SALAMANCA 10 abr. (EUROPA PRESS) -
El magistrat de la Sala penal del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix les causes del moviment independentista a Catalunya, ha reconegut que la internacionalització dels casos possiblement portarà al sistema judicial espanyol a "reformular o matisar" el seu posicionament sobre l'aportació de proves per particulars.
Llarena ha visitat aquest dimarts la ciutat de Salamanca per participar en una jornada sobre delictes econòmics i responsabilitat penal de les empreses, on ha realitzat aquestes afirmacions en el marc de la ponència presentada.
Llarena ha accedit al Teatre Liceu passades les 17.00 hores, acompanyat per la resta de ponents de la jornada, i ha evitat fer declaracions als mitjans de comunicació, als quals ha dit que la seva intenció únicament era participar en el "acte acadèmic".
Llavors, ja en la seva intervenció, Llarena ha realitzat una "reflexió històrica" sobre la prova en els àmbits judicials, en uns processos penals que "fins a finals del segle passat" es caracteritzaven per ser "eminentment utilitaristes".
En aquesta línia, ha afegit que "les capacitats de defensa, que es coneixen actualment, no existien en aquest moment" i, per exemple, "la presó preventiva era una actuació dels tribunals molt generalitzada", ha ressenyat durant la seva intervenció.
Quant a la prova, hi havia una qüestió essencial, la de prova legal o taxada, i "l'única cosa" que interessava llavors era la capacitat d'incriminació, i "no interessava la forma en la qual podia haver-se assolit".
Aquesta situació es va veure modificada com a conseqüència dels sistemes processals de garanties, des de finals del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX, i es va incloure l'aportació de la jurisprudència nord-americana amb la "exclusió de la prova il·lícitament obtinguda"; primer per "raons ètiques" i després amb la introducció del "remei dissuasori".
Així mateix, "es va passar a la teoria del fruit de l'arbre enverinat", al que es van incorporar excepcions com la qual la "bona fe" d'un agent, en casos amb "requisits" marcats, o unes altres com la de l'error innocu.
SISTEMA ESPANYOL
Llarena ha continuat explicant que el Tribunal Constitucional espanyol, sobre les declaracions voluntàries, "va reformular la qüestió" i va acabar dient que les necessitats de tutelar el dret substantiu desapareixien al moment de reconèixer en una declaració voluntària.
Per la seva banda, el Suprem, en les seves primeres sentències sobre aquestes declaracions voluntàries, tenia diverses línies juriprusdencials: una d'elles era donar validesa si es donaven tres requisits, que es marcaven si es feia davant l'autoritat judicial, quan l'acusat estava assistit de lletrat i quan era informat dels seus drets.
Per parlar de tot això i de com tot aquest procés s'ha anat modificant i com la internacionalització pot portar, per exemple, a "reformular o matisar" l'aportació de proves per particulars, Llarena ha repassat el cas 'Falciani'.
CAS 'FALCIANI'
Sobre aquest assumpte, va recordar que els implicats van posar dispositius per captar operacions de grans clients al banc suís en el qual treballaven i que el 2008 van comparèixer davant una sucursal d'un banc a Beirut amb el propòsit de "vendre" la informació obtinguda.
Aquestes dades de subjectes de diferents països, com és el cas de l'enginyer jubilat d'una gran empresa espanyola, posen en relleu, entre altres qüestions, que el dret és "una ciència internacional com l'arquitectura".
Igualment, en aquesta mateixa línia, ha recordat el tema de les recompenses establertes als Estats Units per "fomentar la delació de delictes", la qual cosa, en el cas que un d'aquests casos tinguin ramificació a Espanya pot portar a "reformular" el posicionament del sistema per poder fer front a aquests casos amb l'ús o no d'aquestes proves.
RESTA DE PONENTS
A més del magistrat del Suprem, han pres la paraula el president del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, José Luis Concepción Rodríguez; el magistrat de la Sala segona penal del Tribunal Suprem, Antonio del Moral García; o el magistrat de la Sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional, Enrique López López.
Així mateix, han intervingut el catedràtic acreditat de Dret Penal a la Universitat d'Oviedo i magistrat suplent d'Audiència Provincial d'Astúries, Javier Gustavo Fernández Teruelo, i el president de Tormes Motor de Salamanca, com a empresa patrocinadora, José Luis Fernández Álvarez.
D'aquesta forma, els experts han tractat davant unes 200 persones presents a la sala diferents assumptes com el blanqueig de capitals, les proves aportades per particulars o les responsabilitat de les empreses per activitats dels seus directius.
