Reconeix que mai el FMI o el Banc d'Espanya no van cometre errors de previsió "de gran magnitud" com en el segon semestre del 2011
MADRID, 13 maig (EUROPA PRESS) -
L'exgovernador del Banc d'Espanya Luis María Linde ha revelat que Bankia va rebre una bestreta del rescat bancari de 4.500 milions d'euros el setembre del 2012 per "evitar la catstrofe" que suposava que el Banc Central Europeu (BCE) li retirés la condició de contrapartida.
Així ho ha indicat durant la seva compareixena com a testimoni en el judici per la sortida a Borsa de Bankia que se celebra a l'Audincia Nacional de San Fernando de Henares (Madrid), en qu ha destacat la "greu" situació econmica que es va viure a Espanya a finals del 2011 i principis del 2012, que es va reflectir en la liquiditat proporcionada pel BCE a la banca espanyola i a Bankia.
Luis María Linde ha reconegut que BFA-Bankia era el primer problema del sistema bancari espanyol quan va ser nomenat governador del Banc d'Espanya el juny del 2012, a causa que pocs mesos després l'entitat va arribar a deure 82.000 milions d'euros al Banc Central Europeu (BCE), un 20% del total, "en una situació gravíssima, desconeguda des de la Guerra Civil".
Segons ha relatat, al comenament del 2012 la banca espanyola havia rebut del BCE al voltant de 150.000 milions, dels quals 20.000 pertanyien a BFA-Bankia. "La situació es va agreujant en l'economia espanyola i europea, va pujar el deute i vam arribar a l'octubre i el banc devia 409.000 milions, el 40% del PIB, i BFA 82.000 milions", ha revelat.
"Aix vol dir que Espanya patia un autntic collapse financer, estvem en una situació desconeguda a Espanya, la més greu des de la Guerra Civil", ha afirmat Linde, que ha reconegut que BFA "pesava bastant" en aquesta situació i que, si bé no era l'únic problema del sistema bancari, sí que era el més important. La raó era la grandria: "Una entitat que l'octubre del 2012 deu al BCE 82.000 milions és un problema greu".
El mes d'agost d'aquell any, Bankia va presentar els seus comptes del primer semestre del 2012, que reflectien "unes prdues molt importants" per les provisions i que collocaven BFA-Bankia en un incompliment dels recursos propis que podia agreujar-se a causa dels problemes de liquiditat que presentava tot el país.
Aquesta situació posava en risc la condició de contrapartida de BFA-Bankia per part del BCE, que de retirar-se implicaria que el supervisor internacional sollicités la devolució de tot el préstec, la qual cosa va motivar que Bankia rebés una injecció de liquiditat de 4.500 milions del FROB com a bestreta del préstec que rebria el sistema financer espanyol per part de la Unió Europea.
"Per evitar aquesta catstrofe imminent, a la vista dels riscos que plantejava aquesta situació, es va instrumentar aquest préstec per restablir la posició de recursos propis i que el BCE no li tragués la qualitat de contrapartida", ha explicat Linde, que ha assegurat que va ser una bona decisió perqu es va evitar aquesta "catstrofe".
En la mateixa línia, Linde ha criticat la "tendncia a ignorar" que a Espanya va haver-hi una segona recessió econmica, i ha reconegut que mai el FMI o el Banc d'Espanya no van cometre errors de previsió de gran magnitud com en el segon semestre del 2011, quan van estimar el que passaria el 2011 i 2012.
