El jutge fa el mateix amb els altres 22 investigats i rebutja processar Artur Mas i Neus Lloveras
MADRID, 9 maig (EUROPA PRESS) -
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga el procés sobiranista, ha confirmat el processament de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els altres 22 processaments en aquesta causa i apunta a la possibilitat que els fets puguin ser qualificats de conspiració per a la rebel·lió, reafirmant-se en què concorre el requisit de la violència per imputar aquest delicte. També indica que en el "cas hipotètic" que no s'acrediti que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya es podria atribuir als processats el delicte de sedició.
El magistrat ha dictat un acte de 85 pàgines, en el qual desestima els recursos de Puigdemont i la resta d'investigats, excepte els exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret --fugits a Bèlgica-- que no han presentat, contra l'ordre de processament pels delictes de rebel·lió, cap malversació de fons públics i desobediència. En aquesta resolució, el magistrat també afirma que les dades que li va lliurar recentment el Ministeri d'Hisenda coincideixen amb els indicis de malversació recollits en la seva investigació contra els membres de l'exGovern.
D'altra banda, i pel que fa al recurs de Vox, que reclamava incloure en el processament a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a l'expresidenta de l'AMI Neus Lloveras, el jutge ho rebutja perquè en la investigació no s'ha incorporat cap element probatori que els vinculi suficientment ni amb l'exercici de la violència desplegada ni que preveiessin la seva utilització al moment en el qual van desplegar la seva actuació.
Així mateix, respon "la inviolabilitat parlamentària" esgrimida pels membres de la Mesa de Parlament contra el seu processament per delicte de desobediència, i els contesta que aquesta no protegeix a qui converteix la seu de representació ciutadana "en un simple instrument per facilitar l'execució d'una actuació delictiva" ideada des de fora de l'activitat parlamentària.
En aquest sentit, assegura que això no és així "no només perquè la seva actuació desborda la seva tasca parlamentària, en importar i convertir la seu de representació ciutadana en un simple instrument per facilitar l'execució d'una actuació delictiva ideada, propiciada, impulsada i coordinada des de fora de l'activitat parlamentària, sinó perquè van exercir el seu parlamentarisme amb desatenció dels mandats que, en defensa dels drets constitucionals de tots, va emetre el TC, i que ho va fer precisament en aplicació dels mecanismes que l'ordenament jurídic estableix per conduir l'actuació del Parlament Estatal i dels Parlaments autonòmics", conclou.
REBEL·LIÓ DEL 20 DE SETEMBRE
Al llarg de la seva resolució rebutja la pretensió d'alguns dels recurrents que qüestionen el processament pel delicte de rebel·lió per entendre que no s'ha produït un alçament violent o per absència de la finalitat secessionista que exigeix aquest tipus penal.
Assenyala que l'actuació desplegada pels processaments el dia 20 de setembre enfront la Conselleria d'Economia --en protesta pel registre judicial que es desenvolupava allà-- satisfà inicialment la consideració de força violenta i que en els esdeveniments de l'1-O aquesta es va expressar amb el resultat lesiu de nombrosos agents, la qual cosa patentitza la seva concurrència en els fets que s'enjudicien en un comportament que va més enllà de la legítima reivindicació d'un posicionament polític-ideològic.
En aquesta mateixa línia, considera que les actuacions violentes no es mostren com un resultat imprevist en la mobilització impulsada pels investigats, sinó que va ser "conscientment assumida i cercada per l'execució d'aquests fets, de manera que el dol eventual que apunten els recursos només es mostra com la inferència subordinada a la concurrència d'un dol directe".
De la mateixa manera, nega que "la violència exercida manqués d'idoneïtat, rellevància i suficiència com per aconseguir la consecució de la fi secessionista que integra el delicte de rebel·lió. És cert que la funcionalitat de la violència, si bé no exigeix que resulti irresistible o invencible per qui la suporta, sí que ha de presentar una suficiència i eficàcia que objectivament l'habiliti per a la consecució del resultat".
El magistrat destaca que la insurrecció en la qual es va inserir aquesta mobilització amb expressions de violència va ser de tal envergadura que dos dies després de la votació i que s'impulsessin noves mobilitzacions amb talls de carreteres, la seva Majestat el Rei, com a cap de l'Estat, va dirigir un missatge a la Nació i va reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya que respectés l'ordre constitucional democràtic, i va apel·lar a tots els funcionaris de l'Estat i de les Comunitats Autònomes al fet que complissin amb les seves obligacions constitucionals.
EMPRESES QUE VAN SORTIR DE CATALUNYA, UN INDICI MÉS
Com a conseqüència del crebant de l'ordenament jurídic, el jutge recorda que una mitjana de 3.000 empreses (amb un volum de facturació de 44.000 milions d'euros), van canviar el seu domicili a llocs fora de Catalunya, i que el Govern central va haver de sortir al pas d'una delicada retirada massiva de fons de les entitats financeres domiciliades a Catalunya.
En qualsevol cas, el jutge explica que l'ordre de processament en un procés vincula a les parts pel que fa als fets imputats i a les persones responsables, però l'absència de determinació expressa d'un delicte en la qualificació incorporada a la referida resolució, o una divergència amb aquesta, no impedeix que l'acusació provisional o definitiva que arribi a formular-se pugui ser diferent sempre que la seva base fàctica es trobi en l'acte.
En aquest sentit, indica que, en el cas hipotètic que no s'acredités, com pretenen els recurrents, que la violència mancava de capacitat funcional per aconseguir el propòsit independentista, això no conduiria al sobreseïment de les actuacions, ja que els fets recollits a l'Ordre de processament impugnada, per més que siguin avaluats en el sentit que postulen els recursos, no exclouen que les acusacions puguin sustentar una acusació per sedició de l'article 544 i concordants del Codi Penal.
De la mateixa manera, el jutge explica que, encara que el procés mai s'hagués orientat a una declaració unilateral d'independència, com també sostenen els recursos, sinó a forçar a l'Estat a modificar la realitat constitucional, el fet que l'exercici il·legal de les seves funcions de govern, al costat de la desobediència institucional i al context que l'alçament violent pogués emergir com a condicionant essencial, tampoc exclouria una acusació per delicte de conspiració per a la rebel·lió.
Finalment, i en contra del que sostenen alguns dels recurrents, el jutge reitera la competència del Tribunal Suprem, ja que alguns dels comportaments que s'han desplegat per donar satisfacció a l'element tendencial de la independència han desbordat el territori que justificaria l'actuació del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC), és a dir, excedeixen del territori d'aquesta comunitat autònoma.
L'expresident de la Generalitat, juntament amb els exconsellers escapolits --Lluís Puig i Clara Ponsatí--, van sol·licitar la nul·litat de tot l'actuat per entendre que se'ls havia causat indefensió al no haver-se'ls permès la seva personació al procés fins que es van dictar les ordres europees de detenció el passat 23 de març. A aquesta pretensió, el jutge respon que aquesta mesura era proporcionada al moment en el qual es va adoptar, en resultar evident que amb la seva fugida a l'estranger i retirades les inicials ordres internacionals i europees de detenció, "l'únic element amb el qual es disposava per incentivar la compareixença processal dels encausats era la restricció defensiva que s'impugna".
