Actualitzat 11/05/2018 15:02

Llarena informa Bèlgica que demana l'entrega de Comín per rebel·lió, "sense perjudici d'altres qualificacions"

Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Elisenda Paluzie i altres membres
ANC

Cataloga la malversació com un delicte de corrupció i només per això veu "oportuna" l'extradició

MADRID, 11 maig (EUROPA PRESS) -

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha remès un escrit a les autoritats judicials belgues en el qual els amplia informació sobre les ordres europees de detenció emeses contra Toni Comín, Meritxell Serret i Luis Puig. Sobre Comín, en concret, informa que es demana la seva extradició per un presumpte delicte de rebel·lió, "sense perjudici d'altres qualificacions".

Així ho va comunicar Llarena en el seu escrit emès el passat 17 d'abril en resposta a la "informació suplementària" sol·licitada en relació amb les ordres d'extradició dels exconsellers del Govern de Carles Puigdemont fugits i que encara continuen a Bèlgica.

El magistrat remet a l'ordre de processament del passat 23 de març per explicar els possibles delictes pels quals sol·licita l'entrega dels tres exconsellers, si bé recalca que es tracta d'uns fets complexos", en els quals "cada partícip ha tingut una contribució ben diferent".

MALVERSACIÓ, DELICTE DE CORRUPCIÓ

D'aquesta manera, remarca que els tres exconsellers estan processats per possible malversació per la "ocupació de diners públics per pagar les despeses derivades de celebrar un referèndum declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional i prohibit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", la qual cosa es "cataloga" en el Dret espanyol com "un delicte de corrupció". Només per aquests fets veu "oportuna" l'entrega.

No obstant això, a Comín se li atribueixen també fets que "van consistir bàsicament a promoure que la Comunitat Autònoma de Catalunya declarés la seva independència de la resta de l'Estat espanyol i es constituís com una república independent, servint-se per això d'alçaments i mobilitzacions públiques que van arribar a contenir expressions de violència amb les quals es pretenia forçar a l'Estat a reconèixer la nova realitat política".

Conforme amb l'ordenament jurídic espanyol, aquesta actuació podria ser constitutiva d'un delicte de rebel·lió, sense perjudici d'altres qualificacions que quedarien excloses atès que la regla espanyola de concursos de delictes concentra la qualificació en el delicte més greument penat", subratlla l'instructor.

Llarena recalca, això sí, que ni aquest delicte de rebel·lió "ni les seves qualificacions alternatives" --sense especificar quines-- poden integrar-se en cap de les 32 categories delictives exposades en la Decisió Marc (DM) de l'euroordre.

SERRET I PUIG VAN DESOBEIR EL TC

Quant a la resta dels fets que s'imputen Puig i Serret, tots dos processats també per desobediència, el magistrat assenyala que "es limiten a la seva participació en la convocatòria del referèndum" mitjançant el decret aprovat pel Govern el 6 de setembre del 2017.

"Per això, a més de la responsabilitat en la qual poden haver incorregut pel pagament amb diners públics de les despeses derivades de la seva convocatòria, se'ls atribueix una desobediència al Tribunal Constitucional", que havia prohibit la celebració de la consulta, afegeix el jutge.

Però això sí, Llarena explica en el seu escrit a Bèlgica que aquests fets "no suposarien la imposició" de la pena de presó en el cas que fossin condemnats. Per això, no sol·licita la seva entrega a Espanya en estar "exclòs de l'àmbit d'aplicació de l'euroordre", "sense perjudici que la seva entrega com a responsables del delicte de malversació permetrà l'enjudiciament a Espanya del delicte de desobediència".

Contingut patrocinat