Publicat 01/07/2024 08:56

L'IVA de l'oli d'oliva se suprimirà des d'aquest dilluns fins al setembre i pujarà al 2% fins a desembre

Una persona sosté una ampolla d'oli, a 21 de juny de 2024.
David Zorrakino - Europa Press

MADRID, 1 jul. (EUROPA PRESS) -

L'impost sobre el valor afegit (IVA) de l'oli d'oliva baixarà a partir d'aquest dilluns, 1 de juliol, al 0% i es mantindrà suprimit fins al 30 de setembre, per després elevar-se al 2% entre octubre i desembre.

De la mateixa manera, el Govern espanyol també ha decidit mantenir la rebaixa de l'IVA al 0% dels aliments bàsics, com el pa, ous, verdures o fruita, fins al 30 de setembre i elevar el tipus al 2% entre octubre i desembre d'aquest any, coincidint amb que la previsió de la inflació dels aliments durant l'últim trimestre es va a veure moderada a la baixa.

El Reial decret llei aprovat la setmana passada pel Consell de Ministres i publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de mesures per afrontar les conseqüències econòmiques, també les socials, derivades dels conflictes a Ucraïna i Orient Pròxim inclou importants novetats entorn de l'IVA de l'oli d'oliva.

Aquest impost, en el que ja s'havia produït una rebaixa del 10% al 5% a l'oli d'oliva, passarà al 0% des d'avui i es mantindrà així fins al 30 de setembre. Després se situarà en el 2% entre l'1 d'octubre i el 31 de desembre.

A més, el Reial decret llei inclou la modificació de la Llei de l'IVA perquè l'oli d'oliva passi a formar part de la cistella de productes i aliments bàsics, per la qual cosa tindrà sempre un tipus superreduït, una vegada concloguin les rebaixes extraordinàries de l'impost.

El tipus superreduït a Espanya és del 4%. Això significa que quan els tipus tornin a la normalitat, l'IVA de l'oli d'oliva serà del 4% en comptes del 10% que venia suportant durant tot aquest període anterior.

Així mateix, es prorroguen també fins al 30 de setembre els tipus del 5% de l'IVA per a la pasta i els olis de llavor. A partir de l'1 d'octubre i fins al 31 de desembre, el tipus se situarà en el 7,5%.

Segons avança el Govern central en la norma publicada al BOE, el 31 de desembre serà el moment en el que la reducció de preus permetrà la supressió d'aquestes mesures excepcionals i transitòries, "sense afectar al poder adquisitiu de les famílies".

"D'aquesta forma, es garanteixen preus finals raonables d'aquests aliments fins a la plena normalització del mercat que, previsiblement, es produirà durant l'últim trimestre d'aquest any i continuarà el 2025", s'argumenta en el text.

No obstant això, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va explicar durant la presentació del Reial decret llei que l'Executiu acompanyarà les famílies i el teixit productiu "el temps que sigui necessari per recuperar la normalitat".

REBAIXA DE L'IRPF A 5,2 MILIONS DE PERSONES: ESTALVI D'1.385 MILIONS

Una altra de les mesures que es recullen en el Reial decret llei és la rebaixa de l'IRPF, que evitarà que les persones que cobrin el salari mínim interprofessional tributin en l'impost sobre la renda.

El Govern ja va modificar anteriorment el reglament de l'IRPF per evitar que aquests treballadors tinguessin ja des d'aquest any 2024 retencions en les seves nòmines mensuals i el que l'Executiu fa ara és incloure la mesura en la pròpia llei de l'IRPF.

L'any passat es va elevar aquest llindar mínim per practicar retencions de 14.000 a 15.000 euros. Ara es torna a incrementar-ho fins al 15.876 euros, és a dir, l'equivalent al salari mínim interprofessional en còmput anual.

No obstant això, els col·lectius que es beneficien per aquesta mesura són més amplis, donada la pròpia progressivitat de l'impost, aconseguint la millora fins a les rendes que arriben als 22.000 euros.

Amb tot, i segons Montero, aquesta rebaixa de l'IRPF beneficia 5,2 milions de contribuents, especialment són assalariats i pensionistes amb rendes baixes i mèdies que aconseguiran un estalvi d'1.385 milions d'euros.

Així, la suma de les mesures fiscals incloses en aquest reial decret, tant l'IVA com l'IRPF, suposen per a les famílies un estalvi de 3.000 milions d'euros a l'any.

PUJADA SALARIS DE FUNCIONARIS I MESURES PER A COL·LECTIUS VULNERABLES

La norma també recull la pujada salarial del 2% pels més de tres milions emprats públics prevista per aquest any, que es cobrarà de forma immediata, a partir de la nòmina de juliol, i amb efectes retroactius des de l'1 de gener. A aquest 2% se li sumarà un 0,5% addicional en funció de l'evolució de la inflació que s'aprovarà al gener de 2025, però referit a l'exercici 2024.

En relació amb els col·lectius vulnerables el Govern central ha estès la vigència de l'escut social, que inclou fins a final d'any prohibició de tall de subministrament d'aigua i energia a consumidors vulnerables i l'extensió dels descomptes del bo elèctric fins al 30 de juny de l'any 2025. A més, en l'àmbit de la tarifa d'últims recursos de la TUR de gas natural, el decret concedeix el caràcter indefinit.

PROHIBICIÓ D'ACOMIADAR SI ES REBEN AJUDES PÚBLIQUES

Així mateix, el Govern espanyol ha decidit estendre fins al 31 de desembre d'aquest any la prohibició d'acomiadar per augment de costos a les empreses beneficiàries d'ajudes públiques. L'incompliment d'aquesta obligació comportarà el reintegrament de l'ajuda rebuda.

"Per a aquelles empreses beneficiàries de les ajudes directes previstes en el present Reial decret llei, l'augment dels costos energètics no podrà constituir causa objectiva d'acomiadament fins al 31 de desembre de 2024", es detalla en el BOE.

A més, les empreses que s'acullin a les mesures de reducció de jornada o suspensió de contractes regulades a l'article 47 de l'Estatut dels Treballadors per causes relacionades amb la invasió d'Ucraïna i que es beneficiïn de suport públic no podran utilitzar aquestes causes per realitzar acomiadaments

Contador



www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés