Marcos Villaoslada - Europa Press - Arxiu
La reforma, impulsada per Junts i recolzada per PP i Vox, endureix les penes per robatoris de mòbils per incloure dades personals
MADRID, 1 febr. (EUROPA PRESS) -
La reforma penal impulsada per Junts per augmentar el càstig a la multirreincidencia, una de les exigències al Govern de Pedro Sánchez, ja té data per a la seva votació final al Ple del Congrés, en la setmana del 10 de febrer, i de moment el PSOE segueix enfrontat tant amb Sumar com amb els seus socis parlamentaris de Bildu, ERC i Podem, que no la comparteixen.
Junts va registrar aquesta proposició de llei, que reforma el Codi Penal i la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), al març de 2024, sent admesa a tràmit pel Ple mitjà any després. Es va guardar durant mesos en un calaix fins que, per fi, al març de 2025 es van presentar les esmenes parcials. No obstant això, la reforma va tornar a entrar en hibernació perquè els socis a l'esquerra del Govern s'havien mostrat disconformes amb la mateixa.
Però la ruptura del diàleg amb el Govern anunciada pel partit de Carles Puigdemont va portar al PSOE a accedir a reactivar-la i, en amb prou feines una setmana, la Comissió de Justícia va aprovar aquesta reforma legislativa. Ara serà el Ple del Congrés el que debatrà i votarà el text en la sessió que començarà el proper dia 10 de febrer i ho enviarà al Senat per acabar de completar la seva tramitació.
Tot apunta al fet que en aquest últim tràmit en el Congrés es tornarà a evidenciar la distància que sobre la multirreincidencia manté el PSOE amb el seu soci al Govern, Sumar, i amb els seus aliats de l'esquerra, com així va quedar demostrat durant el debat en comissió.
EIXOS DE LA REFORMA
En concret, la reforma penal imposarà una multa d'un a tres mesos si la quantia del sostret no excedeix de 400 euros, però el càstig del furt podrà ampliar-se a una pena de presó d'un a tres anys si concorren circumstàncies com haver estat condemnat executòriament per altres tres delictes menys greus.
I es va afegir un altre agreujant per elevar la pena: sostreure un mòbil o un altre aparell informàtic amb dades personals. De fet, no s'aplica en el cas de furts de mòbils nous en una tenda.
En una altra esmena pactada amb PP, PSOE i PNB, s'entén la previsió del càstig per multirreincidencia als casos d'estafa, amb ànim de lucre, "quan s'utilitzessin engany per produir error en un altre". Per a la fixació de la pena es tindrà en compte l'import del defraudat, el crebant econòmic causat al perjudicat, les relacions entre aquest i el defraudador, els mitjans emprats per aquest i quantes altres circumstàncies serveixin per valorar la gravetat de la infracció.
Una modificació pactada amb el PSOE i el PNB permetrà imposar cautelarment al delinqüent "la prohibició d'acudir a determinats llocs, barris, municipis, províncies o altres entitats locals, o comunitats autònomes, o d'aproximar-se o comunicar-se, amb la graduació que sigui precisa, a determinades persones".
Finalment, mitjançant una esmena 'in voce' acordada per PP, PNB i Junts, es va establir una pena de presó d'un a cinc anys a per l'anomenat 'petaqueo' que resta suport logístic a les narcollanxes en castigar-se "l'adquisició, tinència, dipòsit, emmagatzematge, transport, o subministrament, amb temeritat manifesta, de qualsevol forma de combustibles líquids" contravenint les lleis o altres disposicions de caràcter general.
SUMAR VA CRITICAR QUE NOMÉS ES BUSQUI SATISFER A JUNTS
Durant el debat en la comissió, Junts va defensar que, amb la seva llei, pretén revertir la "frustració" i la sensació d'abandonament que genera els furts reiterats; el PSOE va apuntar que aquesta atén les demandes dels ciutadans; el PP va afegir que aspira a acabar amb "l'alarma social i la sensació d'impunitat" davant del delicte; Vox va aplaudir que hi hagi "major severitat enfront del furt lleu i més suposats agreujats", i el PNB va insistir que l'enduriment de les penes per multirreincidencia és una reclamació "transversal".
Tots aquests grups van donar el seu suport a la reforma, al contrari que Sumar, Bildu i Podem, que van votar en contra i ERC, que va optar per l'abstenció. A Sumar van justificar la seva posició incidint que la reforma suposa una deriva "punitivista" que només busca "donar satisfacció" a Junts; a Bildu van denunciar que aquesta llei "no és ni proporcional ni eficaç, ni garantista", i a Podem creuen que "alimenta els relats racistes i xenòfobs de l'extrema dreta". Per la seva banda, ERC va advertir que aquesta reforma crea expectatives que no resoldrà.