Publicat 04/03/2020 17:24

La llei Celaá i el cas Couso generen més tensions dins el Govern central

La ministra d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá; la ministra d'Hisenda i portaveu, María Jesús Montero; i la ministra d'Igualtat, Irene Montero, compareixen en roda de premsa després del Consell de Ministres.
Eduardo Parra - Europa Press

MADRID, 4 març (EUROPA PRESS) -

El govern de coalició del PSOE i Unides Podem ha patit dues tensions internes més amb la reforma educativa que ha impulsat la ministra d'Educació, Isabel Celaá, i el recurs que ha presentat l'Advocacia de l'Estat a la sentncia que obliga a indemnitzar la família del cmera de Telecinco José Couso, que va morir a l'Iraq.

L'executiu central viu aquesta setmana un dels moments més tibants des que es va formar fa dos mesos, per l'enfrontament que ha generat la llei de llibertat sexual entre el Ministeri d'Igualtat de la número dos de Podem, Irene Montero, d'una banda, i la vicepresidenta Carmen Calvo amb el Ministeri de Justícia, de l'altra.

Ara, a aquestes diferncies se sumen les que han sorgit també arran de l'aprovació en el Consell de Ministres de dimarts del projecte de Llei orgnica de modificació de la llei orgnica d'educació (Lomloe).

ACABAR AMB LES SUBVENCIONS A COLLEGIS QUE SEGREGUEN PER SEXE

Celaá ha presentat la reforma amb el mateix text que ja va aprovar el govern del PSOE en solitari durant la primera legislatura de Sánchez, sense incloure-hi les modificacions que va pactar Unides Podem en l'acord de coalició, com el compromís d'acabar amb el finanament públic a centres que separin els seus alumnes per sexe.

L'argument que ha donat Educació per no introduir aquests canvis des del principi, i que Unides Podem accepta, és la necessitat de no retardar la tramitació de la llei, perqu arribi a temps per al proper curs.

No obstant aix, fonts del grup parlamentari confederal recelen de les reticncies que est trobant el PSOE per comprometre's a acceptar, ja en el trmit parlamentari, l'esmena que vol presentar per acabar amb els concerts a collegis que continun segregant per sexe.

Les fonts expliquen que ja han obert la negociació amb els socialistes al Congrés per acordar un bloc d'esmenes que millorin la llei i, per ara, no han rebut el 'sí' definitiu del PSOE a introduir en la tramitació parlamentria l'eliminació d'aquests concerts.

CONTRA EL RECURS DE L'ADVOCACIA AL CAS COUSO

D'altra banda, també ha generat malestar entre els morats i els seus socis, principalment a IU, el recurs de l'Advocacia de l'Estat a la sentncia de l'Audincia Nacional que donava la raó a la família Couso.

En un comunicat, Unides Podem, ha confirmat la seva disconformitat amb aquesta decisió, i ha mostrat tot el suport a la família del cmera de televisió que va morir d'un tret nord-americ a l'Iraq a la guerra del 2003.

Es dona la circumstncia que el germ de José Couso, Javier, es va presentar a les eleccions del Parlament Europeu en les llistes d'Esquerra Unida, i va ser eurodiputat per aquesta organització entre el 2014 i el 2018 --des d'aquest any fins al 2019 es va desvincular de l'organització d'Alberto Garzón per disputes amb la direcció federal, tot i que va mantenir-hi l'escó--.

"Discrepem del criteri de l'Advocacia de l'Estat perqu entenem que la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audincia Nacional s'ha pronunciat clarament sobre la procedncia de la indemnització i reparació establerta", han assegurat en un comunicat que han difós a través del canal de premsa d'Unides Podem per també ho han fet el PCE i Esquerra Unida.

No obstant aix, el portaveu adjunt d'Unides Podem al Congrés, Enrique Santiago, ha evitat polemitzar públicament amb el Ministeri de Justícia, i ha recalcat que qui ha decidit recórrer la sentncia de l'Audincia Nacional ha estat l'Advocacia de l'Estat, "que no és el Govern espanyol".

Així ho ha puntualitzat Santiago en declaracions al Congrés, on ha mostrat un desacord amb aquest recurs, per ha posat l'accent que el que rebutgen amb els "arguments de l'Advocacia de l'Estat", que "no és el Govern espanyol" sinó "una institució jurídica que maneja els seus propis criteris jurídics".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés