MADRID/BARCELONA, 8 des. (EUROPA PRESS) -
Les comunitats i ajuntaments estaran obligats a complir la Llei de Transparència a partir d'aquest dijous, dia 10 de desembre, dos anys després de l'aprovació de la norma i 12 mesos després que hagués d'aplicar-la l'Administració central.
Dos dies abans de la data, la majoria de les autonomies no han creat els òrgans que han de vetllar per la correcta aplicació de tots els preceptes de la Llei de Transparència i que hauran de gestionar les reclamacions dels ciutadans en aquesta matèria.
La Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern es va aprovar a finals del 2013, però aquell any, concretament el 10 de desembre, només va entrar en vigor la part corresponent al bon govern, en què es detallen una sèrie de principis i sancions per als funcionaris públics.
Per a l'entrada en vigor de les obligacions de transparència i accés a la informació es van fixar dos terminis diferents: mentre que els organismes estatals van haver d'aplicar la llei en la seva totalitat a partir del 10 de desembre de l'any passat, a les administracions locals i autonòmiques se'ls va donar un any més de marge i estaran obligades a complir la norma a partir de dijous.
Avui, totes les autonomies disposen ja d'un portal de transparència per oferir la informació a la qual estan obligats (contractes públics, retribucions d'alts càrrecs, subvencions, entre altres) i l'última a fer-ho va ser fa unes quantes setmanes la Comunitat de Madrid.
Tots aquests portals ofereixen el mateix tipus d'informació amb més o menys facilitats per trobar-la. El de la Comunitat Valenciana, per exemple, ha posat molt a la vista el llistat de regals que reben els seus alts càrrecs i també informarà del cost dels viatges que realitzen.
Però a més d'oferir l'anomenada 'publicitat activa' a través d'aquests portals, la llei estableix que hi ha d'haver un òrgan que resolgui les reclamacions que els ciutadans presenten quan entenen que una administració no ha complert les obligacions que marca la legislació sobre transparència.
MÚRCIA, CATALUNYA I CANÀRIES JA EL TENEN
En àmbit estatal aquest òrgan és el Consell de la Transparència, que ha de tenir els seus equivalents autonòmics. I en el cas que una comunitat renunciï a crear aquest òrgan nou, la tasca de gestionar les reclamacions pot delegar-se a una altra institució autonòmica o bé recaure en el consell estatal amb firma prèvia del conveni corresponent.
De moment, només tres de les 17 comunitats han creat els equivalents autonòmics al Consell de Transparència i Bon Govern estatal: Múrcia, Catalunya i Canàries.
Quatre autonomies han decidit delegar aquesta tasca en organismes ja existents. En concret, la Comunitat de Madrid ha passat la tasca al Consell Consultiu, que està en ple desmantellament, mentre que Galícia i Navarra li han encarregat al seu corresponent Defensor del Poble, de la mateixa manera que Castella i Lleó que, tot i això, crearà també un comissionat de transparència.
ANDALUSIA, ARAGÓ I COMUNITAT VALENCIANA HI ESTAN TREBALLANT
Per la seva banda, Andalusia, el País Basc, Aragó i el País Valencià asseguren haver decidit quin organisme s'encarregarà de vetllar pel compliment de la llei, però encara no els han activat.
I les sis comunitats restants ni tan sols han definit quin organisme s'ocuparà de garantir la transparència i no han aprovat cap procediment sobre aquesta qüestió. Es tracta de Castella-la Manxa, Extremadura, Balears, Astúries, la Rioja i Cantàbria. Aquesta última no té aprovada ni una sola norma sobre transparència.
Per avaluar el compliment de la llei, el Consell de Transparència crearà un grup de treball per acordar un sistema de mesurament únic, basat en criteris homogenis, que serveixi per analitzar com es comporten les tres administracions en tots els territoris.
GALÍCIA, PIONERA EN LEGISLACIÓ
Pel que fa a l'existència de normes autonòmiques en matèria de transparència, la més antiga és la Llei de Transparència i Bones Pràctiques gallega, que va ser aprovada el 2006 sota el mandat del socialista Emilio Pérez Touriño. Actualment el govern de Nuñéz Feijoó té en projecte una nova norma sobre el particular, igual que l'Executiu basc i l'asturià. El Govern del Principat va començar a aprovar els textos sobre transparència i bon govern el 2014, però no van arribar a aprovar-se.
Castella-la Manxa, per part seva, acaba d'aprovar un avantprojecte sobre transparència i participació ciutadana; Cantàbria no té legislació específica i la Comunitat de Madrid es regeix en aquest àmbit per la Llei de Mesures Fiscals i Administratives del desembre del 2014.
Pel que fa a les entitats locals, les queixes o reclamacions relacionades amb el seu àmbit d'actuació hauran de ser resoltes o per l'òrgan autonòmic del territori al qual pertanyin, si fos creat, o pel mateix Consell de Transparència.
En el Consell de Transparència hi ha, entre altres, representants de les comunitats autònomes i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), que han col·laborat amb les entitats locals per ajudar-los a complir les obligacions que marca la llei.
Des de la pàgina web del Consell de Transparència actualment es pot accedir a un total de 16 portals de transparència d'ajuntaments de capitals de província (el 30% del total), com els de Madrid, Barcelona, la Corunya, València, Toledo o las Palmas de Gran Canària. Així mateix, l'organisme estatal facilita enllaços a nou webs de 16 diputacions provincials i de dos consells insulars.
