Obre peça separada pels set investigats que es troben fugits, per no entorpir la causa general
MADRID, 11 maig (EUROPA PRESS) -
El magistrat Pablo Llarena s'ha dirigit el tribunal regional de Schleswig-Holstein --que té pendent decidir sobre l'entrega a Espanya de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont-- per recordar-li que els delictes de rebel·lió i malversació no són els únics pels quals pot ser jutjat Al nostre país, ja que les conductes que se li atribueixen també podrien ser objecte de petició de condemnes per altres tipus penals com la sedició o la conspiració per a aquesta rebel·lió. Afegeix que també s'acceptaria l'entrega per jutjar-lo per aquests altres tipus penals.
D'aquesta manera, la justícia espanyola espera superar l'escull produït per la decisió inicial d'aquest òrgan de no extraditar l'exmandatari per rebel·lió, que és el principal delicte que se l'imputa i que comporta penes de fins a 30 anys de presó.
Fonts jurídiques han assenyalat que, en la seva petició a Alemanya, que és de finals del passat mes d'abril, Llarena acull el sentit del seu últim acte, en el qual va rebutjar els recursos de reforma presentats tant per Puigdemont com per 22 processats més en aquesta causa i apunta a la possibilitat que els fets puguin ser qualificats com a conspiració per a la rebel·lió, si bé no rebutja el de rebel·lió en reafirmar-se en el fet que concorre el requisit de la violència per imputar aquest delicte.
També indicava en aquest acte Llarena que en el "cas hipotètic" que no s'acrediti que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya es podria atribuir als processats el delicte de sedició, que comporta penes més lleus --de fins a 15 anys-- o de conspiració per cometre qualsevol dels anteriors, que reduiria la condemna màxima a uns 7 anys.
En tot cas, recorda als alemanys que l'entrega que se sol·licita es fa en relació a uns fets concrets amb transcendència penal i que correspondrà a les acusacions, i no a ell com a instructor, la qualificació final dels mateixos per un tipus penal concret.
D'altra banda, en una providència amb data del passat 8 de maig i notificada aquest divendres a les parts, el jutge Llarena forma peça separada pel que fa als set investigats que es troben fora d'Espanya, que són a més de Puigdemot a Alemanya, els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Lluis Puig (a Bèlgica) i Clara Ponsatí (a Escòcia) i també la secretària general d'ERC, Marta Rovira i l'exportaveu de la CUP, Anna Gabriel, fugides a Suïssa.
Amb això, el magistrat preveu donar impuls a la peça principal respecte de la resta d'investigats, que està pràcticament acabada, i evitar que els tràmits que requereixen la resta de processats en altres països llastrin l'agilitat del procés. S'obre així la possibilitat que Puigdemont i la resta de fugits puguin ser jutjats en el seu moment de forma separada de la resta.
CORREUS I TRUCADES DELS MOSSOS
Igualment a petició de la Fiscalia del Tribunal Suprem, el magistrat Llarena acorda altres diligències, com demanar a la magistrada que investiga la presumpta secessió de la cúpula dels Mossos d'Esquadra a l'Audiència Nacional, Carmen Llarena, els seus correus electrònics i trucades telefòniques entre els investigats en relació amb els incidents esdevinguts el 20 de setembre --dia de l'assalt a la Conselleria d'Economia-- i l'1 d'octubre del 2017.
Igualment reclama diversos documents al titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l'organització del referèndum de l'1-O, diferents documents, escoltes telefòniques, i informes econòmics realitzats per la Guàrdia Civil sobre possibles pagaments per a la consulta, dirigits a sustentar el delicte de malversació.
