MADRID, 10 jul. (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem que investiga els fets relacionats amb la deriva independentista a Catalunya, Pablo Llarena, ha declarat suficient la fiança per import de 2,1 milions d'euros imposada pels 14 exmembres del Govern de la Generalitat processats en la causa que ha acabat d'instruir.
El jutge raona en un acte que la quantia total de 2.135.948,06 euros ingressada al Compte de Consignacions de l'alt tribunal per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és suficient per respondre per les possibles responsabilitats civils i això malgrat que han deixat d'abonar 0,54 euros de la fiança total; una suma, diu el jutge, "inapreciable als efectes" de l'acte conegut aquest dimarts.
Respon d'aquesta manera a la petició formulada per l'acusació popular que exerceix el partit polític Vox registrada aquest mateix dilluns perquè es fixés una fiança de més de 5,5 milions d'euros al·legant l'existència de nous informes que elevarien les quantitats desviades per la Generalitat de Catalunya per sufragar les despeses del procés independentista.
El magistrat també ha deixat sense efecte la sol·licitud realitzada al Ministeri d'Hisenda perquè elaborés un informe d'anàlisi tècnica-comptable respecte de la documentació lliurada per la Generalitat de Catalunya en entendre que demoraria innecessàriament la investigació fins a setembre.
Per tant prescindeix d'aquesta diligència que va demanar en ocasió dels quatre requeriments efectuats per Hisenda a la interventora General de la Generalitat per dilucidar si s'havia gastat o no diners públics en els preparatius del referèndum del passat 1 d'octubre. Tampoc inclou les anàlisis amb criteris tècnic-comptables de l'evolució de la intervenció dels comptes de la Generalitat al llarg dels anys 2017 i 2018.
Llarena, que recorda la "urgència" amb què va demanar que s'incorporessin aquests documents, matisa ara que ni la valoració general de la intervenció dels comptes de la Generalitat aquests últims dos anys ni l'anàlisi tècnica-comptable referit a la documentació remesa pel Govern, són elements que modifiquin el contingut de la instrucció que ara dona per tancada.
Això és així perquè els elements que condueixen al processament de 14 exmembres del Govern com a presumptes responsables d'un delicte de malversació sorgeixen del contingut de la investigació policial i de la documentació aportada pels investigadors a més de les conclusions remeses pel departament que al moment dels fets dirigia Cristóbal Montoro.
REBUTJA INVESTIGAR LLOVERAS I BUCH
En una altra de les interlocutòries de Llarena donats a conèixer aquest dimarts, l'instructor ha rebutjat incloure en la causa Neus Lloveras, diputada del Parlament i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i Miquel Buch, regidor de Premià de Mar, els qui estan investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per possibles delictes de desobediència, malversació i prevaricació.
El magistrat respon així la petició del jutge del TSJC Jordi Seguí que el Suprem assumís la investigació oberta allí el setembre passat contra Lloveras i Buch, que van exercir la presidència de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), respectivament.
Encara que Seguí considerava que els correus electrònics enviats per Lloveras i Buch "guarden una evident connexió material" amb la causa del Suprem, Llarena recorda que ja va determinar que aquests investigats al TSJC no fossin processats en la seva investigació. A més, opina que els fets que se'ls atribueixen són "anteriors als episodis de violència el 20 de setembre", de manera que "no resulten indicis que justifiquin la seva responsabilitat pel delicte pluripersonal de rebel·lió".
D'altra banda, el jutge de l'alt tribunal ha rebutjat en un altre acte la pretensió del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, d'expulsar del procediment documents i diligències vinculats amb Josep María Jové i Lluís Salvador, els qui estan imputats en la causa que s'instrueix en el Jutjat nombre 13 de Barcelona i que investiga l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.
