MADRID, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
El projecte de Llei de Tractats i altres acords internacionals --aprovat aquest divendres pel Consell de Ministres-- permetrà al Govern central portar un control sobre els convenis internacionals que signin les Comunitats Autònomes (CA), amb la finalitat que no envaeixin competències pròpies de l'Estat.
Així ho ha explicat el ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en què ha destacat que la llei aporta una novetat "sexi", al permetre les autonomies participar en la celebració de tractats internacionals per part d'Espanya, únic subjecte en canvi que podrà procedir a la seva firma.
En concret, les CA hauran de ser informades de la firma d'aquells tractats que afectin les seves competències, podran instar l'Estat que faci tractats "en aquelles coses que siguin del seu interès" i podran formar part de la delegació nacional que faci aquests tractats, ha enumerat García-Margallo.
Tot i que la llei deixa clar que els tractats internacionals són competència del Govern espanyol, que és qui dirigeix la política exterior, preveu una "participació molt important" de les CA en la negociació i celebració d'aquests tractats, segons ha exposat el ministre.
El projecte de llei regula els tres tipus d'acords internacionals existents en la pràctica espanyola: tractats --que només pot signar l'Estat com subjecte de dret internacional--; acords internacionals administratius, que executen o concreten els tractats i que podran subscriure altres subjectes com les CA, i els memoràndums d'entesa, que són en realitat declaracions d'intencions que no impliquen obligacions i que també poden subscriure les autonomies.
"Per estar segurs que a través d'acords administratius i no normatius no se'ns cola per la porta de enrere matèries que serien pròpies d'un tractat internacional, l'assessoria jurídica internacional verificarà que això es fa com cal fer", ha aclarit tot i això el ministre.
García-Margallo va alertar fa poc al Congrés que les CA haurien subscrit entre el 2008 i el 2012 fins a 277 memoràndums d'entesa, contingut del qual no havia pogut revisar el ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació.
Aquesta llei forma part de l'"esforç" emprès pel Ministeri per proporcionar al nostre país un "equip normatiu explícit i concret" de l'acció exterior i la política exterior de l'Estat, ha afegit el ministre.
Aquest equip es compon de tres normes: la Llei del Servei Exterior i de l'Acció Exterior, en tràmit parlamentari, la Llei de Tractats i una altra d'Immunitats que s'està preparant.
Aquestes noves lleis es completaran amb un reglament de la Carrera Diplomàtica; una Estratègia de Política i Acció Exterior, i un informe marc per a la promoció de la imatge d'Espanya.
ACTUALITZA DECRET PRECONSTITUCIONAL
Aquesta Llei de Tractats es necessària, ha explicat el ministre, perquè la normativa vigent en aquesta matèria és un Reial decret del 1972 i, per tant, preconstitucional, a més de tenir "llacunes notables".
I en segon lloc, perquè Espanya "benaventurosament" s'ha convertit en un estat "fortament descentralitzat", el que dóna un "protagonisme" a les CA en matèria internacional.
El ministre ha tret pit al recordar que fins avui hi ha hagut quatre intents fallits de tirar endavant una llei semblant, primer el 1979, i després el 1985, el 1999 i el 2011.
"Per primera vegada crec que hem consumat, en el sentit literal del terme, l'intent d'enllumenar un text d'aquestes característiques", ha assenyalat.
També s'ha mostrat convençut que la Llei de Tractats, la Llei del Servei Exterior i l'Acció Exterior, i també la Llei d'Immunitats sortiran endavant "amb el consens de les CA".
