El jutge imposa la fiança de 6.000 euros a l'Associació Llibertat i Justícia per acceptar la seva personació en la causa
MADRID, 26 gen. (EUROPA PRESS) -
L'instructor de la causa contra el procés sobiranista en el Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha rebutjat la petició de Vox --personat com a acusació popular en aquest procediment--, perquè requereixi al Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (SEPBLAC) tota la informació recaptada en relació a l'origen dels fons administrats per l'ANC i Òmnium Cultural per cobrir fiances judicials i altres destinacions relacionades amb el procés independentista.
En una providència amb data del passat 18 de gener, a la qual ha tingut accés Europa Press, Llarena assenyala simplement que "no procedeix acordar la diligència" interessada per Vox.
La petició es va realitzar com a conseqüència de la denúncia que aquest partit polític va interposar el passat mes de novembre directament davant el SEPBLAC.
Vox va acudir al servei depenent del Ministeri d'Economia arran del pagament de les fiances que van permetre la llibertat de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell --per 150.000 euros-- i de quatre dels membres de la Mesa --100.000 euros cadascun-- el passat mes de novembre i de sis exconsellers del Govern de Carles Puigdemont --un total de 600.000 euros-- menys d'un mes després.
Segons Vox, de la disponibilitat d'aquests fons en l'anomenada caixa de resistència gestionada per ANC i Òmnium es desprèn que ambdues són "organitzacions delictives dins de l'estructura colpista secessionista, orquestrada des del Govern de la Generalitat, presidit per Carles Puigdemont, i per la Mesa del Parlament autonòmic, presidit per Carme Forcadell", amb la mateixa finalitat delictiva de rebel·lió, sedició, malversació, desobediència, prevaricació i altres delictes que aquesta part considera comeses.
Afegien que per aquesta raó l'abonament de les citades fiances ha de ser investigat amb diligència" per conèixer la procedència d'aquests diners, "que podrien tenir un origen delictiu, desconegut o il·legal" vulnerant la normativa contra el blanqueig de capitals, de fiscalitat, o de malversació de fons públics.
ALTRES DILIGÈNCIES
Entre altres diligències, a les quals ha tingut accés Europa Press, es troba l'acte del passat 24 de gener en el qual el jutge instructor posa una fiança de 6.000 euros a l'Associació Lliberteu i Justícia, a pagar en el termini de cinc dies, si vol personar-se com a acusació popular en la causa.
Tant aquesta associació com l'advocat José Emilio Rodríguez Menéndez van expressar al jutge Llarena la seva intenció per participar en el procediment obert contra el procés sobiranista, per la qual cosa el magistrat li va imposar l'obligació d'abonar una fiança de 7.000 euros en metàl·lic a cadascun.
Això sí, l'instructor va avisar que podrien "intervenir en les actuacions sota una mateixa direcció i representació" de Vox.
Llibertat i Justícia va recórrer aquest acte, mentre que el Ministeri Públic i el propi Vox es van oposar a l'acceptació de la seva personación.
És més, la Fiscalia va assenyalar en el seu informe que "l'acció popular no és una peça essencial del procés sinó contingent" i es va sumar a l'opció que s'unissin a l'acusació exercida pel partit polític.
Finalment, el jutge Llarena, va estimar parcialment el recurs de l'associació i va rebaixar la fiança a 6.000 euros.
Quant a Rodríguez Ménendez, entén que ha desistit de la seva intenció de voler participar en el procediment en no presentar la quantitat fixada ni interposar cap recurs.
Així mateix, subratlla en el seu acte que "res impedeix doncs, que en determinats casos, sorgeixin divergències entre les parts, però que no aconsegueixin l'entitat suficient per justificar la dispensa de l'obligació de la unitat de representació i defensa, doncs, malgrat això, les eventuals concretes divergències d'interessos o enfocaments en l'actuació processal no facin necessària o imprescindible, la defensa tècnica i representació singularitzada de cadascuna d'elles".
RECURS DE MIREIA BOYA
D'altra banda, l'expresidenta del grup parlamentari de la CUP en el Parlament, Mireia Boya, va interposar un recurs contra l'acte del passat 22 de desembre en el qual el jutge de l'Alt Tribunal va ampliar la investigació contra el procés sobiranista contra aquesta i altres cinc persones: l'exdiputada d'aquest mateix grup parlamentari Anna Gabriel; l'expresident de la Generalitat Artur Mas; la número dos d'ERC, Marta Rovira; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i la presidenta de l'Associació AMI, Neus Lloveras.
Tots ells, segons els informes de la Guàrdia Civil que han estat lliurats al jutge Llarena, haurien format part del comitè estratègic per declarar unilateralment la independència de Catalunya.
Així constava en el document 'Enfocats', el considerat full de ruta del procés sobiranista confiscada al domicili de Jové.
Boya demana la nul·litat de les actuacions per "infracció de normes i garanties processals" que causen indefensió.
Segons explica en el seu escrit presentat el 12 de gener del 2018, quan es comunica a una persona que se la investiga per un fet punible" és necessari que s'"inclogui una descripció d'aquells fets en els quals es funda la seva condició de sospitosa, la naturalesa i la tipificació de la infracció penal i la seva participació en els mateixos".
"L'acte impugnat conté un relat d'antecedents, que en part són estrictament processals i en part no fan cap referència" a l'expresidenta de la CUP, detalla l'advocat de Boya en el seu escrit.
Afegeix, a més, que la seva imputació "no és fruit de cap denúncia o querelles prèvies".
El lletrat destaca que l'acte només assenyala "com a fonament de les sospites" el document 'Enfocats', en el qual apareix identificada com a participant "d'algunes de les reunions que suposadament van servir per idear el procés de ruptura que s'investiga".
Una "participació principal i destacada en el seu desenvolupament", que suposadament, es va basar a aportar "el suport polític" que va portar aquest procés a terme, diu l'escrit.
