MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga la causa pel procés sobiranista de Catalunya, ha processat pels delictes de rebel·lió l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont; l'exvicepresident Oriol Junqueras; el candidat a president Jordi Turull; l'expresidenta de Parlament Carme Forcadell; la secretària general d'ERC, Marta Rovira --que aquest divendres ha fugit i deixat plantat el magistrat que es disposava a revisar la seva situació processal--, i sis exconsellers més, a més de l'exresponsable de l'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
El jutge fixa una fiança de responsabilitat civil per import de 2,1 milions d'euros que haurà de ser prestada solidàriament pels 14 membres del Govern revocat processats: Puigdemont, Junqueras, Forn, Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Toni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret.
La quantia s'ha establert sumant als 1,6 milions d'euros, que el magistrat diu que es van emprar per sufragar el referèndum de l'1-O, més el terç d'aquesta quantia que ha d'afegir-se d'acord a la llei per a aquest tipus de fiances.
No són processats per cap delicte l'expresident de la Generalitat Artur Mas; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i l'expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras.
També processa els altres cinc exmembres del Govern quan van succeir els fets --Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret-- per delictes de malversació de cabals públics i desobediència.
A Puigdemont, Junqueras i els set consellers processats per delicte de rebel·lió també els processa per malversació, sense perjudici que la seva qualificació pugui incardinar-se en el delicte específic de malversació (article 432 del Codi Penal) o quedar absorbida en el delicte agreujat de rebel·lió amb distracció de cabals públics de la seva legítima inversió contemplat en l'article 473.2 del Codi Penal.
Així mateix, el jutge processa pel delicte de desobediència cinc exmembres de la Mesa del Parlament --Lluís Corominas, Lluis Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, i Joan Josep Nuet--, així com Mireia Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP, i Anna Gabriel, exportaveu del mateix grup i fugida a Suïssa.
Ha citat a tots ells entre el 16 i el 18 d'abril per comunicar-los personalment aquestes conclusions.
Després de comunicar el seu acte, el magistrat ha donat dues hores als advocats perquè ho estudiïn i ha fixat per a les 12.30 hores la celebració de vistes per revisar l'actual situació processal de cinc dels processats actualment en llibertat sota fiança: Turull, Forcadell, Rovira, Romeva, Rull i Bassa, i que podrien ingressar a la presó preventiva.
També havia estat citada Marta Rovira, que ha fugit a l'estranger.
INDIVIDUALITZACIÓ DELS FETS
Quant a Puigdemont, Junqueras i Joaquim Forn, l'acte detalla que en la reunió de coordinació policial del 28 de setembre prèvia al referèndum de l'1-O, van ser advertits pels responsables dels Mossos del greu risc d'incidents violents davant el referèndum.
El jutge considera que coneixien la gravetat de la protesta del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia i van decidir continuar amb el referèndum, van instar la població a la mobilització i van impulsar un operatiu policial autonòmic compromès amb que les mobilitzacions partidàries de la votació il·legal poguessin enfrontar-se amb èxit per força policial de l'Estat.
Pel que fa a Sànchez i Cuixart, el jutge destaca que també han comès rebel·lió perquè van utilitzar els seus càrrecs en l'ANC i Òmnium per mobilitzar centenars de milers de seguidors i van impulsar una massa de força que fes front a l'obligació policial d'impedir el referèndum il·legal.
També al·ludeix al seu paper en les concentracions del 20 de setembre enfront de la Conselleria d'Economia, que estava sent escorcollada per ordre del jutge d'instrucció 13 de Barcelona.
PARTICIPACION "ESSENCIAL" DE ROVIRA I TURULL
Quant a la fugida Rovira, Llarena també li atribueix rebel·lia per la seva "participació essencial" en la ideació de mecanismes d'actuació, impuls parlamentari d'una legislació de suport i coordinació de sectors de l'administració, i responsabilitat davant el referèndum per aconseguir plena disponibilitat de centres de votació.
Passa alguna cosa molt semblat amb Turull, a qui atribueix indiciàriament els delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics per impulsar la mobilització des de les seves funcions de portaveu de la Generalitat.
A més, l'acusa de gestionar i dissenyar la inserció publicitària del referèndum, coordinar infraestructures informàtiques per a la votació i reclutament de voluntaris.
L'acte detalla també la intervenció de l'exconseller d'Exteriors, Raül Romeva, a qui atribueix rebel·lió i malversació de fons públics per impulsar la creació d'estructures de l'Estat i afavorir el reconeixement de la República Catalana a l'estranger a través de Diplocat.
A més, el considera responsable del projecte per possibilitar votació electrònica per Internet de residents a l'estranger i assumir l'atenció a observadors internacionals.
Quant a Comín i Bassa, els acusa d'assumir el control dels locals depenents de les seves respectives conselleries per al referèndum.
A més, el jutge considera que existeixen proves que van permetre que els seus departaments suportessin parcialment la despesa de paperetes, cens i citacions als components de les meses i per això també els considera possibles culpables de rebel·lió i malversació de cabals públics.
Els mateixos delictes atribueix a la també fugida Ponsatí, a qui acusa d'assumir el control i ocupació de tots els centres escolars dependents del seu Conselleria per al referèndum.
A Josep Rull li atribueix les mateixes conductes penals per participar en múltiples reunions definitòries de l'estratègia independentista i l'acusa de, després del referèndum il·legal, impedir que un ferri destinat a acollir policies atraqués en el Port de Palamós.
IMPUTACIÓ DE LA MESA
Pel que fa a Forcadell, detalla la seva participació "medul·lar" des dels començaments del procés independentista com a presidenta de l'ANC.
Després, com a presidenta del Parlament, va tramitar l'aprovació de la legislació de suport que serveix de coartada legitimadora al procés, encara contrariant les reiterades prohibicions i requeriments del TC.
Afegeix que la seva participació "ha anat de la mà amb la violència de les últimes fases del procés" i que va estar present en la manifestació del 20 de setembre, i va instar a la mobilització per l'endemà davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i va posar la institució al servei del violent resultat obtingut amb el referèndum i de la proclamació de la República, per la qual cosa la considera culpable de rebel·lió.
Només troba censurable per desobediència no obstant això la conducta dels exmembres de la Mesa Corominas, Guinó, Simó, Barrufet, i Nuet pel seu "tenaç i perseverant desatenció" del requeriment que en diverses ocasions els va fer el TC perquè impedissin o paralitzessin qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir la nul·litat de les resolucions parlamentàries que van culminar en la DUI del passat 27 d'octubre.
Igualment atribueix desobediència, unida al delicte de malversació als exconsellers Borrás, Mundó, Vila, Puig i Serret per desatendre els requeriments del TC en aprovar el decret del referèndum i autoritzar als diferents departaments accions i contractacions necessàries per a aquest.
A les exdiputades de la CUP Boya i Gabriel proposa que siguin jutjades per desobediència.
