Josué Sallent ha recorregut la decisió del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona i demana que els agents no puguin accedir al Sepblac
MADRID, 11 febr. (EUROPA PRESS) -
L'home d'Oriol Junqueras al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Josué Sallent, s'oposa al fet que la Guàrdia Civil pugui accedir als comptes dels presumptes implicats en la realització del referèndum il·legal del passat 1 d'octubre a Catalunya.
Sallent ha presentat un recurs en el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona per demanar al jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer que anul·li la seva decisió, reflectida en una providència del passat 16 de gener. En l'esmentada providència, s'autoritza a la Guàrdia Civil a accedir al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries d'Espanya (SEPBLAC), per obtenir la informació dels comptes bancaris, comptes de valors i tots els productes bancaris de "les persones físiques i jurídiques relacionades amb activitats per a la preparació i execució del referèndum de l'1 d'octubre".
El Director d'Estratègia del CTTI al·lega en el seu recurs de reforma que la citada providència és "nul·la" perquè té contingut d'"acte" i per falta de motivació sobre la "necessitat i pertinència" de la diligència acordada, a més de que no concreta les persones als comptes de les quals podrà tenir accés la Guàrdia Civil.
En aquest sentit, al·lega que la "omissió i absència" d'una motivació per part del jutge priva a la defensa de poder recórrer "aquesta fonamentació". Per aquest motiu, consideren que es vulnera el seu dret a la "tutela judicial efectiva" de poder recórrer sobre la base de resolucions motivades.
ACUSA Al JUTGE DE PERMETRE UNA "INQUISITIO GENERALIS"
La defensa de Sallent anomena "acte encobert" a la citada providència del 16 gener passat i basa el seu segon motiu per recórrer que la providència no concreta sobre quines persones s'autoritza accedir a la seva informació. Segons el recurs, "s'autoritza l'accés a qualsevol persona física o jurídica que pogués estar relacionada amb el referèndum".
I afegeix que l'autorització a la Guàrdia Civil es fa en els mateixos termes que demanava l'institut armat en el seu ofici. Això equival, segons Josué Sallent a donar una "autorització il·limitada" al citat cos policial, de tal manera que puguin investigar qualsevol persona que "al seu entendre" pugui estar relacionada amb el referèndum "independentment de la seva condició d'investigada o no" en el procediment.
Al·lega que el Jutjat "està anant més enllà de les seves competències" perquè està autoritzant a la Guàrdia Civil a què "porti les regnes de la instrucció", deixant en les seves mans la "selecció de les persones de les quals seran investigats els seus comptes bancaris".
Es tracta, segons precisa el recurs d'una "inquisitio generalis" perquè es pugui "desgranar" la informació de qualsevol persona per "si sona la flauta".
Per recolzar els seus arguments, la defensa de Sallent recorda que tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional s'han posicionat en diverses ocasions en contra de la "inquisitio generalis" per considerar-la contrària a dret.
Josué Sallent va ser gravat per la Guàrdia Civil, per ordre del jutge, quan tenia una conversa amb David Ferrer, Coordinador General de Projectes de la Generalitat de Catalunya. En ella, l'home de Junqueras en el CTTI li diu que els sistemes informàtics que estaven preparant per cobrar el primer impost massiu a finals d'any, després de declarar la independència, fallaven contínuament i que si no es podia cobrar aquest impost hi haurien "hòsties salvatges".
