La marxa finalitzarà al Parlament on seran rebuts per Torra i Torrent
BARCELONA, 30 set. (EUROPA PRESS) -
Les entitats sobiranistes han convocat per a aquest dilluns als ciutadans a una marxa per Barcelona per commemorar el primer aniversari de l'1 d'octubre i "reivindicar el compliment del mandat" del referèndum.
La manifestació, amb el lema 'Recuperem l'1-O', ha estat convocada per la 'Plataforma 1 d'Octubre' que aglutina a diverses entitats independentistes d'entre les quals destaquen Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i els Comitès de Defensa de la República (CDR).
Començarà a les 18.30 hores a plaça Catalunya i finalitzarà davant del Parlament, fet que ha generat polèmica entre les files sobiranistes: en aquesta ocasió el destinatari de la protesta no és el Govern central, sinó el Govern de la Generalitat i els partits sobiranistes perquè consideren que no estan fent prou per defensar la independència.
Fonts de l'organització consultades per Europa Press han explicat que la capçalera de la marxa estarà formada per persones anònimes que van participar en l'1-O --no per líders polítics-- i que portaran urnes amb desitjos dins.
En arribar al Parlament, representants de la plataforma organitzadora seran rebuts pel president de la Generalitat, Quim Torra, i el president de la Cambra, Roger Torrent.
URNES, PAPERETES I CÀRREGUES
La jornada del referèndum de fa un any va començar en realitat dos dies abans de la pròpia votació: el divendres 29 de setembre, milers de ciutadans es van tancar als col·legis electorals per evitar que fossin clausurats per la policia i aconseguir que la gent pogués votar.
La matinada de diumenge, a poques hores d'iniciar-se la votació, van començar a arribar les urnes als centres, que havien estat custodiades en secret per particulars, i la majoria de col·legis van aconseguir obrir les seves portes malgrat l'oposició del Govern central.
A les 8 hores el Govern va anunciar per sorpresa que el cens seria "universal", és a dir, que davant la dificultat per accedir en alguns punts de votació, els ciutadans podrien dirigir-se a qualsevol col·legi sense necessitat que fos al que prèviament li havia assignat la Generalitat.
En les primeres hores van començar les actuacions que van marcar la jornada: agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van realitzar càrregues contra ciutadans concentrats als col·legis, van aconseguir tancar-ne alguns i emportar-se urnes, però la gent va seguir votant.
2 MILIONS DE VOTS, MIL FERITS
Malgrat aquestes intervencions policials, i segons dades de la Generalitat, aquell dia van aconseguir votar 2.286.217 ciutadans: 2.044.038 a favor de la independència (90,18%); 177.547 en contra (7,83%); 44.913 en blanc (1,98%) i 19.719 vots van ser declarats nuls.
El 20 d'octubre la Conselleria de Salut, llavors liderar per Toni Comín, va oferir l'últim balanç de ferits: 1.066 persones van ser ateses a conseqüència de les càrregues: 991 el dia de el 1-O i 75 en dies posteriors.
Després del referèndum es va iniciar un octubre intens per a la política catalana: el dia 3 va haver-hi un 'aturada de país' per protestar per les càrregues; el 10 Puigdemont va suspendre la declaració d'independència que tenia prevista; el 27 va ser Parlament qui sí la va declarar, i aquest mateix dia es va aplicar l'article 155 per intervenir l'autonomia catalana.
Un mes i un dia després de la votació, el 2 de novembre, tots els membres del Govern cessat que no s'havien anat a viure a Bèlgica van entrar a la presó preventiva per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.
