BARCELONA, 4 ago. (EUROPA PRESS) -
L'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) de la Generalitat sosté que el Tribunal Constitucional (TC) va situar "en un pla subordinat" els drets de representació política de líders independentistes en resoldre els recursos contra condemnes per l'1-O i a l'expresident de la Generalitat Quim Torra, entre altres casos.
Així es recull en un informe de l'IEA sobre la jurisprudència constitucional relativa a l'organització territorial de l'Estat del primer quadrimestre de 2022, que destaca que deu procediments van arrencar de recursos d'empara de polítics o entitats catalanes, i adverteix que en tots els casos el TC va validar les decisions prèvies dels tribunals.
Entre ells, cita els recursos de l'ex-vicepresident del Govern Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn contra la sentència de l'1-O; el recurs de l'expresident Quim Torra contra una de les condemnes per no despenjar una pancarta de la Generalitat; i el recurs dels eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín davant la decisió de les autoritats espanyoles de declarar vacant el seu escó per no desplaçar-se a Espanya a acatar la Constitució.
L'informe també recull la sentència del TC que va denegar l'empara a l'ex-vicepresident del Parlament Josep Costa davant l'admissió a tràmit d'una querella contra ell per presumpta desobediència; la que resol un recurs de Cs contra l'admissió per part de la Taula de propostes de resolució sobre l'autodeterminació; i les que van validar multes a Òmnium i a l'ANC per vulnerar normes sobre protecció de dades amb la 'gigaenquesta' en 2014.
L'institut considera que darrere d'aquests casos hi ha "un rerefons de naturalesa política que difícilment pot ser resolta pels tribunals", i adverteix que les decisions del TC poden tenir un efecte desincentivador sobre l'exercici dels drets fonamentals.
Apunta, a més, que vuit de les deu sentències tenen vots particulars, la qual cosa "també reflecteix que les qüestions plantejades davant el TC no són del tot pacífiques".
"Es fa evident que existeix una problemàtica irresolta que afecta a la voluntat d'autogovern de les institucions catalanes", destaca l'ens de la Generalitat, que afegeix que cinc dels 12 recursos d'inconstitucionalitat resolts pel TC fins a l'abril han estat sobre normes catalanes.
"PREVALENÇA DE L'ACCIÓ PENAL"
Segons el parer del IEA, l'acció penal va prevaler per davant dels drets polítics dels dirigents independentistes en aquestes decisions del TC: "Els drets de representació política dels recurrents no són, a criteri del tribunal, un argument o factor de pes que hagi de ser especialment valorat", lamenta.
En el cas de Torra, aprecia una "falta de proporcionalitat" en els efectes de la condemna --en ser inhabilitat, va deixar de presidir la Generalitat i de ser diputat-- i avisa que obre la porta a usar la via penal davant l'incompliment de qualsevol acte administratiu, com ho era l'ordre de la Junta Electoral de despenjar la pancarta.
L'IEA també manté que l'aplicació d'algunes normes penals validada pel TC planteja dubtes de constitucionalitat: "Les sentències relatives al referèndum de l'1-O efectuen un judici de constitucionalitat laxa de diversos aspectes controvertits".
A més, acusa jutges i magistrats d'haver abordat els assumptes des d'una "opinió preconcebuda" i lamenta que, després de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de reconèixer immunitat europarlamentària a Junqueras, el TC no consultés al tribunal com aplicar aquesta decisió i descartés que tingués incidència en la condemna.
LA MESA I ICETA
D'altra banda, l'IEA subratlla que les últimes sentències del TC sobre la Mesa del Parlament consoliden la doctrina segons la qual aquest òrgan ha de rebutjar les iniciatives que suposin un "incompliment manifest" de la Constitució.
Així mateix, l'informe recull la sentència del TC que va atorgar empara al llavors diputat del PSC al Parlament, Miquel Iceta, pel sistema que es va utilitzar per votar la seva designació com a senador autonòmic, que finalment no va tirar endavant i que ell va recórrer davant el TC.
L'institut creu que l'argumentació del TC "apunta a una desvinculació dels senadors autonòmics de l'assemblea legislativa que els designa, tenint en compte que, per al tribunal, l'essencial és la proposta dels grups parlamentaris", amb el que la decisió de la Cambra passa a tenir caràcter de ratificació.
HABITATGE
Després d'analitzar les sentències sobre el decret llei del Govern contra els desnonaments i la llei catalana de regulació del lloguer, l'IEA conclou que la competència exclusiva de la Generalitat en habitatge no "porta aparellada els instruments normatius indispensables per fer una política pròpia" i xoca amb l'exercici d'altres competències estatals.
"La intervenció normativa de les Corts Generals, amb la futura aprovació de la llei d'habitatge, pot acabar consolidant aquest model segons quins siguin els termes en els quals s'aprovi definitivament", ressalta.
