Afirma que hi ha altres candidats "amb el mateix nombre de suports" en els quals no s'aprecia el mateix risc
MADRID, 9 març (EUROPA PRESS) -
El magistrat el Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa pel procés, ha denegat al candidat a la Presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez (JuntsxCat) permís per sortir de presó i acudir al Ple d'investidura fixat per dilluns que ve al Parlament de Catalunya.
També rebutja, en apreciar risc de reiteració delictiva, la petició d'excarceració que va fer la seva defensa en el seu escrit del passat dimarts i ho fa sense que expiri el termini de cinc dies que va donar a les acusacions per posicionar-se sobre aquest tema.
D'acord amb la Fiscalia, l'única part que aquest divendres ja havia respost al requeriment del jutge, el jutge Llarena manté la mesura cautelar de presó provisional comunicada i sense fiança que va dictar per a Sánchez la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela el passat 16 d'octubre.
Vox va anunciar que no informaria fins al dilluns, per la qual cosa el magistrat respon sense esperar a conèixer la postura de l'acusació popular ni tampoc la de l'Advocacia de l'Estat.
Llarena basa la seva decisió en el risc de reiteració delictiva, en subratllar que els delictes que està investigant es van desplegar precisament des d'actuacions legislatives i executives "clarament il·legals, i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals disposats en l'ordenament jurídic, la qual cosa es va fer en aplicació d'una tàctica que no ha estat exclosa i segueix recolzant-se de present".
En un acte de 26 pàgines, el jutge relata primer els indicis de delicte contra Jordi Sánchez que s'han anat afermant al llarg de la instrucció, i la seva participació en un concert de voluntats per aconseguir una república a Catalunya fora de tota llera legal.
Explica que, tot i que els encausats mai haguessin cercat un desafiament violent, a partir del 20 de setembre de 2017 --data del cèrcol a la Conselleria d'Economia-- tots ells "van haver de representar-se que les seves mobilitzacions introduïen la probabilitat d'aquest desenllaç".
"I si acceptant el pronòstic, van persistir en la seva intenció d'instrumentalitzar aquest comportament col·lectiu, la seva responsabilitat abastaria la intenció d'utilització de la violència en la consecució de les seves finalitats secessionistes que s'analitzen en aquest procés", afegeix l'acte.
"INTOLERABLE" LA INDEPENDÈNCIA SENSE SUPORT LEGAL
Subratlla que és "intolerable, social i jurídicament, que pugui aconseguir-se la secessió (de Catalunya) des de vies de fet que, sense suport constitucional i legal, trenquen inexorablement la convivència social, familiar i personal de tots i cadascun dels membres de la comunitat".
Una vegada constatada la gravetat de la conducta, el jutge considera que no s'han esvaït els elements objectius que configuren el risc que l'encausat perseveri a aconseguir el seu objectiu seguint una estratègia contrària a la norma penal.
"La investigació mostra que els partícips en el delicte es van concertar a perseverar en la seva tàctica", assenyala l'acte, que subratlla a més la recent integració de Jordi Sànchez en una candidatura electoral "que s'ha oposat, expressa i permanentment, a abordar qualsevol gestió política que no sigui la d'implementar la república que van declarar".
"Atès que els fets la reiteració dels quals es tem afecten a valors constitucionals que tenen una projecció directa en els drets subjectius de tota la població, la seva protecció en l'eventualitat de conflicte amb altres drets resulta preponderant respecte a la llibertat de l'encausat i del dret de sufragi passiu que li correspon", explica el magistrat.
A més, recorda que aquesta situació afecta un candidat com Jordi Sànchez que ja va concórrer privat de llibertat al procés electoral, i que, així mateix, "no oferia per als seus electors el lideratge que ara reclama".
HI HA ALTRES CANDIDATS QUE NO PRESENTEN RISCOS
Afegeix que la candidatura té altres integrants en "els quals no s'aprecien els riscos col·lectius que tracten de conjurar-se".
Quant al permís per acudir al Ple del proper dilluns, el magistrat la denega després de realitzar una ponderació entre els drets i béns jurídics que tracten de protegir-se.
Explica que si bé l'article 23.1 de la Constitució reconeix el dret a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants lliurement triats en eleccions, aquests drets es poden limitar fundant-se en finalitats constitucionalment legítimes que presentin una correspondència raonable en la seva intensitat: es tracta d'un argument que també exposava en el seu escrit la Fiscalia.
Conclou sobre aquest tema que, "encara que qualsevol ciutadà té el reconeixement d'optar a una investidura democràtica i representativa, la facultat no desactiva l'obligació judicial de vetllar perquè l'exercici del dret per aquell a qui s'atribueix una greu actuació delictiva no posi en risc facultats de major rellevància i més necessitats de protecció".
Enfront de la invocació per la defensa del precedent de 1987, quan l'Audiència de Navarra va concedir permís de sortida a l'etarra Juan Carlos Yoldi, per acudir a defensar la seva investidura com a lehendakari, el magistrat indica que els delictes en tots dos casos eren diferents.
En el cas de Yoldi, es tractava de comportaments delictius que no veurien potenciat el risc de la seva reiteració en l'eventualitat que el permís conduís a un majoritari suport parlamentari a la seva candidatura. En aquell cas, el permís sol podia afectar a un eventual risc de fugida, per la qual cosa es van adoptar les pertinents mesures de seguretat.
EL SEU TRASLLAT Al PARLAMENT NO SERIA SEGUR
El jutge ressalta també que una conducció vigilada no aporta la contenció precisa per a un trasllat segur, "menys encara en qui --com reflecteixen els fets descrits al principi d'aquesta resolució-- ha emprat el seu lideratge a desbordar i sobrepassar la força que un Estat democràtic pot aplicar per a l'observança de la llei".
Per això, l'exercici del dret que se sol·licita per Sànchez "no suposa sinó afavorir la reiteració delictiva que tracta de conjurar-se, vist que l'activitat delictiva que s'investiga es va desplegar --precisament-- des d'actuacions legislatives i executives clarament il·legals, i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals de l'ordenament jurídic, la qual cosa es va fer en aplicació d'una tàctica que no ha estat exclosa i segueix recolzant-se de present.
RAONS DE NO COMPLIR ELS SEUS PROPIS TERMINIS
La Fiscalia ja havia informat aquest divendres en contra de la llibertat i el permís, però Vox va anunciar que no ho faria fins al dilluns, per la qual cosa el magistrat Llarena ha respost sense esperar a conèixer la postura de l'acusació popular ni tampoc a l'Advocacia de l'Estat.
Ho justifica assenyalant que "una demora en la resolució pot fer ineficaç el dret la preservació del qual se cerca" i que les parts van tenir possibilitat de donar a conèixer la seva postura "abans que s'aconseguís el moment en el qual el sol·licitant va poder veure esvaït el seu dret".
La defensa del que fou president del la Assemblea Nacional Catalana (ANC), a la presó preventiva des del passat 16 d'octubre, va demanar expressament al magistrat que es pronunciés sobre aquesta qüestió abans del proper dilluns i va anunciar que, si aquesta resposta no es produeix a temps o és negativa acudirà a denunciar-ho al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i demanarà allí que es decreti la seva llibertat per exercir els seus drets polítics.
