Considera que no és comparable la situació actual a Espanya amb l'"ocupació soviètica" que hi havia als països bàltics
MADRID, 16 set. (EUROPA PRESS) -
El Govern de Lituània ha adduït a una "errònia interpretació" unes declaracions del seu primer ministre, Algidas Butkevicius, en les que donava a entendre un suposat suport a una eventual independència de Catalunya, i ha assegurat que aquest assumpte intern d'Espanya deu resoldre's respectant la Constitució.
En un comunicat del Ministeri d'Exteriors, Lituània defensa que "no és correcte i no es pot comparar l'ocupació soviètica dels països bàltics amb la situació a Espanya", país al qual ha definit com a democràtic a més de soci pròxim tant a la UE com a l'OTAN.
Així les coses, el país bàltic, que actualment ocupa la presidència de torn de la UE, ha subratllat que "tots els assumptes domèstics han de ser solucionats segons les mesures democràtiques i legals, que existeixen al país, respectant la Constitució".
"Lituània especialment valora la cooperació bilateral i multilateral amb Espanya" per la qual cosa, afegeix el comunicat, confia que "les tendecioses publicacions no afectaran la nostra entesa i relacions".
El Ministeri d'Exteriors manifesta la seva "preocupació per la tendenciosa i errònia interpretació en els mitjans de comunicació espanyols de la posició lituana sobre Catalunya", referint-se a les declaracions del seu primer ministre.
El ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, havia convocat aquest dilluns l'ambaixadora de Lituània, Audra Plepyte Jara, per protestar per les paraules del primer ministre i recordar tant la normativa europea sobre l'entrada de nous estats en el bloc comunitari, que exigeix l'aprovació de tots, i el marc constitucional que existeix a Espanya.
Margallo també havia convocat per avui l'ambaixador de Letònia, després que el seu primer ministre fes unes declaracions similars arran de la cadena humana que es va formar el passat 11 de setembre a Catalunya amb motiu de la Diada i en suport a la independència.
La cadena humana, que va aplegar 1,6 milions de persones, va prendre com a referència a la feta pels països bàltics abans de la seva independència. Sobre aquesta qüestió, el Govern lituà ha manifestat que "estem orgullosos del camí que el poble de Lituània va fer cap a la seva independència i de la Via Bàltica, que va unir tres nacions bàltiques amb l'aspiració de posar el final a l'ocupació soviètica".
