Actualitzat 22/06/2021 18:46 CET

L'indult a Junqueras, Forn, Rull i Turull fixa que no podran tornar a cometre delictes greus en 6 anys

La ministra portaveu, María Jesús Montero, compareix en una roda de premsa després del Consell de Ministres en el qual s'han aprovat els indults als presos independentistes a la presó, el 22 de juny del 2021, a Madrid (Espanya).
EUROPA PRESS/B.Ciscar.POOL - Europa Press

El Govern espanyol calcula que el Suprem aplicarà la mesura dimecres

MADRID, 22 juny (EUROPA PRESS) -

Els indults que ha aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres per als nou condemnats del procés independentista a Catalunya fixen un període de seguretat d'entre tres i sis anys que condiciona el perdó al fet que els beneficiaris no tornin a cometre delictes greus. Es tractaria de delictes penats amb més de cinc anys de presó.

El període més alt, de sis anys, s'imposa a l'ex-vicepresident Oriol Junqueras, als exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull; seguits dels líders socials Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, els quals no podran tornar a reincidir en cinc anys si no volen que s'invalidi la mesura de gràcia.

Després d'aquests períodes estan els que s'imposen a l'exconseller Raül Romeva i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que s'estableix en quatre anys, mentre que en el cas de Dolors Bassa el termini es fixa en tres anys, el més baix, segons han assenyalat fonts governamentals.

Els indults suposen extingir totalment les penes de presó que els falta complir als nou condemnats per sedició i malversació, tot i que les penes d'inhabilitació que el Tribunal Suprem els va imposar es mantenen intactes, atès que s'ha indultat per penes, no per delictes.

EL REI TAN SOLS COMPLEIX UN PAPER INSTITUCIONAL

Aquest perdó prendrà forma d'un reial decret que ha de signar el rei, després de la qual cosa es publicarà en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), moment en el qual el procediment quedarà en mans del Suprem, com a tribunal sentenciador, per excarcerar-los.

Segons ha explicat la ministra portaveu del Govern espanyol i d'Hisenda, María Jesús Montero, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Felip VI "no té intervenció política" en aquest tràmit, sinó que exerceix un paper netament institucional.

D'aquesta manera ha volgut contestar un cop més des de La Moncloa a les "desafortunades" paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, "que va posar el focus sobre el cap de l'Estat", malgrat que no té cap responsabilitat política en aquest afer, ha emfatitzat.

Montero ha aclarit que el Govern central enviarà el reial decret "immediatament" a la Zarzuela, perquè a continuació es publiqui en el BOE, i dona motiu al fet que el Suprem hi intervingui per materialitzar la decisió que s'ha aprovat aquest dimarts.

Les fonts governamentals han indicat que, tot i que l'alt tribunal ja està al corrent dels indults de manera oficiosa, no esperen que actuï fins que els indults es publiquin en el BOE, fet que previsiblement passarà dimecres.

ANÀLISI "INDIVIDUALITZADA"

Les mateixes fonts han explicat que l'argumentació jurídica dels indults és la mateixa per als nou expedients, que es basa en raons d'utilitat pública, perquè el Govern espanyol entén que obren la porta a una nova etapa que permetrà abandonar l'actual paràlisi i avançar cap al diàleg amb l'objectiu d'aconseguir una solució consensuada dins del marc constitucional.

En aquest sentit, l'executiu central ha sospesat que el perdó reportarà més beneficis que la continuïtat d'aquestes nou persones a la presó --que creu que tan sols aprofundirà en el "victimisme" de l'independentisme català--, i afavorirà la reconstrucció de les relacions polítiques i "afectives" entre els mateixos catalans i entre la societat catalana i la resta d'Espanya.

Amb això, l'executiu central ha deixat de banda les raons de justícia i equitat que també contempla la llei d'indult per concedir la mesura de gràcia.

No obstant això, les fonts que s'han consultat han subratllat que s'ha dut a terme una anàlisi "individualitzada", cas a cas, a l'hora de fixar el temps durant el qual es pot executar la condició resolutòria que acompanya els indults com una garantia que els mateixos es compleixen.

La condició resolutòria implica que durant els anys que s'han establert per a cada pres no podran ser condemnats en ferm a un delicte greu (penat amb cinc anys de presó), siguin sedició, malversació o d'altres. I, si ho fan, hauran de suportar la nova condemna i els anys de presó que ara se'ls ha perdonat.

Les fonts han apuntat que per situar cada pres en aquesta forqueta d'entre tres i sis anys s'ha tingut en compte el penediment que, en canvi, no s'ha valorat en la decisió general de concedir o no l'indult.

Així, s'ha imposat el període més llarg -aquests sis anys en els quals no se'ls podrà condemnar per un delicte greu-- als qui han expressat la seva "contumàcia" en la via unilateral, tot i que s'han valorat altres qüestions com la seva participació activa al debat polític i la seva capacitat de lideratge.

BORRÀS, VILA I MUNDÓ

El Govern espanyol tan sols ha valorat nou de les dotze peticions d'indult, i ha rebutjat les que s'han plantejat a favor dels tres condemnats per desobediència: Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó.

I això, han manifestat aquestes fonts, perquè el Suprem ja ha donat per extingida la responsabilitat penal dels exconsellers per haver complert el període d'inhabilitació i haver pagat les multes que van rebre.

Les mateixes fonts han volgut deixar clar que la decisió de l'executiu central de concedir els indults no qüestiona la decisió del Suprem, i recalquen que la sentència del procés és "inamovible".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés