Vist per a sentència el judici contenciós administratiu per la retirada del nom dels carrers franquistes de Lleida
LLEIDA, 15 febr. (EUROPA PRESS) -
Els advocats de la plataforma 'Lleida lliure de franquisme', que reclama a l'Ajuntament el canvi de nom de nou carrers dedicats a persones vinculades al franquisme, han defensat la seva demanda en el judici celebrat aquest dijous amb una sentència d'un jutjat de Bilbao que va obligar l'Ajuntament basc a retirar el nom del falangista Rafael Sánchez Mazes.
Es tracta dels carrers Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenechi i Juan Manuel Nadal i Gaya Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Alcalde Recasens, germans Recasens, Carmelo Fenech, Juan Manuel Navidad i Gaya i Lluis Besa, encara que la plataforma estaria disposada a retirar aquesta última perquè l'informe d'experts planteja dubtes sobre la seva vinculació directa amb la dictadura.
En el judici han declarat com testimonis els historiadors Antonieta Jarné i David Sancho, i la neta del sindicalista represaliado pel franquisme Antonio Cantano, Rosa Peñafiel, la família del qual va impulsar la plataforma i va rebutjar que un carrer de la ciutat porti el nom del familiar mentre hi hagi noms franquistes en el nomenclátor de la ciutat.
Rosa Peñafiel ha assegurat que Sangenís o Montanya, que van ser alcaldes quan el seu avi va estar a la presó Model de Barcelona "van ser col·laboradors necessaris perquè ell estigués a la presó".
Antonieta Jarné ha afirmat que els historiadors han acreditat la vinculació d'aquestes persones amb el franquisme i ha explicat la dificultat que han tingut en alguna ocasió.
Segons Jarné, ella mateixa va trobar en l'Arxiu de Salamanca un document de 1974 que relata que s'havia negat l'entrada al propi arxiu a l'historiador Manuel Lladonosa perquè era "una persona perillosa, separatista i catalanista".
Els advocats de la part demandant, Josep Cruanyes i Esther Sancho, han presentat un informe de la comissió d'experts que, al seu judici, acredita la relació dels qui donen nom a aquests carrers amb el franquisme.
Per la seva banda, l'advocat de l'Ajuntament ha assenyalat que l'informe no és concloent: "No és que l'Ajuntament es negui a canviar noms de carrers simplement, la qual cosa es diu és que per procedir a retirar-les ha d'haver-hi un informe concloent".
'Lleida lliure de franquisme' va presentar la demanda en el jutjat el passat 8 de setembre i va aportar 45 documents per acreditar que, des de fa més de deu anys, diverses entitats han demanat a la Paeria que canviés els noms d'alguns carrers relacionats amb el franquisme, fins i tot abans que s'aprovés la Llei de memòria històrica, sense obtenir resposta positiva per part del consistori.
La demanda va ser presentada per la plataforma i altres signants, entre ells la Comissió de la Dignitat, Acaba amb la Placa, Dons de Lleida, La Baula, La Crida-CUP per Lleida, el Comú de Lleida, ERC, CGT, ICV, Intersindical-CSC, Podem, SEPC i Arran.
