Fa propostes per equilibrar més bé l'anivellament entre autonomies mantenint la solidaritat
BARCELONA, 25 març (EUROPA PRESS) -
El VI Informe de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) de la UB sobre federalisme fiscal i finances públiques adverteix que el sistema de finançament autonòmic, els fons de suficiència, de competitivitat i de cooperació alteren l'anivellament entre comunitats i acaben donant "resultats erràtics i poc justificables".
La investigadora de l'IEB Maite Vilalta ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que aquests tres fons d'ajust haurien d'eliminar-se perquè distorsionen l'efecte del fons de garantia, que considera millorable però que ja funciona com a instrument d'anivellament entre les comunitats amb més i menys recursos.
Per combatre els problemes actuals del mecanisme d'anivellament, l'informe proposa incorporar-hi les comunitats forals, que ara no hi participen, i que com a resultat tenen gairebé el doble de recursos per habitant que la mitjana de la resta d'autonomies.
Un dels autors de l'informe, el professor Jorge Martínez-Vázquez, sintetitza en el seu article que es tracta de "trobar un nou equilibri entre l'anivellament com a goma d'enganxar social i l'anivellament com a font de descontentament a les regions contribuents netes", com és el cas de Catalunya.
Tant per eliminar els tres fons d'ajust com per incloure les comunitats forals en el mecanisme d'anivellament, els autors proposen fixar un període d'adaptació amb un model transitori, però que permeti evolucionar cap a un nou model, en comptes de perpetuar l''statu quo' dels últims 35 anys, cosa que també implica reformes constitucionals.
MÉS AUTONOMIA TRIBUTÀRIA
El document també incideix en la necessitat de més autonomia tributària per a les comunitats, ja que actualment només tenen capacitat de decisió i gestió sobre el 13% dels ingressos procedents d'impostos, cosa que "limita en excés" el seu marge de maniobra per aconseguir ingressos i, per tant, per tenir una autonomia real, ha assenyalat Vilalta.
Si es dóna més autonomia tributària en línia amb una Espanya més federal, també es requeririen més òrgans de coordinació entre comunitats --i en la seva jurisdicció els municipis-- i d'aquestes amb l'Estat federal, ja que, perquè el sistema sigui eficient, hi ha d'haver una gran cooperació.
Martínez-Vázquez advoca per una estructura d'administració tributària separada, però amb àmplies opcions de cooperació en matèria de recaptació i ús d'informació entre els diferents nivells.
Vilalta ha sostingut que, si hi ha "lleialtat institucional", pot haver-hi una única Agència Tributària federal que recapti i reparteixi àgilment els ingressos segons el que correspongui a cada nivell d'administració.
EL CANADÀ
L'informe dedica un article al federalisme asimètric al Canadà --el Quebec té més autonomia que altres regions del país--, basat en un repartiment de la fiscalitat entre els diferents nivells d'administració i un anivellament des de l'administració federal que no perjudica els territoris més rics, i alhora afavoreix els més pobres, ja que se'ls subvenciona amb part de la recaptació tributària que és competència de la federació, i cada autonomia manté els ingressos de la recaptació que és de la seva competència.
Amb tot, el seu autor assenyala que també hi ha tensions amb aquest model, i que un alt grau d'autonomia també suposa més despeses per mantenir una estructura pròpia, per la qual cosa el benefici econòmic net no serà "quantiós".
