Van demandar pel civil al jutge a Bèlgica al·legant que els va desacreditar i va perjudicar les seves carreres polítiques
MADRID, 14 juny (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga el procés independentista a Catalunya, ha inadmès per constituir un frau processal la recusació presentada contra ell pels exconsellers catalans a Bèlgica Toni Comín i Meritxell Serret després que aquests el demandessin civilment a aquest país.
El motiu del rebuig de la recusació és que la causa al·legada perquè Llarena s'apartés no pot al·legar-se quan el plet pendent s'ha plantejat després de la designació d'aquest com a instructor del procediment, la qual cosa va ocórrer fa més de sis mesos.
Segons l'escrit de recusació presentat per la defensa de Serret i Comín el dany s'hauria produït "mitjançant una campanya de descrèdit contra aquestes dues persones (i altres encausats), per la seva condició i les seves funcions polítiques", i hauria consistit en "una persecució judicial i mediàtica" que hauria vulnerat el seu dret a la presumpció d'innocència, a més d'afectar els seus drets polítics "quant a membres d'un Govern autònom.
En la seva resposta, donada a conèixer aquest dijous, assenyala que accedir a una recusació d'aquest tipus deixaria en mans de la voluntat de les parts apartar qualsevol instructor quan discrepin del contingut de la seva investigació. Els seria suficient la presentació d'una demanda contra ell després d'iniciada la instrucció, i això constitueix un frau processal.
RETRET DE LLARENA
A una interlocutòria, el jutge indica a més que la iniciativa respon la discrepància dels recusants amb el contingut de la instrucció penal desenvolupada a Espanya, i afegeix que "atès que la demanda únicament s'impulsa perquè un tribunal estranger que manca de competència per a això emeti un judici valoratiu de l'actuació jurisdiccional espanyola, es constata que el procediment civil s'instrumentalitza per impulsar una recusació que permeti eludir al jutge ordinari predeterminat per la llei penal espanyola".
El jutge recorda la doctrina de la Sala Tercera, del Contenciós-Administratiu, del Suprem, que assenyala que la causa d'abstenció d'un jutge consistent a "tenir plet pendent" amb alguna de les parts es refereix exclusivament a allò "que existeixi amb anterioritat a la designació i composició de la Sala per a l'enjudiciament (*), no entenent-se per tal els plets que de futur es puguin plantejar per les parts una vegada que se sàpiga la composició d'aquesta Sala per tal d'amb això no només dilatar el procediment sinó també apartar del seu coneixement el Jutge ordinari predeterminat per la llei com a dret constitucional recollit a l'article 24".
Basant-se en aquesta doctrina, el jutge rebutja "la pretensió dels recusants d'excloure i substituir l'instructor predeterminat per la Llei", consignant que va incloure tots dos com a investigats a la causa el novembre de 2017, els va processar el passat mes de març, i ha dictat contra ells ordres europees i internacionals de detenció en el mateix mes de març, mentre que la demanda d'ells contra ell a Bèlgica s'ha plantejat aquest mes de juny.
A més, Llarena indica que els recusants centren la seva demanda civil a Bèlgica a unes declaracions de l'instructor i a una suposada parcialitat i partidisme desplegat en el marc de l'actuació judicial que exerceix, i afegeix que "les declaracions públiques que s'invoquen com a exemple de la parcialitat de l'instructor no només són plenament respectuoses amb la presumpció d'innocència i expressament l'emfatitzen a dos passatges de l'al·locució, sinó que es limiten a reflectir l'existència d'un pronòstic inicial de tipicitat per als fets investigats".
"La inadmissió de la recusació formulada --argumenta la interlocutòria-- resulta així obligada, ja que el procediment en el qual es funda no existia amb anterioritat a la designació d'aquest instructor, sinó que ha sorgit per la voluntat dels processaments i per la seva discrepància amb el contingut de la investigació, la qual cosa no pot servir de base per a una recusació per existència de plet pendent entre el jutge i les parts".
I conclou que "admetre que la recusació pugui establir-se en plets impulsats pels justiciables en ocasió d'un avanç advers del procediment i precisament per la discrepància dels recusants amb l'actuació judicial, suposaria deixar la voluntat de les parts la possibilitat d'apartar un membre de l'òrgan judicial per la seva simple conveniència processal, la qual cosa comporta un frau processal".
