Resumeix en una providència els fets, la participació de l'expresident català, la qualificació penal i la mesura cautelar de presó
MADRID, 29 juny (EUROPA PRESS) -
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa contra el procés independentista a Catalunya, ha comunicat al tribunal alemany que ha de decidir sobre l'entrega de Carles Puigdemont perquè l'acte en què es dicta el processament d'aquest i 24 imputats més ja és ferm, de manera que "la decisió de buscar i detenir i ingressar a la presó" a l'expresident català continua "executiva i vigent".
Així ho manifesta Llarena en una providència, a la qual ha tingut accés Europa Press, signada aquesta setmana i que s'uneix a la peça oberta sobre la situació personal de Puigdemont en l'ordre europea de detenció i entrega (OEDE) dictada el març passat, quan va emetre l'ordre de processament per rebel·lió, desobediència i malversació que la Sala penal del Suprem acaba de fer ferm.
En la providència, de quatre pàgines, el magistrat torna a fer un relat de la instrucció de la causa contra el procés, i en concret el procediment contra Carles Puigdemont, des de la querella presentada a la fi de 31 d'octubre per la Fiscalia General de l'Estat, l'ordre de crida i cerca i l'ordre d'empresonament dictats en l'Audiència Nacional i el traspàs de la causa al Suprem que va portar a l'ordre de processament del 23 de març passat.
Llarena explica que en aquest acte es recullen els fets succeïts, la participació que s'atribueix a l'expresident català, les proves que s'han recollit en la investigació, la qualificació penal que mereixen els fets i el manteniment de la mesura cautelar de presó provisional per Puigdemont.
L'ORDRE DE DETENCIÓ A ESPANYA NO ES VA DESACTIVAR MAI
Així, el jutge instructor vol remarcar en la seva providència que en tota la instrucció l'ordre de cerca, detenció i presó dictada a Espanya contra l'expresident "no s'havia desactivat mai", ja que ell només havia retirat l'ordre europea i internacional durant tres mesos i mig, el temps transcorregut entre el traspàs de la causa al Suprem (5 de desembre de 2017) i l'ordre de processament (21 de març de 2018).
"Conseqüentment, la decisió judicial que Carles Puigdemont sigui ingressat a la presó segueix vigent, ja que es va renovar i va confirmar al final de la investigació mitjançant l'acte d'aquest instructor" amb la finalitat que Carles Puigdemont fos "buscat i detingut al territori de la Unió perquè, després de la seva entrega, pugui ser ingressat a la presó", remarca Llarena.
Després de l'acte de la Sala penal d'aquesta setmana que fa ferma el processament per rebel·lió i malversació de l'expresident català, l'instructor comunica al tribunal alemany que té en les seves mans l'euroordre que "la decisió de presó s'ha vist confirmada i mantinguda després de finalitzar la investigació".
I és, per tant, aquesta ordre de processament el que, segons Llarena, "dona suport" a l'ingrés a la presó de Puigdemont si aquest fos "localitzat i detingut a Espanya", tal com ja va explicar en un escrit previ el maig passat i enviat a la Fiscalia alemanya.
CAP UNA REBEL·LIÓ "SENSE ARMES"
En el seu acte d'aquesta setmana, la Sala penal del Suprem veu clarament que Puigdemont va cometre una rebel·lió perquè, encara que aquest delicte "evoca als pronunciaments militars", considera que cap "sense armes", ja que en determinats dies --el 20 de setembre i l'1 d'octubre de 2017-- es van produir fets violents contra persones.
"La violència es va exercir sobre les persones, com a resulta del nombre de ferits; i sobre les coses, la qual cosa resulta valorable com a amenaça d'immediata violència contra les persones", conclouen els magistrats que van confirmar els processaments de Puigdemont i els altres 24 investigats pels fets relacionats amb el procés sobiranista.
A més, van apuntar que "no és desgavellat sostenir" que en el procés va existir un "alçament quan les autoritats legítimes d'una comunitat autònoma decideixen derogar la Constitució, l'Estatut i la resta de l'ordenament jurídic". Per als jutges del Suprem, els processaments van fer un ús "injust" del poder per aconseguir la independència de Catalunya al marge de la llei.
No obstant això, la Sala també conclou que "existeixen indicis suficients" per considerar que "algun" dels fets investigats poden ser qualificats de sedició, "encara que el bé jurídic protegit en tots dos delictes no sigui coincident".
