La seva actuació social i política és "inconciliable" amb el permís que reclamen, els diu el magistrat del Suprem
MADRID/BARCELONA, 29 Gen. (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga la causa del procés, ha recordat aquest dilluns a l'exvicepresident català Oriol Junqueras, a l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez, tots dos a la presó preventiva, que no tenen permís per acudir aquest dimarts a la sessió d'investidura del Parlament, però poden delegar el vot.
La decisió s'explica en un acte en el qual el magistrat rebutja els recursos presentats per les defenses de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i Sànchez, i als quals es va adherir Junqueras, contra la resolució per la qual el passat 12 de gener se'ls va impedir assistir a la sessió de constitució de la cambra catalana. Encara que en la seva resolució cita Forn, aquest va renunciar al seu escó la passada setmana, per la qual cosa la decisió no té si escau algun efecte.
En aquest acte, el magistrat va declarar la incapacitat legal perllongada d'aquests investigats per assistir als debats i les votacions del Ple del Parlament. En el mateix va acordar que corresponia a la Mesa del Parlament arbitrar el procediment perquè poguessin delegar els seus vots en un altre diputat, mentre subsistís la seva situació de presó provisional.
En la resolució d'aquest dilluns, Llarena els diu, a més, als tres investigats --als quals imputa rebel·lió, sedició i malversació de fons públics-- que la seva actuació social i política "resulta inconciliable" amb el permís que reclamen, justificant la desestimació del recurs. Insisteix que existeix encara risc de reiteració delictiva i per això no poden obtenir els permisos.
POSSIBILITAT QUE EL SEU "LIDERATGE TORNI A MANIFESTAR-SE"
Així, el jutge rebutja que Junqueras i Sànchez puguin acudir aquest dimarts al Parlament donat el manteniment de les funcions de representació que posseeixen i "per la possibilitat que el seu lideratge tornés a manifestar-se amb mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes i enfrontades al marc legal de la nostra convivència".
Torna a insistir en aquest punt que les decisions sobre la situació personal dels querellats "no suposen la criminalització del projecte polític independentista" i que el que es persegueix en la causa que ell instrueix "no són ni els projectes polítics, ni molt menys les idees que els animen, sinó l'execució d'un procés delictiu concertat des de les institucions autonòmiques catalanes, amb la col·laboració d'entitats civils".
El procés, segons resumeix Llarena en el seu acte, va consistir en l'aprovació de diferents normes i l'aplicació de polítiques, pressupostos i actuacions orientades a la segregació unilateral de Catalunya de la resta de l'Estat, prescindint de l'ordenament jurídic i de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional, que va declarar la inconstitucionalitat de tot això.
A més, apunta el magistrat, en aquest procés es va incloure la celebració d'un referèndum que va ser declarat il·legal "i la materialització del qual va precisar una mobilització ciutadana, impulsada pels autors del delicte, que va desembocar en diversos episodis previsibles i altament probables de violència i tumult".
Afegeix que la declaració unilateral d'independència "va arribar a realitzar-se formalment, així com la iniciació d'un immediat període parlamentari constituent, per a l'elaboració de la norma bàsica d'una nova república".
El magistrat considera que la possibilitat del vot delegat els va permetre en la sessió de constitució del Parlament "conformar la voluntat de la càmera sense alteració cap de l'aritmètica parlamentària, per la qual cosa el risc existent no compensa canviar aquesta situació".
Llarena assenyala que els recurrents fan esment al cas de Juan Carlos Yoldi --pres etarra candidat a lehendakari per HB en 1987, a qui es va permetre assistir al ple d'investidura--, si bé no fixa cap criteri sobre aquest assumpte.
Finalment, rebutja que es produeixi indefensió per als recurrents "no ja perquè la decisió era susceptible d'impugnació en els termes legalment previstos, sinó perquè l'execució del que els feia referència estava condicionada a la seva voluntat coincident".
