Considera que encara no hi ha raons perquè l'exmajor dels Mossos sigui investigat al Tribunal Suprem
MADRID, 16 febr. (EUROPA PRESS) -
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa pel denominat procés sobiranista, ha rebutjat la pretensió de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn --a la presó provisional-- d'acumular a la causa l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, investigat en l'Audiència Nacional per un delicte de sedició, en considerar que ara mateix és "exorbitant".
És la segona vegada que el magistrat instructor es nega a ampliar la causa contra Trapero. Aquesta mateixa sol·licitud es va fer per part de la Fiscalia --que també va demanar la imputació del 'número dos' de l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, Josep María Jové--, però el jutge Llarena va contestar a la fi de gener que ja prendria aquesta decisió "al seu moment".
El magistrat subratlla en un acte datat aquest dijous que no concorren raons en aquest moment per estendre el procediment que s'instrueix en el Tribunal Suprem contra aquelles persones que van prestar la seva col·laboració en l'execució del pla estratègic de celebració il·legal del passat 1 d'octubre, com serien els responsables dels Mossos d'Esquadra, que depenien "orgànicament i funcionalment" de l'exconseller.
Forn va al·legar en un escrit dirigit al jutge Llarena que tenir dos procediments oberts relacionats entre si en diferents tribunals genera una "duplicitat processal" i indefensió. Per tant creu que l'acumulació en el Suprem de la que investiga la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela és "catedralicia".
No obstant això, Llarena respon que el seu dret de defensa no es troba afectat perquè el que s'acorda en altres procediments pot interessar-li que es "repliqui" en la causa oberta en el Tribunal Suprem.
En aquest sentit, explica que l'extensió del procediment contra les persones que van col·laborar amb el pla estratègic "ideat i impulsat pels responsables polítics i socials" resulta "exorbitant".
CONNEXIÓ MATERIAL INESCINDIBLE
El magistrat insisteix que l'extensió d'un procediment ha de limitar-se a supòsits en els quals s'apreciï "una connexió material inescindible" entre la intervenció atribuïble als investigats aforats, com són els integrants del Parlament o membres del Govern, i la d'altres subjectes.
D'aquesta manera, recorda que aquesta connexió és la que el va portar a ampliar la seva investigació contra els encausats en l'Audiència Nacional en un acte del passat 24 de novembre.
A més, posa l'accent que l'Audiència Nacional estan indagant en una suposada passivitat policial respecte els incidents que van ocórrer davant les portes de la Conselleria d'Economia de la Generalitat els passats 20 i 21 de setembre; mentre que en el Tribunal Suprem --en la qual es troba investigat Forn-- s'investiga la "existència d'una complexa i heterogènia organització" amb l'objectiu d'aconseguir la independència de Catalunya.
El jutge Llarena detalla --"sense ànim de ser exhaustiu", diu-- que no procedeix l'ampliació del procediment contra els responsables dels Mossos d'Esquadra, ni les persones que van dissenyar i van proposar els responsables polítics els passos per abordar la declaració d'independència.
Tampoc contra els que van redactar els diferents esborranys dels textos legislatius que es van instrumentalitzar per a la declaració sobiranista.
Descarta als màxims responsables del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), que van cercar el suport i reconeixement exterior; als quals van organitzar la compra del material que resultava necessari per celebrar el referèndum; i als encarregats del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, que van ser els qui van confeccionar el cens, van informar als possibles votants dels centres de votació disponibles i van organitzar la voluntària col·laboració de suport per al dia 1 d'octubre.
I també a tots aquells que van intervenir a posar a la disposició del procés els llocs en els quals instal·lar els diferents centres de votació; o als qui hagin pogut intervenir en la redacció del text constitucional que pretenia impulsar-se en l'etapa constituent o a desenvolupar una hisenda pròpia que permetés la recaptació de tots els tributs generats al territori.
EL DESENVOLUPAMENT DE LES ACTUACIONS
Encara així, torna a deixar la porta oberta al fet que en el futur s'acordi aquesta ampliació si "el desenvolupament de les actuacions" ho justifiquen. Aquesta mateixa possibilitat la va manifestar en una providència del 18 de gener de 2018.
D'altra banda, el magistrat, en aquest mateix acte, també cita a declarar en qualitat de testimonis sis mossos per als proper 26 i 27 de febrer.
Quatre d'aquests testimoniatges, proposats per Forn, són alts comandament de la policia autonòmica, entre ells a l'actual cap de la policia autonòmica, Ferran López, que serà el primer a comparèixer.
Els altres dos membres dels Mossos han estat sol·licitats pel líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart --també a la presó--. Es tracta d'un sergent i un inspector que van estar presents en el registre a la seu de la Conselleria d'Economia de la Generalitat el passat 20 de setembre.
Finalment, en aquest mateix acte no accepta diverses peticions realitzades per les expresidenta de la CUP Mireia Boya i l'exportaveu del grup parlamentari Anna Gabriel, en considerar-les improcedents per a l'objecte de la causa.
Van interessar un informe de la Policia Judicial sobre els esdeveniments documentats pels mitjans de comunicació relatiu als comiats dels membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional desplaçats a Catalunya amb l'expressió: "A per ells!"; i un altre perquè els serveis catalans de salut informessin sobre lesionats en l'1-O.
Les exrepresentants de la CUP també van demanar que se cités com a testimonis la diputada al Parlament de Quebec (el Canadà) Manon Massé, o al diputat a Alemanya Félix Von Gründberg, que van estar presents en alguns col·legis electorals l'1 d'octubre com a observadors internacionals.
