Publicat 20/10/2021 21:54CET

La Llei de Transició Energètica catalana demanarà diàleg amb el territori a grans projectes

El president Aragonès i la consellera Jordà durant la presentació
David Zorrakino - Europa Press

Aragonès alerta que s'ha de "desenvolupar un model" que vagi més enllà de les renovables

BARCELONA, 20 oct. (EUROPA PRESS) -

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, han anunciat que la nova Llei de Transició Energètica que prepara el Govern reclamarà diàleg amb el territori, especialment als projectes d'energia renovable de més de 5 MW de potència.

Així ho han assegurat aquest dimecres en la presentació de la llei, amb la presència del conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, i la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, entre altres personalitats.

La norma preveu exigir tenir l'acord del 50% dels terrenys afectats per seguir endavant i la comunicació a l'ajuntament, i haver ofert a ciutadania i administracions l'opció de formar part de fins al 20% de la inversió o la propietat del projecte.

Fonts de la Conselleria han explicat, en una trobada amb la premsa previ a la presentació, que aquestes limitacions no eliminarien cap projecte que incompleixi les condicions, sinó que ho retardaria, ja que les energies renovables es consideren d'interès públic.

"L'objectiu és que els promotors parlin amb els propietaris" dels terrenys, han assegurat les mateixes fonts.

La consellera Teresa Jordà ha explicat que la previsió del Govern és que la llei arribi al Parlament per a la seva aprovació en el primer semestre de 2022.

PUNT DE PARTIDA

La consellera ha subratllat que "aquesta llei és un punt de partida" que ha de permetre iniciar el full de ruta del Govern cap a la transició energètica.

Aquest full de ruta ha de tenir quatre eixos: punxar la 'bombolla' especulativa de projectes al territori, iniciar una diàleg "de debò" sobre energies renovables, afavorir projectes participats per la ciutadania i introduir la participació del món local i la ciutadania.

Aragonès ha posat l'accent a "desenvolupar un model" que vagi més enllà de les renovables i en què no es pot tractar d'un canvi de combustibles fòssils per energies renovables.

En aquest sentit, ha cridat a construir un "model descentralitzat" que eviti, textualment, que la Terra Alta (Tarragona) o les comarques de Lleida visquin el que va passar al Pirineu a inicis del segle XX amb les primeres centrals hidroelèctriques.

"El canvi ha de ser profund. No podem passar de fòssil a renovables amb una estructura de mercat del segle XX que afectava de manera intensa a zones determinades", ha advertit.

ENERGÈTICA PÚBLICA

Aragonès ha recordat que el Govern preveu la creació d'una companyia energètica pública que permeti "incidir en totes les fases del projecte".

El projecte haurà de produir i gestionar energia en espais que fins ara no han estat atractius per als operadors, com a edificis públics, infraestructures --vies de tren o autopistes--, o fins i tot làmines d'aigua com a pantans i embassaments.

A més, el Govern té la intenció "que participi en la propietat de noves plantes" i que entri en la gestió pública de les centrals hidroelèctriques quan caduquin les concessions.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés