BARCELONA, 8 Oct. (EUROPA PRESS)
La llei catalana d'acció exterior i de relacions amb la UE ha superat aquest dimecres el seu penúltim tràmit en aprovar-se en comissió --amb els vots de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA i el rebuig de PP i C's-- el dictamen que s'aprovarà en el pròxim ple del Parlament, tot i que aquesta votació es podria endarrerir si el PP porta el projecte al Consell de Garanties Estatutàries.
En el debat a la totalitat de la norma el desembre, el conseller de presidència, Francesc Homs, ha explicat que el projecte ha de servir per "construir un verdader servei exterior català" i per ordenar i donar coherència als organismes que ja treballen actualment per a la Generalitat a l'exterior.
El diputat del PP Juan Milián ha criticat que el projecte té poc de promoció econòmica de Catalunya i molt d'"internacionalització del conflicte", i ha considerat que l'objectiu real del Govern català és una contrareforma de la Llei d'Acció i del Servei Exterior del Govern espanyol.
Milián no ha concretat si el seu partit portarà la llei al Consell de Garanties perquè jutgi la seva adequació a l'Estatut i a la Constitució, però fonts populars han explicat a Europa Press que tot apunta que es demanarà dictamen a l'òrgan consultiu, que hauria de resoldre abans d'un mes.
La portaveu de C's, Carina Mejías, interpreta la llei com "un nou intent de crear una altra estructura d'Estat", i afirma que està redactada amb una pèssima tècnica jurídica, pel que ha rebutjat donar-li suport.
CONTINGUT DE LA NORMA
En el seu preàmbul, el dictamen de la llei subratlla que el fet que la Generalitat desenvolupi una acció exterior passa a tenir, amb l'aprovació de l'Estatut, "caràcter obligatori i configura un àmbit d'actuació legalment establert".
L'objecte de la norma és aconseguir "la màxima projecció exterior de Catalunya i dels seus interessos", així com posicionar-se com un actor internacional actiu en matèries de la seva competència i interès, especialment en tot allò que fa referència a les relacions amb la UE.
La llei estableix que el Govern català aprovi cada quatre anys un pla estratègic i creï una comissió interdepartamental d'acció exterior, i reclama a l'Estat que la Generalitat participi en la negociació de tractats i convenis que siguin del seu interès o competència, a més de definir les relacions bilaterals amb altres governs.
