre" per al Parlament
VITÒRIA, 26 gen. (EUROPA PRESS) -
El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, ha assegurat que la decisió del Govern central d'impugnar en aquest moment la candidatura de Carles Puigdemont a president de la Generalitat "no té cap recorregut", atès que es tracta d'una mesura "preventiva" contra algú que "no està inhabilitat" per exercir aquest càrrec.
Bayona ha plantejat aquesta reflexió en un seminari del Parlament Basc, en el qual ha ofert una conferència titulada 'La reforma dels reglaments parlamentaris i la protecció dels drets de les minories'.
Una vegada conclosa la seva conferència, el lletrat major del Parlament ha respost una pregunta sobre la decisió de l'Executiu espanyol d'impugnar davant el Tribunal Constitucional la candidatura de Carles Puigdemont a la Presidència de la Generalitat.
El lletrat major del Parlament ha recordat que el Consell d'Estat "no ha donat el seu suport" a la decisió del gabinet de Mariano Rajoy, encara que ha reconegut que no ha pogut llegir el dictamen d'aquest organisme consultiu.
Bayona ha assegurat que, si es confirma que la mesura per la qual opta l'Executiu central és impugnar la proposta de Puigdemont com a candidat a president del Govern català, aquesta via no tindrà "cap recorregut jurídic".
Segons ha recordat, malgrat la seva situació judicial --l'expresident està imputat per diversos delictes relacionats amb el procés sobiranista--, Puigdemont "no està inhabilitat, en principi, per al càrrec" de president de l'Executiu català.
PRECEDENTS
Per aquest motiu, ha explicat que "teòricament podria anar" el dimarts a la sessió d'investidura, ja que encara que tornés a Espanya i s'executés l'ordre de detenció que pesa contra ell, es podria donar el cas que el jutge li permetés acudir al ple d'investidura.
En referència al cas de l'antic candidat d'HB a lehendakari Juan Carlos Yoldi, que el 1987 va acudir a una sessió d'investidura al Parlament basc malgrat que es trobava a la presó preventiva, ha recordat que existeixen "precedents".
El lletrat major del Parlament ha subratllat que "jurídicament" és possible que Puigdemont participi de forma presencial i legal a la sessió d'investidura el dimarts, per la qual cosa la impugnació de la seva candidatura és "un recurs preventiu".
Al seu judici, seria "més lògic" que el Govern central o els propis grups de l'oposició de la Cambra catalana esperessin el ple del proper dimarts per adoptar una decisió.
D'aquesta forma, ha afirmat que en el cas que es pretengui seguir endavant amb la investidura de Puigdemont a través d'una fórmula alternativa a la seva presència física al ple --per exemple mitjançant l'actuació d'un altre diputat en el seu nom-- sí existiria "més força constitucional" per recórrer la investidura per la vulneració del reglament del Parlament --que segons interpreten els lletrats de la Cambra exigeix la presència física del candidat-- o per la vulneració dels drets dels parlamentaris a mantenir un debat amb el candidat.
"DIA NEGRE"
En cas que Puigdemont optés per aquesta via per tractar de ser reelegit president, el lletrat major ha assegurat que es produiria "un altre dia negre" pel Parlament, com --segons ha dit-- va ocórrer els dies 6 i 7 de setembre del passat any, quan es van aprovar les lleis de referèndum i de transitorietat jurídica a través d'un procediment de "superlectura única" que anava "molt més allà" del que permetia el reglament.
Bayona també s'ha referit a la situació que podria produir-se en el cas que el Tribunal Constitucional decretés la suspensió de la investidura, una mesura que afectaria als terminis del procés per a la designació del nou president del Govern de Catalunya.
Per aquest motiu, ha afirmat que "el sentit comú" apuntaria al fet que el Tribunal Constitucional hauria de dictar una resolució definitiva sobre la investidura "en 24 o 48 hores".
A l'inici de la seva intervenció, Bayona ha reconegut que els lletrats del Parlament --que han hagut de pronunciar-se sobre la legalitat d'algunes de les principals decisions de la cambra respecte al procés sobiranista-- porten més de dos anys "en una situació laboral complicada", a causa de la "conflictivitat constitucional" generada pels recursos del Govern espanyol contra bona part d'aquestes resolucions.
"AUTONOMIA PARLAMENTÀRIA"
El lletrat major de la cambra catalana ha reivindicat els reglaments parlamentaris com a "expressió bàsica de l'autonomia parlamentària", i ha defensat la necessitat de mantenir les "garanties d'independència de les assemblees legislatives enfront dels poders executiu i judicial".
En la seva conferència, també ha al·ludit al Tribunal Constitucional, que en els últims anys ha anul·lat algunes de les principals resolucions aprovades pel Parlament en el marc del procés sobiranista, inclosa la pròpia declaració d'independència del passat 27 d'octubre, i que haurà de pronunciar-se sobre la impugnació de la candidatura de Carles Puigdemont a la Presidència de la Generalitat.
"El que ha passat a Catalunya ha suposat que el Tribunal Constitucional hagi canviat fins i tot els enfocaments doctrinals en la línia d'una ingerència més gran", ha manifestat.
El lletrat major també ha recordat que el TC s'ha pronunciat contra els procediments emprats pel Parlament per a l'elaboració d'algunes lleis "que havien de ser el vaixell almirall del procés polític cap a la independència".
