Demana l'agenda de Jové i la declaració de Forn sobre que "no hi hauria col·lisió" entre policies "si el procés d'independència era pacífic"
MADRID, 11 gen. (EUROPA PRESS) -
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga els fets relacionats amb el procés sobiranista, ha citat a declarar el proper 1 de febrer el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i, entre el 30 i el 31 de gener, els exconsellers del Govern que van dimitir Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, tots ells en qualitat de testimonis.
En una providència amb data del 9 de gener del 2018, el magistrat també ha citat l'exdirector general de la policia catalana Albert Batlle.
Els primers a atestar seran Jané, Munté --exconsellera de Presidència de la Generalitat-- i Ruiz, que ho faran el 30 de gener a partir de les 10.45 hores.
Un dia després ho faran Jordi Baiget i Batlle, i l'1 de febrer conclourà la ronda de declaracions el coronel de l'Institut Armat, que va assumir la coordinació dels Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb l'objectiu de mantenir l'ordre públic en les actuacions relacionades amb l'organització de el 1-O.
Els quatre exconsellers --membres del PDeCAT-- i l'exdirector general dels Mossos van dimitir el passat mes de juliol després de la remodelació que va emprendre Carles Puigedmont en la seu Govern per reafirmar el compromís de l'Executiu català amb la celebració del referèndum.
L'"AGENDA DEL PROCÉS"
El jutge Llarena també acorda demanar al Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, que investiga els fets relacionats amb els preparatius del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, la còpia de l'agenda confiscada al domicili de Josep Maria Jové, 'número dos' de l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras --a la presó incondicional, investigat pels fets relacionats amb el procés independentista--.
En l'anomenada "agenda del procés", Jove va recollir entre febrer de 2015 fins al novembre del 2016 nombroses indicacions manuscrites sobre converses entre els membres del Govern cessat i la seva estratègia a seguir en el procés de desconnexió.
Una altra de les diligències que el jutge del Suprem demana al seu col·lega de Barcelona són els testimoniatges del contingut de dues trucades telefòniques: es tracta de les mantingudes entre Jové i Oriol Soler, i Carles Viver i Margarita Gil.
DECLARACIONS D'INVESTIGATS EN LA CAUSA
Finalment, Llarena també requereix la Guàrdia Civil que aporti elements objectius per acreditar una sèrie de declaracions atribuïdes a diferents exdirigents de la Generalitat com el seu expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull; i als líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Entre aquestes declaracions es troben les emeses per Sànchez en la Diada de 2015 i per aquest, Puigdemont i Cuixart en la mateixa manifestació d'un any després. Una altra d'elles és en la qual Forn va fer referència al fet que "no hi hauria col·lisió entre cossos policials, si el procés d'independència era pacífic".
Sobre Puigdemont també vol conèixer les paraules emeses sobre "quina era la lògica d'actuació policial per al supòsit que milions de persones intentessin votar l'1 d'octubre".
El jutge instructor demana, a més, les que s'atribueixen al director general dels Mossos d'Esquadra, Pere Soler, sobre que "les forces de seguretat tenen com a objectiu garantir els drets i no impedir-ne exercici".
TRANSFERÈNCIES DE L'"AMBAIXADA" CATALANA A BRUSSEL·LES
Tot això, a més de la sol·licitud a la Guàrdia Civil perquè
investigui tres transferències bancàries relacionades amb tres comptes corrents obertes per la Delegació de la Generalitat a Brussel·les en una sucursal del BBVA a la capital belga.
En concret, el jutge sol·licita que s'esbrini la possible relació de les tres transferències realitzades per la "ambaixada" catalana a Brussel·les, els dies 21 de setembre i 10 d'octubre de 2017, amb l'Acord de la Comissió Delegada del Govern per als Assumptes Econòmics del 15 de setembre amb la qual es fixava el control de les despeses de Catalunya.
Dos d'aquestes transferències per valor de gairebé 120.000 euros van ser dirigides el centre holandès que va enviar observadors per al referèndum il·legal de l'1 d'Octubre, The Hague Centre for Strategic Studies.
En aquest sentit, demana que s'identifiqui el "ordenant i destinatari, concepte en què es van realitzar i destinació actual dels fons" i l'ús de gairebé 140.000 euros.
La providència especifica que es rastregin les transferències de 58.250 euros i 61.450 euros destinades a The Hague Centri for Strategic Studies i altres 20.000 euros que es van destinar a la Delegació catalana a Croàcia.
