Aragons alerta que s'ha de "desenvolupar un model" que vagi més enll de les renovables
BARCELONA, 20 oct. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Pere Aragons, i la consellera d'Acció Climtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jord, han anunciat que la nova Llei de Transició Energtica que prepara el Govern reclamar dileg amb el territori, especialment als projectes d'energia renovable de més de 5 MW de potncia.
Així ho han assegurat aquest dimecres en la presentació de la llei, amb la presncia del conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, i la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tnia Verge, entre altres personalitats.
La norma preveu exigir tenir l'acord del 50% dels terrenys afectats per seguir endavant i la comunicació a l'ajuntament, i haver ofert a ciutadania i administracions l'opció de formar part de fins al 20% de la inversió o la propietat del projecte.
Fonts de la Conselleria han explicat, en una trobada amb la premsa previ a la presentació, que aquestes limitacions no eliminarien cap projecte que incompleixi les condicions, sinó que ho retardaria, ja que les energies renovables es consideren d'inters públic.
"L'objectiu és que els promotors parlin amb els propietaris" dels terrenys, han assegurat les mateixes fonts.
La consellera Teresa Jord ha explicat que la previsió del Govern és que la llei arribi al Parlament per a la seva aprovació en el primer semestre de 2022.
PUNT DE PARTIDA
La consellera ha subratllat que "aquesta llei és un punt de partida" que ha de permetre iniciar el full de ruta del Govern cap a la transició energtica.
Aquest full de ruta ha de tenir quatre eixos: punxar la 'bombolla' especulativa de projectes al territori, iniciar una dileg "de deb" sobre energies renovables, afavorir projectes participats per la ciutadania i introduir la participació del món local i la ciutadania.
Aragons ha posat l'accent a "desenvolupar un model" que vagi més enll de les renovables i en qu no es pot tractar d'un canvi de combustibles fssils per energies renovables.
En aquest sentit, ha cridat a construir un "model descentralitzat" que eviti, textualment, que la Terra Alta (Tarragona) o les comarques de Lleida visquin el que va passar al Pirineu a inicis del segle XX amb les primeres centrals hidroelctriques.
"El canvi ha de ser profund. No podem passar de fssil a renovables amb una estructura de mercat del segle XX que afectava de manera intensa a zones determinades", ha advertit.
ENERGTICA PÚBLICA
Aragons ha recordat que el Govern preveu la creació d'una companyia energtica pública que permeti "incidir en totes les fases del projecte".
El projecte haur de produir i gestionar energia en espais que fins ara no han estat atractius per als operadors, com a edificis públics, infraestructures --vies de tren o autopistes--, o fins i tot lmines d'aigua com a pantans i embassaments.
A més, el Govern té la intenció "que participi en la propietat de noves plantes" i que entri en la gestió pública de les centrals hidroelctriques quan caduquin les concessions.
