Junts i ERC encaren els seus processos congressuals i la CUP finalitza el seu procés de refundació
BARCELONA, 30 set. (EUROPA PRESS) -
L'independentisme afronta aquest dimarts el 7 aniversari de l'1-O sense majoria al Parlament i dividit, amb Junts i ERC pendents dels seus respectius congressos, amb la CUP a l'etapa final del Procés de Garbí per triar nou Secretariat Nacional, i davant del nou cicle polític marcat per l'arribada a presidncia de la Generalitat del socialista Salvador Illa.
La falta de cohesió entre formacions i el context intern de cadascuna condicionen un aniversari de l'1-O: no s'han convocat accions unitries, encara que l'ANC i CDR Catalunya han convocat una concentració a les 20 hores a la plaa de Sant Jaume.
Davant de les divergncies, emmarcades per la decisió d'ERC d'investir a Illa i en la necessitat de "rebaixar hostilitats" amb els republicans, Junts proposa en la seva ponncia ideolgica de cara al seu congrés de finals d'octubre crear una entitat paraigua que aglutini partits i societat civil per debatre sobre el futur de l'independentisme.
En el Parlament, Junts lidera l'oposició al Govern d'Illa com a segona fora en la cmera, mentre que ERC manté la seva voluntat de negociar amb l'Executiu en el marc de l'acord d'investidura amb els socialistes.
JUNTS: "RELLANAR L'INDEPENDENTISME"
Amb la vista posada al congrés dels dies 25, 26 i 27 d'octubre a Calella (Barcelona), Junts obrir la direcció a nous afiliats en eliminar el requisit dels 6 mesos de militncia, amb l'objectiu de renovar l'organització i incorporar "actius i talents".
Tant Borrs com Turull han indicat que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont seguir tenint un paper molt actiu després del congrés del partit pel seu "lideratge de referncia" per a l'independentisme.
Així mateix, Junts es proposa que el congrés serveixi per recompondre el partit i "rellanar l'independentisme" i no per parlar de crrecs.
QUATRE CANDIDATURES EN ERC
ERC també encara les setmanes prvies al seu congrés, que se celebrar el 30 de novembre, enmig d'un debat marcat per la 'estructura B' que presumptament va promoure controvertides campanyes de comunicació, com la dels cartells difamatoris contra els germans Maragall i l'Alzheimer.
Actualment hi ha quatre candidatures que es disputen la futura adrea: una impulsada pel sector proper a l'actual secretria general en funcions, Marta Rovira; una altra liderada per l'expresident del partit, Oriol Junqueras; i dues llistes crítiques amb l'estratgia de pactes dels republicans en els últims anys.
Al congrés del 30 de novembre, els militants hauran de triar entre una de les quatre candidatures: si cap supera el 50% dels vots el partit anir a una segona volta al cap de 15 dies, en la qual s'enfrontarien les dues llistes més votades, segons recullen els estatuts del partit.
La "renovació" és una de les constants entre les quatre candidatures, encara que l'ex-presidenta del Parlament, Carme Forcadell --militant d'ERC--, va avisar fa dues setmanes que les posicions dins del partit estan, textualment, absolutament polaritzades, unes en contra d'unes altres i barallades.
EL 'PROCÉS DE GARBÍ' DE LA CUP
Per la seva banda, la CUP va culminar la setmana passada la seva 'Procés de Garbí', arran del com crear una secretaria general del partit i una figura de coordinació, dos nous perfils amb els quals fins ara no explicava la formació.
El partit triar el seu nou Secretariat Nacional --l'Executiva que ha d'estar formada entre 9 i 15 persones-- i més d'un 50% de la seva militncia haur d'avalar-la perqu sigui escollida en una elecció telemtica que se celebrar del 6 al 8 d'octubre.
El nou Secretariat Nacional per primera vegada ampliar el seu mandat de dos a quatre anys, després que així ho hagi decidit la formació després de la seva reorganització en el denominat 'Procés de Garbí'.
En la seva carta de presentació, els 15 integrants de l'única candidatura reconeixen que el moment polític actual "és de desencantament" i que la CUP no ha obtingut els resultats electorals desitjats, per la qual cosa l'organització no passa pel seu millor moment, textualment.
La CUP prioritzar una acció política des de tres vessants: "A través de la batalla per l'hegemonia, la consecució de conquestes i la generació de conflictes", segons recull la seva ponncia política.
