Considera que si canviés d'estatus, Catalunya tindria una situació conflictiva per finançar-se als mercats
MADRID, 7 abr. (EUROPA PRESS) -
Lituània considera que la deriva sobiranista a Catalunya és una qüestió "interna" que ha de ser resolta per Espanya, el sistema legal del qual "és més que democràtic", ha assenyalat avui el ministre d'Exteriors d'aquest país bàltic, Linas Linkevicius, després d'entrevistar-se a Madrid amb el seu col·lega espanyol, José Manuel García-Margallo.
En una entrevista amb Europa Press, Linkevicius ha reconegut que si es produís algun canvi a l'estatus actual de Catalunya, es produiria una situació "conflictiva" amb vista al seu finançament als mercats, per exemple, però ha refusat entrar en detalls, ja que es tracta d'un assumpte intern espanyol.
Després de confiar que Espanya sigui capaç de resoldre aquest assumpte internament, ha recordat que a l'exterior el que s'ha de "tenir en compte i respectar" és el que s'ha dit en resolucions adoptades per l'Assemblea General de l'ONU respecte que aquest tipus de decisions sobre secessions de territoris, perquè siguin legals, "han d'estar conforme a les Constitucions nacionals dels països".
Fa uns mesos Espanya va convocar l'ambaixadora lituana a Espanya per protestar per unes declaracions que el seu primer ministre va fer a un mitjà de comunicació, mostrant-se "molt content" que l'exemple de la Via Bàltica que el 1989 van fer Lituània, Letònia i Estònia ara "inspiri" els catalans, en al·lusió a la cadena humana que va promoure l'Assemblea Nacional Catalana el setembre de l'any passat.
Després d'aquesta protesta, Linkevicius ha assenyalat en una roda de premsa a Vílnius amb el ministre García-Margallo que seria "molt incorrecte" comparar la situació de l'extinta URSS i de Lituània fa anys amb l'actual d'Espanya.
ENTRADA DE LITUÀNIA A L'EURO
Linkevicius ha parlat avui amb el seu col·lega espanyol dels plans del seu país per entrar a l'euro "a principis del 2015". Segons la seva opinió, Lituània està complint els criteris de convergència de Maastricht, per la qual cosa confia que els seus socis de la UE aprovin durant l'estiu la seva entrada a la moneda comuna.
Amb el ministre García-Margallo també ha parlat de la situació actual a Ucraïna i de la necessitat que la UE destini "més recursos" a "augmentar i millorar" les seves interconnexions energètiques, perquè estan "realment antiquades".
Segons la seva opinió, els europeus haurien, a més, de dotar-se d'una "política energètica exterior comuna" a més de construir un verdader mercat del gas europeu, objectius, ha dit, que també són una "prioritat" per a Espanya.
SANCIONS A RÚSSIA
Respecte a les discussions a la UE sobre les sancions a Rússia, ha advertit que el pas a una 'tercera fase' de sancions, de tipus econòmic, hauria d'estudiar-se de manera molt "curosa", ja que "el dany pot ser recíproc".
Linkevicius ha lamentat que tot i les sancions adoptades ja contra Rússia (suspensió de les negociacions sobre visats i sobre l'acord d'associació, a més de la prohibició a una sèrie de dirigents de viatjar a la UE) Rússia no hagi donat cap pas cap a una rebaixa de la tensió.
D'altra banda, en relació amb la candidatura espanyola a ingressar al Consell de Seguretat per al bienni 2015-2016, Linkevicius no ha revelat si Lituània votarà per Espanya, davant dels seus altres dos rivals, Turquia i Nova Zelanda. "Estem considerant totes les opcions", ha respost.
