Tres empresonats han delegat el seu vot i el Govern central no ho recorrerà
BARCELONA, 17 gen. (EUROPA PRESS) -
L'independentisme tornarà a controlar la Mesa del Parlament en la XII legislatura, que ha començat a caminar aquest dimecres amb la constitució de la Cambra i amb l'elecció de Roger Torrent (ERC) com a president de la institució.
La Mesa queda composta per quatre independentistes: Torrent; el vicepresident primer, Josep Costa (JuntsxCat); el secretari primer, Eugeni Campdepadrós (JuntsxCat), i la secretària quarta, Alba Vergés (ERC), mentre que n'hi haurà tres no independentistes: el vicepresident segon, José María Espejo-Saavedra (Cs); el secretari segon, David Pérez (PSC), i el tercer, Joan García (Cs).
La Mesa és l'òrgan director del Parlament i el seu control dona molt poder en ordenar els debats de la legislatura: en el mandat anterior, per exemple, va ser decisiva per a permetre debats i votacions que havia prohibit prèviament el Tribunal Constitucional (TC).
Torrent ha debutat amb un discurs compatibilitzant la crítica a l'article 155 i a l'Estat per la situació dels vuit encausats sobiranistes, amb apel·lacions al "enteniment, el diàleg i a la convivència" de tots els grups.
Ha defensat que a la Cambra ha de parlar-se "de tot" sense defugir cap debat, en clara al·lusió als temes sobre la independència, però no ha emprat termes com a 'presos polítics', 'exili' i 'República'.
Fa poc més de dos anys, quan Carme Forcadell va accedir a la Presidència, va concloure el seu primer discurs davant la Cambra amb un "Visca la república catalana!", i aquest dimecres ell ha optat per "Visca la democràcia i visca Catalunya!".
El discurs ha suscitat reaccions no previstes: la CUP li ha enlletgit no al·ludir al referèndum de l'1-O ni a la declaració de la República, i el PP s'ha felicitat pel "to conciliador" de part de les seves paraules.
VOT DELEGAT
El punt conflictiu que presentava el ple era si els independentistes demanarien que els seus vuit diputats encausats --tres a la presó i cinc a Bèlgica-- deleguessin el vot en diputats dels seus grups que sí que eren a l'hemicicle.
El president del Govern central, Mariano Rajoy, havia advertit que impugnaria davant el Tribunal Constitucional si es demanava el vot delegat pels qui són a Bèlgica, i que estudiaria si fer-ho si es demanava pels tres que són a la presó.
JuntsxCat i ERC han demanat la delegació del vot pels qui són a la presó, no pels qui són a Bèlgica, la qual cosa ha evitat iniciar la legislatura amb una primera confrontació directa amb el Govern central.
Després de saber-se la decisió de JuntsxCat i ERC, fonts de la Moncloa han explicat que el Govern central no preveu recórrer la delegació de vot dels tres empresonats, confirmant així que la legislatura a Catalunya no comença amb un nou conflicte.
La decisió de no demanar la delegació del vot pels cinc encausats de Bèlgica ha suposat triar la Mesa sense el vot de Carles Puigdemont --que fins avui ha defensat que ell pot exercir de president de la Generalitat sense haver de tornar de Bèlgica--.
COMENCEN 10 DIES HÀBILS
La primera missió de Torrent és precisament obrir una ronda de contactes amb els grups per després proposar un candidat a president de la Generalitat, i té 10 dies hàbils per fer-ho, per la qual cosa el ple d'investidura no pot anar més enllà del 31 de gener.
JuntsxCat vol investir Puigdemont a distància i això planteja un doble conflicte: entre sobiranistes, ja que ERC no veu clar el moviment i encara no ha donat el seu aval; i amb l'Estat, ja que Rajoy va dir que mantindria el 155 si s'investia de nou Puigdemont des de Bèlgica.
JuntsxCat i ERC van anunciar aquest dimarts una acord perquè el candidat proposat sigui Puigdemont, però els republicans han aclarit que això encara no suposa l'aval definitiu perquè sigui investit a distància, per la qual cosa les negociacions s'intensificaran.
ERNEST MARAGALL, CRITICAT
El diputat d'ERC Ernest Maragall ha estat l'encarregat de dirigir el primer ple per ser el diputat de més edat i perquè Torrent encara no havia estat elegit, i ha fet un discurs crític amb l'Estat acusant-lo de voler "castigar i humiliar" a Catalunya.
Les seves paraules han estat aplaudides per la bancada independentista però criticades per partits com Cs i el PSC; la líder dels primers, Inés Arrimadas, l'ha acusat d'aprofitar el seu càrrec circumstancial per fer "un míting d'ERC"; i Eva Granados (PSC) ha titllat de sectari el seu discurs.
