MADRID, 30 juny (EUROPA PRESS) -
L'economia espanyola va patir l'impacte de la crisi del coronavirus i va retrocedir un 5,2% el primer trimestre, la pitjor caiguda trimestral que s'ha registrat en la sèrie històrica de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que arrenca el 1970. Fins ara, el descens trimestral del PIB més destacat era el del primer trimestre del 2009 (-2,6%).
Així ho ha confirmat Estadística aquest dimarts després de publicar les dades de Comptabilitat Nacional del primer trimestre, semblants a les que va avançar a final d'abril.
En aquest sentit, Espanya ja albira la recessió perquè es dona per fet una contracció del PIB el segon trimestre, superior a la del primer, per la paralització econòmica arran de l'estat d'alarma.
Durant els tres trimestres precedents (segon, tercer i quart trimestre del 2019), l'economia espanyola anava creixent a taxes del 0,4%.
En taxa interanual, el PIB del primer trimestre es va contreure un 4,1% en relació amb l'1,8% del trimestre anterior. Es tracta de la pitjor reculada des del segon trimestre del 2009, quan l'economia espanyola es va contreure un 4,4% interanual. No es registraven dades negatives del PIB des de final del 2013.
La demanda nacional va restar 3,7 punts a la variació interanual del PIB el primer trimestre, 5 punts inferior a la del quart trimestre. D'altra banda, la demanda externa va restar 0,4 punts, nou dècimes menys que el trimestre passat.
Les dades trimestrals mostren un enfonsament del consum de les llars del 6,6% en comparació amb el creixement del 0,1% del trimestre anterior. Per contra, la despesa pública va pitjar l'accelerador entre gener i març i va créixer un 1,8%, l'alça més elevada en dotze anys, concretament des del primer trimestre del 2008.
A més, la despesa en consum de les institucions sense finalitats de lucre i al servei de les llars va avançar un 0,8%, cinc dècimes més que el trimestre precedent.
La inversió, de la seva banda, va registrar durant el primer trimestre la pitjor caiguda en onze anys (des del segon trimestre del 2009), després de retrocedir entre gener i març un 5,7%.
L'INE assenyala que la situació que ha provocat el coronavirus fa que certes variables, com les hores treballades efectives, actualment siguin més rellevants a l'hora de mesurar l'evolució de l'ocupació. "És la que reflecteix de manera més clara els efectes induïts en l'ocupació pel brot de covid-19 i les mesures que s'han adoptat", apunta.
L'ocupació de l'economia, en termes d'hores treballades, va caure el primer trimestre un 5% respecte al trimestre anterior. Aquesta taxa és inferior a la dels llocs de treball equivalents a temps complet (del -1,9%, que suposa 2,8 punts menys que el quart trimestre) per la reducció que s'observa en les jornades mitjanes a temps complet (-3,1%).
En termes interanuals, les hores treballades decreixen un 4,2%, taxa 5,6 punts inferior a la del quart trimestre del 2019. D'altra banda, els llocs equivalents a temps complet retrocedeixen un 0,6%, 2,6 punts menys que el quart trimestre, la qual cosa suposa que en un any s'han destruït 102.000 llocs de treball equivalents a temps complet.
